Es mostren 48356 resultats

mercuriale


<title type="display">mercuriale</title>

Pronúncia: mɛʀkyʀjal
    femení
  1. comerç i mercat llista oficial de preus de la plaça de vendre.
  2. literàriament repulsa, reprimenda.
  3. botànica mercurial.
    • blet m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mercuriale

 

mercuriel
-ielle

mercuriel
-ielle

 

mercurique

mercurique

 

merde


<title type="display">merde</title>

Pronúncia: mɛʀd
    femení
  1. pròpiament, figuradament i familiarment merda. C’est de la merde (ou c’est une merde), és una merda .
    1. merder m. Foutre la merde, fotre merder.
    2. de merde fastigós -osa (o de merda). Un temps de merde, un temps fastigós.
    3. être dans la merde jusqu’au cou estar amb la merda al coll.
    4. il ne se prend pas pour une (ou de la) merde no es moca amb mitja màniga (o té molts fums).
    5. merde de chien caca de vaca [cosa menyspreable].
  2. interjecció
  3. merda!, punyeta!, me cago en!.
    1. [pour qqn, qqch] merda per a..., a la merda.... Merde pour celui qui le lira, merda per a qui ho llegeixi.
    2. merde alors ! doncs merda!
    3. dire merde à qqn dir que no (o dir que merda) a algú. Moi, je voulais jouer, mais mes amis m’ont dit merde, jo volia jugar, però els amics m’han dit que no (que merda).
    4. oui ou merde ?o no?



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

merde

 

merder


<title type="display">merder</title>

Pronúncia: mɛʀde
verb intransitiu familiarment [qqn] cagar-se pron (a les calces), fer llufa, quedar-se pron clavat -ada (garratibat -ada) [no saber què dir]. Il a merdé à l’examen, ha fet llufa a l’examen .
• [qqch] fer llufa, anar-se’n pron a la merda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

merder

 

merdeux
-euse


<title type="display">merdeux</title>

Pronúncia: mɛʀdø -øz
    adjectiu
  1. merdós -osa.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. figuradament i despectivament merdós -osa, merda fam. Dis-lui qu’il se taise ce merdeux !, digue-li a aquest merda (merdós) que calli! .
    1. être un bâton merdeux antigament ser una merda (lligada amb un cordill).
    2. se sentir merdeux sentir-se culpable (o avergonyit -ida).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

merdeux
-euse

 

merdier

merdier

 

merdique


<title type="display">merdique</title>

Pronúncia: mɛʀdik
adjectiu familiarment [mauvais] de merda, de mè, merdós -osa, molt merda. Elle avait un boulot merdique, tenia una feina de mè.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

merdique

 

merdoie

merdoie

 

merdoyer


<title type="display">merdoyer</title>

Pronúncia: mɛʀdwaje
    verb intransitiu
  1. popularment fer llufa, empatollar-se.
  2. familiarment quedar-se clavat -ada (mut -uda) [sense saber què dir].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

merdoyer