masculí
1. dret decret, disposició f, decisió f, ordre, ban. Arrêté ministériel, ordre ministerial. Arrêté municipal, ban municipal.
2. economia estat de comptes.
3. arrêté de compte liquidació f.



Vegeu també:
arrêté²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [convenu] convingut -uda, decidit -ida. Une chose arrêtée, una cosa convinguda.
2. [définitif] definitiu -iva. Comptes arrêtés, comptes definitius.
3. [inébranlable] ferm -a, inamovible, irrevocable.



Vegeu també:
arrêté¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] botànica bugrane.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aturar, parar, deturar, detenir. Arrêter sa voiture, aturar el cotxe.
2. interrompre, tallar. Arrêter une hémorragie, tallar una hemorràgia.
3. agafar, detenir, arrestar. Ton frère vient de se faire arrêter, el teu germà l’han detingut ara mateix.
4. indústria tèxtil atacar. Arrêter un point, atacar un punt.
5. figuradament fixar. L’on arrête ses regards sur la misère, fixem la mirada en la misèria.
6. prendre, fer. Elle a arrêté son choix, ja ha fet la seva elecció.
7. cloure, concloure. Arrêter un contrat, cloure un contracte.
8. familiarment donar la baixa a.
9. [un rendez-vous] fixar, acordar.
10. dret decretar, ordenar.
11. marina, marítim [un nœud] assocar.
12. arrête ton cirque ! familiarment prou (o para) de fer comèdia!
verb intransitiu
13. parar, deturar-se pron, aturar-se pron. Dites-lui d’arrêter, digues-li que pari.
14. [cesser] parar. Arrêter de parler, parar de parlar. Arrêtez!, pareu (prou)!
verb pronominal
15. parar-se, aturar-se, arrestar-se, detenir-se. Ma montre s’est arrêtée, se m’ha parat el rellotge.
16. figuradament insistir. Ils s’arrêtaient toujours sur la même idée, insistien sempre en la mateixa idea.
17. familiarment
    1. c’est bon quand ça s’arrête ! sort que s’ha acabat
    2. s’arrêter en bon chemin deixar estar (o abandonar) una bona ocasió. Ne vous arrêtez pas en si bon chemin!, ara que anava tan bé!
18. s’arrêter net parar en sec.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení antigament dret compilador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí mecànica topall, aturall.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení plural paga i senyal sing, arres.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení endarreriment m. Arriération mentale, endarreriment mental.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi i interjecció
1. endarrere, enrere, arrere. Faire machine (marche) arrière, fer marxa enrere.
adverbi
2. marina, marítim de popa. Avoir vent arrière, tenir vent de popa.
3. en arrière endarrere (enrere, arrere). Pencher la tête en arrière, tirar el cap enrere.
4. en arrière de
   1. darrere (o apartat -ada) de.
   2. figuradament endarrere (o endarrerit -ida). Il est très en arrière de ses camarades, està molt endarrere dels seus companys.
masculí
5. darrere, part f de darrere, part f posterior. Elle sera mieux à l’arrière, ella anirà més bé al darrere.
6. ciències militars rereguarda f. Assurer ses arrières, assegurar-se la retirada.
7. esports defensa f.
8. marina, marítim
   1. popa f.
   2. aller sur l’arrière cular.
adjectiu invariable
9. de darrere, del darrere, posterior. Les feux arrière d’une voiture, els llums de darrere d’un cotxe.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. endarrerit -ida. Une dette arriérée, un deute endarrerit.
2. [démodé] endarrerit -ida, antiquat -ada.
3. [attardé] retardat -ada. Un arriéré mental, un retardat mental.
masculí
4. endarreriment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç