adjectiu i masculí i femení
1. [d’une fête, d’un repas] organitzador -a.
masculí i femení
2. [d’une réception officielle, des pompes funèbres] mestre -a de cerimònies.
3. ordenador -a.
4. economia ordenador -a de pagaments.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. ordenat -ada.
2. [en bon ordre] ordenat -ada, endreçat -ada. Une chambre ordonnée, una habitació endreçada.
3. [personne] ordenat -ada, endreçat -ada.
femení
4. matemàtiques ordenada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament cristianisme ordenar.
2. medicina receptar, prescriure.
3. Monsieur j’ordonne familiarment el Senyor manaire (o el Senyor manaies).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament biologia, arquitectura i ciències militars ordre. Par ordre d’apparition à l’écran, per ordre d’aparició a la pantalla. Le maintien de l’ordre, el manteniment de l’ordre.
2. pròpiament matemàtiques [catégorie] ordre. Ce sont des choses de même ordre, són coses del mateix ordre. Une dérivée de troisième ordre, una derivada de tercer ordre.
3. zoologia ordre. L’ordre des primates, l’ordre dels primats.
4. història ordre, estament, mà f, braç. L’ordre équestre de Rome, l’ordre eqüestre de Roma. Les trois ordres de l’Ancien Régime, els tres estaments de l’alta jerarquia de l’Antic Règim.
5. [association professionnelle] col·legi. L’ordre des avocats, el col·legi d’advocats. Le conseil de l’ordre, la junta del col·legi.
6. dret tipus, ordre. Ordre d’héritiers, tipus d’hereus. L’ordre des juridictions : civile, pénale, administrative, els tipus de jurisdiccions: civil, penal, administrativa.
7. cristianisme, ciències militars i història orde. Les ordres monastiques, els ordes monàstics. Les ordres de chevalerie, els ordes de cavalleria. L’ordre des templiers, l’orde dels templers.
8. pròpiament ciències militars [acte d’autorité] ordre f. À vos ordres, mon capitaine !, a les ordres, capità! Il avait laissé ses enfants à la maison avec ordre de n’ouvrir à personne, havia deixat els fills a casa amb l’ordre de no obrir a ningú.
9. economia ordre f. Donner un ordre de vente, donar una ordre de venda .
   • comerç i mercat [commande] comanda f. Feuille d’ordres, full de comanda. Prendre les ordres, agafar la comanda.
10. agir sans ordre actuar sense ordre (o fer les coses sense ordre ni concert, o a la babalà fam).
11. à l’ordre de qqn economia a l’ordre de. Faire un chèque à l’ordre de X, fer (estendre) un xec a l’ordre de X.
12. avoir de l’ordre ésser endreçat -ada (ordenat -ada).
13. c’est dans l’ordre des choses ! familiarment és com ha de ser (o és com han de ser les coses)!
14. de premier (second) ordre de primer (de segon) ordre.
15. de dernier ordre de poca categoria (o sense interès).
16. entrer dans les ordres cristianisme ordenar-se (o prendre els hàbits, o entrar en els ordes).
17. être à l’ordre du jour [un sujet] ésser (o figurar) a l’ordre del dia.
    • figuradament ésser a l’ordre del dia (o d’actualitat, o moda), o estar en voga.
18. être en bon ordre estar endreçat -ada (o ordenat -ada).
19. être en ordre de marche mecànica estar en condicions de funcionament.
20. forces (ou gardiens) de l’ordre forces f de l’ordre.
21. jusqu’à nouvel ordre ciències militars fins a nova ordre.
    • fins a nova ordre (o fins que no es digui el contrari).
22. mettre bon ordre à [qqch] agençar (o endreçar, o ordenar).
    • figuradament posar ordre. Il y a du gaspillage : nous y mettrons bon ordre, es malgasten els diners: hi posarem ordre.
23. mettre en ordre endreçar (o posar en ordre, o ordenar).
24. ordre d’achat comerç i mercat comanda f.
25. ordre de Bourse economia ordre f de borsa.
26. ordre corinthien història i arquitectura ordre corinti.
27. ordre de bataille ciències militars ordre de batalla.
    1. ordre dispersé ordre dispers.
    2. ordre de marche ordre de marxa.
    3. ordre serré ordre serrat.
28. ordre de grandeur ordre de grandària (o de magnitud), o dimensions pl. Dans un autre ordre de grandeur, en un altre ordre de grandària (en unes dimensions diferents).
29. ordre de mission ciències militars ordre f de missió.
30. ordre de virement economia transferència f bancària. Donner un ordre de virement, ordenar una transferència (bancària).
31. ordre du jour pròpiament ciències militars ordre del dia.
32. ordres majeurs cristianisme ordes majors.
    • ordres mineurs història ordes menors.
33. passer un ordre economia passar una ordre [de borsa].
