adverbi pel nom, donant-ne el nom. Ils ont désigné nominativement les candidats, han designat els candidats donant-ne el nom (pel nom).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu nominat -ada. Les acteurs nominés aux Oscars, els actors nominats per als Oscar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. anomenat -ada. Une femme nommée Monique, una dona anomenada Mònica.
2. nomenat -ada, designat -ada. Les magistrats nommés, els magistrats nomenats (designats).
3. à point nommé oportunament.
   • a (bon) punt.
4. le nommé l’anomenat. Le nommé Pierre, l’anomenat Pere.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. especialment, concretament.
2. pel nom. Désigner nommément, designar pel nom.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [dénommer] anomenar, donar (posar el) nom a. Ses parents l’ont nommé Pierre, els seus pares li han posat el nom de Pere.
2. [désigner, qualifier] anomenar, qualificar. On ne peut nommer une action comme celle-là, una acció així no és pot qualificar (és inqualificable).
3. [mentionner] anomenar, esmentar, dir el nom de. Il n’a pas été nommé, no ha estat (no l’han) anomenat (no han dit el seu nom).
4. [baptiser] batejar, donar nom a. Nommer un nouveau village, batejar (donar nom a) un nou poble.
5. [désigner, commettre] nomenar, designar. Nommer un magistrat, nomenar un magistrat. Nommer qqn à un poste, designar algú per a una plaça.
6. nommer qqn son héritier dret nomenar (o instituir) hereu algú.
verb pronominal
7. anomenar-se, dir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí matemàtiques nomograma.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dret nomògraf -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret nomografia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret nomologia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. no. De l’eau ? non merci, aigua? No, gràcies. Elle dit toujours non, sempre diu (que) no. Faire non de la tête, fer que no amb el cap.
2. [interrogation] no?, oi? C’est terrible, non ?, és terrible, oi?
3. ah ! ça non ! això sí que no!
4. certes non ! ara que ho dius, no (o és veritat que no)!
5. non mais ! familiarment però què és, això?
6. non pas que no és (pas) que.
7. non pas (ou seulement)... mais... no solament (o no sols, o no tan sols)... sinó...
8. répondre par oui ou par non respondre (que) sí o que no (o amb un sí o amb un no).
masculí invariable
9. no. Il y a eu une majorité de non, hi ha hagut una majoria de nos.
10. informàtica no.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç