adjectiu mecanogràfic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina mecanoteràpia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí mecenatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí mecenes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. ensofrada f, ensoframent [de les botes].
2. medicina drenatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. malintencionadament, malèvolament.
2. familiarment molt, enormement, exageradament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [malignité] maldat, dolenteria, malícia, malignitat.
2. [malveillance] maldat, mala intenció. Elle l’a dit sans méchanceté, ho va dir sense maldat.
3. [parole, action méchante] jugada, mala jugada, putada pop, porcada.
4. dire des méchancetés dir coses lletges (o desagradables).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui cherche à faire du mal, nuisible] dolent -a, mal -a. Un homme méchant (un méchant homme), un home dolent.
2. [malveillant] malvat -ada, malintencionat -ada, pervers -a, malparit -ida fam.
3. [aspect, expression] malèvol -a, feridor -a, ofensiu -iva, punyent. Un regard méchant, una mirada malèvola.
4. [qui se conduit mal - un enfant] dolent -a, entremaliat -ada.
5. [agressif ; animal] perillós -osa, ferotge, feroç. Chien méchant, gos perillós.
6. [désagréable, dangereux] perillós -osa, lleig -etja, mal -a, molt dolent -a. Une méchante affaire, un mal afer, un assumpte lleig. Être de méchante humeur, tenir molt mal humor (un humor de mil dimonis).
7. literàriament [qui ne vaut rien] dolent -a, mal -a..., desastrós -osa, nefast -a. Un méchant livre, un mal llibre. Un méchant poète, un mal poeta.
8. antigament [insignifiant] pobre -a, trist -a.
9. familiarment [extraordinaire] de cal déu, de ca l’ample. J’ai une méchante faim, tinc una gana de ca l’ample .
   • ce n’est pas bien méchant no passa res (o no cal patir).
10. être méchant comme une teigne (ou comme la gale) ésser més dolent -a que la pesta (o que la tinya).
11. être plus bête que méchant familiarment ésser més totxo -a que dolent -a.
    • no tenir malícia [algú].
12. une personne méchante una persona dolenta (o una mala bèstia fam).
masculí i femení
13. dolent -a, malvat -ada, mala persona. Les bons et les méchants, els bons i els dolents.
14. faire le méchant enfurismar-se (o alçar la veu).
    • protestar (o no creure, o no obeir, o resistir-s’hi).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. metxa. Allumer la mèche, encendre la metxa.
2. [d’une lampe, d’une bougie, etc] ble m.
3. [de cheveux] floc m, ble m.
4. [coiffeur] metxa. Se faire faire des mèches, fer-se metxes.
5. [ficelle de fouet] llinyeta.
6. [pour les tonneaux] ensofrada.
7. mecànica [foret] broca.
8. marina, marítim mare del timó.
9. indústria tèxtil filassa.
10. medicina metxa, cala [drenatge].
11. être de mèche avec qqn figuradament i familiarment fer conxorxa amb algú.
    • éventer (ou découvrir) la mèche descobrir el pastís.
12. il n’y a pas mèche familiarment no hi ha manera (o no hi ha res a fer).
13. mèche soufrée lluquet m.
14. vendre la mèche familiarment revelar un secret (o anar-se’n de la llengua, o xerrar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. ensofrar [les botes].
2. medicina proveir d’una metxa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç