femení
1. [caractère municipal] municipalitat.
2. [gouvernement municipal] ajuntament m, municipalitat.
3. [circonscription] municipi m, municipalitat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení munificència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu munífic -a, munificent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [pourvoir] proveir. Munir un enfant de vêtements, proveir de roba un infant.
2. ciències militars munir, abastar, fornir.
3. être muni de estar proveït -ïda de. Toutes les personnes doivent être munies de leurs documents, totes les persones han d’estar proveïdes dels seus documents.
4. munir les sacrements cristianisme administrar els sagraments. Elle est morte munie des derniers sacrements, va morir havent rebut (havent-li administrat) els (darrers) sagraments.
verb pronominal
5. proveir-se. Se munir d’un passeport, proveir-se d’un passaport.
6. figuradament [s’armer] armar-se. Se munir de patience, armar-se de paciència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení munició.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ciències militars proveïdor -a de municions.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí física muó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i femení mucós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. paret f, mur. On doit crépir ce mur, aquesta paret s’ha d’arrebossar. Ce mur est lézardé, aquesta paret està esquerdada.
2. geografia [dans une montagne] paret f, mur. Un mur de glace, una paret de glaç. Escalader un mur de roche, escalar una paret de roca.
3. figuradament mur, paret f, barrera f, cortina f. Entre eux il y avait un mur d’incompréhension, entre ells hi havia un mur d’incomprensió. Un mur de pluie nous séparait de nos camarades, una cortina de pluja ens separava dels nostres companys.
4. plural muralles f, murades f, murs.
5. aller dans le mur figuradament anar de cap a la paret (o anar a estimbar-se, o anar a estavellar-se, o portar al desastre, o fotre’s de cap pop, o fotre-se-la pop).
6. dans nos murs a la nostra ciutat (o vila). L’ennemi est dans nos murs, l’enemic és a la nostra ciutat.
7. dans ses murs a casa (seva), o dins de casa.
8. entre quatre murs entre quatre parets.
9. faire le mur esports (football, etc) fer barrera.
10. faire (ou sauter) le mur familiarment saltar la paret (o la tàpia, o fer escapades nocturnes).
11. hors des (ou les) murs fora muralles (o extramurs).
12. le mur sonique (ou du son) aeronàutica la barrera f del so. L’avion avait franchi le mur du son, l’avió havia travessat la barrera del so.
13. les murs ont des oreilles figuradament les parets tenen orelles.
14. mettre qqn au pied du mur figuradament posar algú entre l’espasa i la paret.
    • figuradament deixar aculat -ada algú.
15. mur aveugle paret f cega [sense finestres].
16. mur bahut paret f baixa.
17. mur de clôture tàpia f (o barri, o tanca f) [paret que encercla un terreny].
18. mur d’enceinte muralles f pl.
19. mur de pierres sèches paret f seca.
20. mur de (ou bâti en) pisé (paret f de) tàpia f.
21. mur du combattant ciències militars mur d’entrenament.
22. mur d’escalade esports paret f d’escalada.
23. mur de soutènement (ou d’appui) construcció mur de contenció.
24. mur maçonné (ou de maçonnerie) paret f d’obra.
25. mur mitoyen paret f mitgera.
26. mur porteur paret f mestra.
27. mur-rideau mur cortina f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. madur -a. Une pêche mûre, un préssec madur.
2. familiarment [très usé] gastat -ada, esmolat -ada.
3. figuradament madur -a, madurat -ada. Une fille très mûre pour son âge, una noia molt madura per a la seva edat .
   1. [qui a été médité] madur -a, conscienciós -osa. Après mûre réflexion, després d’una madura reflexió.
   2. irònicament [pas jeune] madur -a, d’anys, d’edat. Une femme mûre, una dona madura.
   3. familiarment [ivre] torrat -ada, gat -a, pet -a, begut -uda, trompa.
4. être mûr pour figuradament estar madur per a. Elle n’était pas mûre pour le mariage, no estava madura per al matrimoni.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç