adverbi amablement, gentilment, obsequiosament, atentament, amatentment. Il nous demanda obligeamment de sortir, ens demanà amablement que sortíssim (ens convidà amablement a sortir). Comme vous me l’avez obligeamment suggéré, tal com m’ho heu suggerit amablement (gentilment).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. amabilitat, gentilesa, obsequiositat, atenció, amatença. C’est un homme d’une extrême obligeance, és un home d’una gran amabilitat (d’una gentilesa extrema, d’una obsequiositat exquisida).
2. avoir l’obligeance de [faire qqch] tenir l’amabilitat (o fer el favor) de. Ayez l’obligeance de fermer la porte, tingui l’amabilitat (faci’m el favor) de tancar la porta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [prompt à servir] amatent, atent -a, servicial, obsequiós -osa.
2. [aimable] amable, gentil. C’est très obligeant de votre part, és molt amable de part vostra. Votre offre est très obligeante, el vostre oferiment és molt gentil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. obligar. Ce contrat oblige les deux parties, aquest contracte obliga les dues (ambdues) parts. Ses parents l’ont obligé à étudier, els seus pares el van obligar a estudiar.
2. [contraindre à agir] obligar, forçar, fer fer. Tu vas l’obliger à partir, l’obligaràs (el forçaràs) a marxar (faràs que se’n vagi). Elle va l’obliger à faire une bêtise, li farà fer una bestiesa (un disbarat).
3. [aider, être obligeant] ajudar, fer (un) favor a, complaure, obsequiar. Il faut obliger ses amis, cal saber complaure els amics. Vous m’obligeriez beaucoup en assistant à notre soirée, em complauria enormement si assistíeu (us agrairia molt que assistíssiu) a la nostra vetllada.
4. tu vas m’obliger à... familiarment [faire qqch] m’obligaràs a (o encara em faràs, o mira que t’hauré de).... Tu vas m’obliger à me fâcher !, encara (mira que) em faràs empipar!
5. vous n’obligerez pas un ingrat us estaré sempre agraït -ïda (o us sabré agrair el que feu per mi).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. figuradament matemàtiques i anatomia oblic -iqua.
2. cas oblique gramàtica cas oblic.
3. en oblique obliquament (o de biaix, o en direcció obliqua).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi obliquament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. obliquar infr.
2. [dévier obliquement] tombar, tirar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení geometria obliqüitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. obliterador -a.
masculí
2. timbre, tampó, obliterador, mata-segells.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. obliteració. L’oblitération d’un timbre-poste, l’obliteració d’un segell de correus el mata-segells.
2. medicina obliteració. Une oblitération congénitale, obliteració congènita.
3. cachet d’oblitération oblitérateur.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç