adjectiu
1. pròpiament matemàtiques parell. Un nombre pair, un nombre parell.
masculí
2. antigament par, parell.
3. igual, semblant. Il faut aider ses pairs, cal ajudar els nostres semblants (els nostres iguals).
4. dret i història par m f. La Chambre des pairs, la Cambra dels pars.
5. economia cotització f.
6. aller de pair anar junts (o de costat, o de tronc).
   • [être compatible] ésser compatible (o avenir-se). Le courage peut aller de pair avec la prudence, el coratge pot ésser compatible amb la prudència.
7. au pair economia a la par. Maintenant c’est un bon moment pour acheter au pair, ara es pot comprar a la par.
8. au dessous (au dessus) du pair economia per sota (per sobre) de la par.
9. de pair à compagnon de tu a tu.
10. hors (de) pair (ou sans pair) sense parió (o sense parell, o sense igual, o excel·lent). C’est une femme sans pair, és una dona sense parió. Un musicien hors pair, un músic sense parió excel·lent.
11. rente au pair economia renda a la par.
12. travailler au pair treballar a canvi de manutenció.
femení
13. agricultura parell m, parella, coble m, encoblada, jova ant, tronc m. Labourer avec une paire de bœufs, llaurar amb una parella de bous.
14. jocs d’entreteniment parella.
15. les deux (ou ces deux-là) font la paire figuradament i familiarment l’un fa per a l’altre (o són l’un per a l’altre, o quin parell, o ja en són dos).
16. se faire la paire familiarment fúmer (o fotre) el camp (o fotre-se-la, o agafar el portant, o posar-se les cames a coll).
17. une paire de [un seul objet] uns unes. Une paire de lunettes, unes ulleres .
    1. [deux choses qui vont ensemble] un parell de (o uns unes). Une paire de chaussettes, un parell de mitjons (o uns mitjons).
    2. irònicament poèticament un parell de (o dos dues, uns -es bons -es). Elle avait une paire d’yeux bleus, tenia un parell d’ulls (dos ullassos) blaus. Une belle paire d’escrocs, un bon parell d’estafadors.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret par.
• història muller d’un par.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret i història paria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí heràldica perla f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. plàcid -a, tranquil -il·la, quiet -a, calm -a, calmat -ada, calmós -osa, pacífic -a. Une fille très paisible, una noia molt tranquil·la. Une vie paisible, una vida plàcida.
2. serè -ena. Regard paisible, mirada serena.
3. dret pacífic -a. Jouisseur paisible d’un bien, usuari pacífic d’un bé.
4. rendre paisible apaivagar (o calmar, o aplacar, o aquietar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. pacíficament, tranquil·lament.
2. plàcidament, serenament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret pastura [acció de pasturar].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí regionalisme aspre, perxell, pleixell ant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. antigament pasturar, péixer infr, alimentar, nodrir, avidar.
2. infreqüent i literàriament pasturar, treure a pasturar, engegar, aviar.
3. pasturar, brostejar, menjar. La vache paissait l’herbe du jardin, la vaca pasturava l’herba del jardí.
verb intransitiu
4. pasturar, brostejar.
5. envoyer paître qqn figuradament i familiarment engegar a passeig (o a dida) algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pau. Climat de paix sociale, clima de pau social. Signer la paix, signar la pau. Traité de paix, tractat de pau.
2. [tranquillité] pau, calma, tranquil·litat. Sans téléphone nous avons la paix, sense telèfon tenim pau (tranquil·litat).
3. avoir la conscience en paix tenir la consciència tranquil·la.
4. en paix en pau. Vivre en paix avec tout le monde, viure en pau amb tothom.
5. faire la paix fer les paus.
6. ficher (ou foutre pop) la paix à qqn familiarment deixar en pau algú. Fiche-moi la paix !, deixa’m en pau (tranquil -il·la, no em toquis els collons)!
7. justice de paix història i dret justícia de pau.
8. laisser qqn, qqch en paix deixar en pau (o tranquil -il·la). Il faut laisser les morts en paix, els morts cal deixar-los en pau.
9. la paix du Seigneur cristianisme la pau del Senyor.
10. la paix soit avec vous ! religió la pau sigui amb vosaltres!
11. le calumet de la paix la pipa f de la pau.
12. paix armée figuradament pau armada.
13. paix fourrée pau falsa.
14. qu’il repose en paix ! cristianisme que descansi (o reposi) en pau!
15. si tu veux la paix prépare la guerre si vols pau prepara la guerra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç