adjectiu
1. [propre, individuel] particular, personal. Des leçons particulières, classes particulars. Secrétaire particulière, secretària particular. Raisons particulières, raons particulars (personals).
2. [spécial] particular, especial. Une sensation particulière, una sensació particular. Dans des cas particuliers, en alguns casos particulars (especials).
3. filosofia particular.
4. en particulier en particular (o en especial, o particularment, o especialment, o sobretot).
masculí
5. particular. Aller du général au particulier, anar d’allò general a allò particular.
masculí i femení
6. [simple citoyen] particular.
7. antigament, familiarment i despectivament individu -ídua, paio -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. particularment, especialment, sobretot, en particular, en especial.
2. [d’une façon peu commune] particularment, especialment.
3. [d’une manière privée] particularment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [élément d’un tout] part, tros m, fragment m. Les parties du corps, les parts del cos. Les différentes parties d’un livre, les diferents parts d’un llibre.
2. dret part. Les parties en présence, les parts en presència. La partie adverse, prenante, la part contrària, cobradora.
3. jocs d’entreteniment partida. Faire une partie de cartes, fer una partida de cartes.
4. esports partit m. Une partie de tennis, un partit de tennis.
5. combat m, lluita, enfrontament m, lliça lit. La partie était inégale, el combat era desigual.
6. partida. Une partie de chasse, una partida de caça.
7. festa, sortida. Une partie de campagne, una festa al camp (una sortida fora ciutat, una forada). Une partie fine, una festeta de gent jove.
8. [branche, spécialité] ram m, especialitat. Il est très fort dans sa partie, és molt competent en el seu ram.
9. música particel·la, part.
10. avoir affaire à forte partie haver-se-les amb un adversari poderós.
11. avoir partie liée avec qqn tenir lligams (o interessos comuns) amb (o estar lligat -ada a) algú.
12. comptabilité à partie double (simple) comptabilitat per partida doble (simple).
13. en partie en part (o parcialment). C’est en partie vrai, és veritat en part.
14. (en) tout ou (en) partie en tot o en part.
15. être de la partie ésser de l’ofici.
    1. familiarment ésser dels nostres.
    2. estar disposat -ada a participar.
16. faire partie de fer (o formar) part de. Il faisait partie de l’équipe, feia part de l’equip.
17. la majeure (ou plus grande) partie la major part (o la majoria). Il passe la plus grande partie de son temps à étudier, passa la major part del temps estudiant.
18. les cinq parties du monde geografia les cinc parts del món.
19. les parties (génitales) popularment les parts (genitals), o els genitals m.
20. les parties communes d’un immeuble arquitectura les parts comunes d’un immoble (o d’un edifici).
21. les parties du discours gramàtica les parts de l’oració.
22. les parties honteuses antigament i familiarment les vergonyes.
23. partie carrée intercanvi m de parelles.
24. partie civile dret part civil.
25. partie du chapelet cristianisme part del rosari.
26. prendre qqn à partie carregar la culpa (o els neulers) a algú (o prendre-la amb algú).
    • atacar algú.
27. quitter (ou abandonner) la partie jocs d’entreteniment abandonar la partida.
    • abandonar (o plegar fam, o rendir-se, o plegar veles, o deixar-ho córrer).
28. une petite partie de una petita part de [pocs].
29. une grande partie de una gran part de [molts].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu parcial. Éclipse, élection partielle, eclipsi, elecció parcial. Examen partiel, examen parcial. Travail à temps partiel, feina a temps parcial.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi parcialment, en part. C’est partiellement vrai, és parcialment cert (és cert en part).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [pour, à, dans] partir, marxar, anar-se’n pron. Elle part en voiture, parteix (se’n va) amb cotxe. Ils sont partis en train, se n’han anat (han partit) amb tren. Il est parti faire un tour, se n’ha anat a fer un tomb. Elle se préparait à partir pour l’autre monde, es preparava per a anar-se’n a l’altre món. Ils sont partis pour la chasse, se n’han anat a caçar (han sortit a caçar, han sortit de cacera). Il est parti pour la guerre, se n’ha anat a la guerra.
2. [jaillir] saltar, sortir, sortir disparat -ada. Le bouchon est parti, el tap ha saltat (ha sortit disparat).
3. [un coup de feu, une flèche] disparar-se pron, engegar-se pron. Le coup était parti, el tret s’havia disparat.
4. [une voiture] arrencar, engegar-se pron. La voiture ne veut pas partir, el cotxe no es pot engegar.
5. [un chemin] sortir, arrencar, néixer.
6. [une date] començar (a comptar). Un contrat qui partait de février, un contracte que començava el mes de febrer.
7. [débuter] començar, iniciar-se pron, posar-se pron a. L’affaire est mal partie, l’afer ha començat malament.
8. figuradament partir, arrencar, sorgir, sortir. Un sentiment qui part du cœur, un sentiment que surt del cor.
9. [disparaître] anar-se’n pron, desaparèixer, fondre’s pron. Cette tache ne part pas, aquesta taca no se’n va (no desapareix).
10. figuradament [mourir] anar-se’n pron, desaparèixer. Son père est parti le premier, son pare se’n va anar primer (fou el primer d’anar-se’n).
11. à partir de a partir de. Je travaille à partir de demain, treballo a partir de demà.
12. c’est parti pour durer això durarà.
13. c’est parti, mon kiki ! familiarment això ja rutlla (o ja comença a bellugar).
14. faire partir [expédier] expedir (o enviar).
    1. [démarrer] engegar.
    2. [un coup de feu] tirar (o disparar, o engegar).
    3. [un pétard] llançar (o tirar, o engegar).
    4. [une mine] fer explotar (o fer petar fam).
15. partir à rire familiarment esclatar a (o petar-se de) riure.
16. partir c’est mourir un peu partir és morir una mica.
17. partir comme un trait (ou une flèche) sortir disparat -ada (o com una bala, o anar disparat -ada com una fletxa).
18. partir de rien figuradament començar de no-res (o de zero).
19. partir du pied droit posar el peu dret a terra (o començar a caminar amb el peu dret, o llevar-se amb el peu dret).
20. partir en douce anar-se’n a la francesa.
21. partir en fumée figuradament desfer-se en fum (o en no-res), o esvair-se (o desaparèixer, o fondre’s).
22. partir en lambeaux desfer-se (o desintegrar-se, o fer-se bocins, o fer-se trossos, o caure a trossos). Ce livre partait en lambeaux, aquell llibre queia a trossos.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. partidari -ària, seguidor -a.
adjectiu
2. partidista. Querelles partisanes, baralles partidistes.
masculí i femení
3. ciències militars guerriller -a, partisà -ana.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia i agricultura partidor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu gramàtica partitiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. heràldica partició.
2. música partitura.
3. matemàtiques i física partició.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç