verb transitiu
1. familiarment espiar.
2. delatar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. entomologia mosca.
2. [petite tachepetit morceau de tafettas] mosca.
3. [point noir d’une cible] diana, blanc m.
4. [poils au-dessous de la lèvre inférieure] mosca, barbeta, pera, masclet m.
5. esports [d’un fleuret] botó m.
6. medicina [dans la vision de l’œil] mosca, mosca volant.
7. antigament insecte m volador. Une mouche guêpe, una vespa .
   • figuradament espia m f.
8. marina, marítim vaixell m de reconeixement, escampavies m.
9. enculage de mouches familiarment punyeteria f [meticulositat excessiva].
10. faire mouche fer diana (o blanc).
    • figuradament encertar-la (o fer diana).
11. faire (ou être) la mouche du coche figuradament i familiarment borinotejar (o fer el borinot, o papallonejar).
    • fine mouche maula (o gata maula, o vespa) [persona astuta].
12. mouche à miel regionalisme entomologia abella.
13. mouche artificielle pesca mosca artificial [esquer].
14. mouche bleue (ou de la viande) entomologia mosca vironera (o saballonera, o vermenera, o blava).
15. mouche d’escadre marina, marítim escampavies m.
16. mouche d’Espagne entomologia cantàrida (o cuca verinosa).
    1. mouche domestique mosca domèstica (o comuna).
    2. mouche du vinaigre mosca del vinagre.
    3. mouche tsé-tsé mosca tse-tse.
17. mouche volante mosca volant (o pampalluga).
18. on aurait entendu une mouche voler familiarment s’hauria pogut sentir volar una mosca (o no se sent ni una mosca).
    1. prendre la mouche picar-se (o pujar-li la mosca al nas, o empixonar-se) [enfadar-se].
    2. quelle mouche l’a piqué ? quina mosca l’ha picat?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. mocar, netejar el nas.
2. [rendre par le nez] treure pel nas. Il a mouché du sang, va treure sang pel nas.
3. [une chandelle] mocar, esmocar.
4. figuradament i familiarment [réprimander] repassar, adobar, pentinar. Je l’ai mouché pour son comportement, l’he repassat (pentinat) pel seu comportament.
verb pronominal
5. mocar-se.
6. ne pas se moucher du coude (ou du pied) figuradament i familiarment no mocar-se amb mitja màniga (o tenir molts fums, o ésser molt entonat -ada).
7. qui se sent morveux se mouche qui té cua de palla s’encén (o si no li agrada que s’hi posi fulles).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. entomologia mosca petita.
2. [d’une chandelle] moc, caramell, esmocadura f, moquim, moquís, cremallot.
3. figuradament i familiarment marrec, napbuf, mosquit (d’aixeta), esquitx [nen petit].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. clapat -ada, pigallat -ada.
2. fleuret moucheté esports floret amb botó (o embotonat).
3. discussion, attaque à fleurets mouchetés figuradament discussió, atac m suau.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pigallar.
2. esports embotonar, posar un botó a un arma.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí emblanquinada f, enguixada f [feta esquitxant amb la brotxa].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. tecnologia bossell m.
2. plural antigament mocallums m, moquetes, esmocadores.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [sur des animaux] clapa, pic m, taca.
2. medicina escarificació sing plural

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. mocador. Mouchoir de poche, de cou, de tête, mocador de butxaca, de coll, de cap.
2. arriver dans un mouchoir esports arribar en un gran grup [en ciclisme].
3. faire un nœud à son mouchoir fer-se un nus al mocador [per a recordar alguna cosa].
4. grand comme un mouchoir de poche (petit) com un cop de puny. Sa maison est grande comme un mouchoir de poche, la seva casa és com un cop de puny.
5. mouchoir de (ou en) papier (ou jetable) mocador de paper (o kleenex).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç