Es mostren 48356 resultats

noème

noème

 

noèse

noèse

 

noétique

noétique

 

nœud


<title type="display">nœud</title>

Pronúncia:
    masculí
  1. nus. Faire (défaire) un nœud, fer (desfer) un nus.
  2. [des chaussures, d’un tablier, etc] baga f.
  3. marina, marítim nus. Le bateau filait 15 nœuds, el vaixell feia 15 nusos.
  4. electricitat nus.
  5. nus. Un nœud ferroviaire, routier, autoroutier, un nus ferroviari, de carreteres (o de comunicacions per carretera), de la xarxa d’autopistes.
  6. astronomia, física i anatomia node.
  7. [ornement] llaç.
  8. [dans un bois, dans un arbre] grop, nus, renòs.
  9. anatomia [protubérance] nus, nodositat f.
    • artell, nus.
  10. tecnologia [protubérance] nus, grop.
  11. vulgarment [gland] fava f.
    1. [pénis] pixa f, cigalot.
    2. [injure] capsigrany, bleda, tanoca. Elle était un peu nœud-nœud, era una mica bleda (tanoca).
  12. figuradament i literàriament [lien entre deux personnes] llaç, vincle. Le nœud sacré (le saint nœud) du mariage, el vincle sagrat del matrimoni.
  13. figuradament [difficulté essentielle, point essentiel] nus, quid. Le nœud de l’affaire (de la question), el nus de la qüestió. Le nœud du débat, el quid del debat.
  14. literatura nus de l’acció.
  15. avoir un nœud à la gorge tenir un nus a la gola.
  16. nœud de cabestan marina, marítim ballestrinca f (o nus de pardal).
  17. nœud de communications nus de comunicacions.
  18. nœud d’écoute marina, marítim nus de teixidor.
  19. nœud de cravate nus de la corbata.
  20. nœud de ligne marina, marítim frare (o nus de frare).
  21. nœud de ruban llaç [d’adorn fet amb cintes].
  22. nœud de vipères munt d’escurçons entortolligats.
    figuradament entortolligament d’esperit (o tortura f moral, o desfici).
  23. nœud droit baga.
  24. nœud papillon (ou pap fam) corbatí (o corbata f de llacet).
  25. nœuds de loch marina, marítim nusos de la corredora.
  26. nœud vital anatomia nus vital.
  27. sac de nœuds figuradament olla f de grills (o joc d’embolics, o sac d’embolics, o embolic, o embull, o embrolla f, o envitricoll).
  28. trancher (ou couper) le nœud gordien figuradament tallar el nus gordià.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nœud

 

noir
-e


<title type="display">noir</title>

Pronúncia: nwaʀ
    adjectiu
  1. negre -a. La race, la musique noire, la raça, la música negra.
  2. [brun très foncé] negre -a. Chocolat noir, xocolata negra.
  3. [sale] negre -a, brut -a. Avoir les mains noires, tenir (portar) les mans negres (brutes).
  4. [obscur] negre -a, fosc -a. Il fait noir, és fosc. Un ciel noir, un cel negre (fosc).
  5. [ivre] borratxo -a, gat -a, torrat -ada, bufat -ada, pitof -a, trompa.
  6. figuradament [triste, funeste, catastrophique] negre -a. Des idées noires, idees negres. Un jour noir, un dia negre .
    • [mauvais, méchant] negre -a. Âme, magie, messe noire, ànima, màgia, missa negra. Film, roman noir, pel·lícula, novel·la negra.
  7. literàriament terrible, atroç, odiós -osa. Des crimes noirs, crims terribles (odiosos). Une lutte noire, una lluita atroç. Une misère noire, una misèria terrible (una gran misèria).
  8. corps noir física cos negre.
  9. être dans une colère noire estar molt enrabiat -ada (o molt furiós -osa, o molt emprenyat -ada vulg).
  10. humeur noire tristesa (o abatiment m).
  11. il fait noir comme dans la gueule d’un loup (ou dans un four) és fosc com una gola de llop.
  12. noir comme (du) jais (ou de l’encre, ou du cirage, ou du charbon) negre -a com el carbó (o com el sutge, o com l’atzabeja).
  13. regarder qqn d’un œil noir mirar malament (o fer mala cara a) algú.
  14. un froid noir un fred viu intens [quan està núvol].
  15. masculí i femení
  16. [race] negre -a. Les noirs d’Afrique, els negres d’Àfrica.
  17. femení
  18. música negra, semimínima.
  19. masculí
  20. [couleur, matière colorante] negre.
  21. [obscurité] foscor f, fosca f. Il a peur dans le noir, li fa por la foscor (la fosca).
  22. [trace de salissure] mascara f. Tu as du noir sur la joue, tens una mascara a la galta (la galta emmascarada).
  23. [marché noir] mercat negre. Il achète tout au noir, ho compra tot al mercat negre.
  24. antigament tristesa f. Avoir le noir, estar trist -a.
  25. [partie noire] negre, ombra f, ratllat.
  26. agricultura [maladie] negre. Noir de l’olivier, negre de l’olivera.
  27. c’est écrit noir sur blanc figuradament és claríssim (o indiscutible).
  28. en noir et blanc [photo, film] en blanc i negre.
  29. être dans le noir (le plus complet) figuradament estar (totalment) a les fosques.
  30. être en noir estar de dol.
  31. mettre noir sur blanc posar negre sobre blanc (o posar per escrit).
  32. noir animal tecnologia negre animal.
    noir de fumée negre de fum.
  33. noir d’ivoire negre de vori.
  34. noir des grains agricultura [maladie] neula f (o rovell).
    noir du seigle banya f de sègol.
  35. porter du noir portar dol.
  36. un noir un cafè (tot sol).
  37. un petit noir un cafetó (o un cafetonet).
  38. voir tout en noir figuradament veure-ho tot negre.
  39. adverbi
  40. negre. Peindre noir, pintar (de color) negre.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

noir
-e

 

noirâtre

noirâtre

 

noiraud
-aude

noiraud
-aude

 

noirceur


<title type="display">noirceur</title>

Pronúncia: nwaʀsœʀ
    femení
  1. negror.
  2. [tache] negrall m, taca negrosa.
  3. figuradament perfídia, maldat.
  4. antigament malenconia, tristesa.
  5. infreqüent maldat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

noirceur

 

noircir


<title type="display">noircir</title>

Pronúncia: nwaʀsiʀ
    verb transitiu
  1. ennegrir, emmascarar, mascarar.
  2. embrutar, ensutzar infr, empastifar.
  3. figuradament [dénigrer] denigrar, tacar.
    • [dépeindre de façon pessimiste] presentar negre -a, entenebrir.
  4. noircir du papier familiarment embrutar paper (o omplir, o guixar).
  5. verb intransitiu
  6. ennegrir-se pron.
  7. verb pronominal
  8. infreqüent ennegrir-se.
  9. antigament i figuradament comprometre’s.
    • emborratxar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

noircir

 

noircissement

noircissement