34. ordre public ordre públic. Troubler l’ordre public, torbar (alterar) l’ordre públic.
35. un homme d’ordre [qui a de l’ordre] un home molt endreçat (o ordenat).
    • [favorable à l’ordre social] un home d’ordre.
36. une personne pleine (ou qui a beaucoup) d’ordre una persona molt endreçada (o molt ordenada).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. escombraries pl, brossa, fem m, farda reg.
2. figuradament porqueries pl.
3. familiarment [salaud] desgràcia humana, merdós -osa, mitja merda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu porc -a [en el llenguatge].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mitologia orèada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení terme m, límit m [d’un bosc].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. infreqüent orellut -uda.
masculí
2. zoologia orellut.
   • [chauve-souris] orellut.
3. [d’un fauteuil] orella f, orellera f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament anatomia orella. Oreille externe, interne, orella externa, interna.
2. [personne] orella. C’est une histoire qui peut choquer les oreilles pudiques, és una història que pot ferir (la sensibilitat de) les orelles pudoroses.
3. [ouïe] orella, oïda. Il avait l’oreille fine (juste), tenia l’orella fina. Avoir l’oreille musicale, tenir orella (bona oïda) per a la música.
4. [anse, poignée] orella, ansa, nansa. Les oreilles d’une cocotte, les orelles (les anses) d’una olla. Les oreilles d’un sac, les orelles d’una saca.
5. tecnologia orella.
6. agricultura orella, orelló m.
7. marina, marítim [de l’ancre] ungla.
8. [d’un fauteuil] orella, orellera. Une bergère à oreilles, una poltrona amb orelles.
9. [d’un bonnet] orellera.
10. [pli d’un feuillet d’un livre, corne] punta doblegada, doblec m.
11. à (ou dans le creux de) l’oreille a l’orella (o a cau d’orella).
12. avoir de l’oreille figuradament tenir (bona) orella (o bona oïda).
13. avoir l’oreille de qqn ésser escoltat -ada per algú (o tenir de bo, o tenir bona entrada, o tenir influència amb algú).
14. avoir qqch entre les oreilles figuradament i irònicament tenir una cosa al cap.
15. boucle (ou pendant) d’oreilles arracada f (o orellal reg).
16. bourdonnement d’oreilles bonior f d’orelles (o zum-zum, o brunziment, o xiulets pl). J’ai un bourdonnement d’oreilles, em xiulen (sento xiulets a, em brunzen) les orelles.
17. cela lui entre par une oreille et lui sort par l’autre figuradament li entra per una orella i li surt per l’altra.
    1. cela me sort par les oreilles n’estic fins al capdamunt (o n’estic ben fart -a).
    2. ce n’est pas tombé dans l’oreille d’un sourd no s’han perdut (o no s’han desaprofitat, o no han estat vanes, o no han estat debades) aquestes paraules.
    3. échauffer (ou chauffer) les oreilles fer pujar la mosca al nas (o encendre la sang) a algú.
    4. écouter de toutes ses oreilles escoltar amb totes les orelles.
    5. être bien dégagé sur les oreilles familiarment irònicament haver quedat ben pelat -ada (o ben esquilat -ada).
    6. être tout yeux, tout oreilles ésser tot orelles.
    7. fermer l’oreille (ou les oreilles) à tancar l’orella a.
    8. laisser passer (ou montrer) le bout de l’oreille ensenyar l’orella.
18. n’écouter que d’une oreille (ou écouter d’une oreille distraite) familiarment escoltar amb mitja orella.
19. ne pas en croire ses oreilles figuradament no poder creuere el que hom sent (o no poder donar crèdit a les seves orelles).
    1. ne pas l’entendre de cette oreille no veure-ho clar (o no estar-hi d’acord).
    2. [refuser] no voler-ne saber res (o no voler-ne ni parlar).
20. oreille d’homme botànica atzarí m.
21. oreille de chardon bolet m de l’espinacal (o bolet m d’orella, o orelles pl, o gírgoles pl).
22. oreille-de-Judas orella de Judes.
23. oreille de mer zoologia orella de mar.
24. oreille de souris botànica orella de rata (o pelosella).
25. rougir jusqu’aux oreilles enrojolar-se (o tornar-se vermell -a, o envermellir-se, o ruboritzar-se) fins a les orelles.
26. se faire tirer l’oreille figuradament fer-se pregar (o ésser del morro fort).
    1. se faire tirer les oreilles haver d’estirar les orelles a algú (o guanyar-se un càstig algú).
    2. s’en aller l’oreille basse anar-se’n amb la cua entre cames (o tot -a escorregut -uda, o moix -a, o capcot -a).
    3. tendre l’oreille parar (l’)orella (o orelles).
    4. tes oreilles ont dû siffler (ou tinter) et devien xiular les orelles.
    5. venir aux oreilles de qqn arribar a les orelles d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç