Es mostren 48356 resultats

parution

parution

 

parvenir


<title type="display">parvenir</title>

Pronúncia: paʀvəniʀ
    verb intransitiu
  1. pervenir, arribar.
  2. figuradament arribar, assolir tr. Elle était parvenue à un âge avancé, havia arribat a (havia assolit) una edat avançada.
  3. usat absolutament triomfar, enlairar-se pron.
  4. parvenir à figuradament aconseguir (o assolir). Il est parvenu à ses fins, ha aconseguit els seus fins.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

parvenir

 

parvenu
-ue

parvenu
-ue

 

parvis


<title type="display">parvis</title>

Pronúncia: paʀvi
    masculí
  1. arquitectura i cristianisme plaça f de l’església.
    antigament atri.
  2. plaça f, esplanada f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

parvis

 

pas1


<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia:
    masculí
  1. pas, passa f. Les premiers pas d’un enfant, els primers passos d’un infant. Il avait fait deux pas en avant, havia fet dos passos (dues passes) endavant.
  2. figuradament [étape, progression] pas, passa f. Elle a fait un grand pas en avant, ha fet un gran pas endavant.
  3. [façon de marcher] pas, marxa f, caminar. Il avait pressé (allongé) le pas, havia apressat (allargat) el pas. Ils marchaient d’un bon pas, caminaven a bon pas.
  4. [danse] pas. Exécuter un pas de tango, executar un pas de tango.
  5. [allure d’un animal] pas. Aller au pas, anar al pas.
  6. [passage] pas. Ils ont franchi le pas, han travessat (s’han obert pas). Le pas de Calais, el pas de Calais.
  7. marina, marítim [endroit] pas, afrau f.
  8. figuradament [difficulté] dificultat f, mal pas. Ils ont franchi (sauté) le pas, han salvat la dificultat.
  9. [marque du pied] petja f, petjada f, pas, passa f. Il y avait des pas sur la neige, hi havia petjades (passos, passes) damunt la neu.
  10. [seuil d’une porte] llindar, pas de la porta.
  11. antigament marxapeu, esglaó.
  12. tecnologia [d’une hélice, d’un engrenage, etc] pas.
  13. à chaque (ou à tous les) pas a cada pas (o a cada instant, o a tota hora, o a totes hores, o tothora lit, o tostemps ant).
  14. à quatre (ou deux) pas a quatre (a dues) passes. Il habite à quatre pas d’ici, viu a quatre passes d’aquí.
  15. arriver sur les pas de qqn arribar estalonant algú (o enganxat -ada als talons o al cul vulg d’algú).
  16. au pas al pas. Il avançait au pas, avançava al pas (amb pas normal).
  17. au pas de course a pas de cursa.
  18. avoir le pas tenir preferència (o tenir pas preferent).
  19. céder le pas à qqn deixar passar algú.
    figuradament reconèixer la superioritat a algú.
  20. conduire les pas de qqn literàriament [un propos, une idée] dirigir els passos d’algú.
  21. de ce pas ara mateix (o a l’instant).
  22. faire le premier pas figuradament fer el primer pas.
  23. faire les cent pas figuradament i familiarment anar amunt i avall tot esperant-se.
    • [moisir sur place] florir-se (o consumir-se).
  24. faire un faux pas pròpiament i figuradament ensopegar (o fer una passa en fals, o un pas fals).
  25. faire un pas de clerc figuradament i familiarment fer una espifiada (o relliscar, o esguerrar-la).
  26. faux pas ensopegada f (o pas en fals, o pas fals).
    figuradament ensopegada f (o pas fals lit).
  27. il n’y a que le premier pas qui coûte sempre costa de començar (o els començaments sempre són difícils).
  28. il n’y a qu’un pas entre... et... figuradament només hi ha un pas entre ... i.... Il n’y a qu’un pas entre l’inactivité et la paresse, entre la inactivitat i la peresa només hi ha un pas.
  29. j’y vais de ce pas familiarment hi vaig ara mateix (o tot seguit, o a l’instant).
  30. marcher à grands pas (ou à pas de géant) caminar a grans gambades fam (o gambar fam).
  31. marcher à pas comptés (ou mesurés) anar a passos comptats.
  32. marcher au pas cadencé ciències militars marxar seguint el pas.
    marcher au pas de charge marxar a pas de càrrega.
  33. marcher au pas de l’oie ciències militars marxar al pas de l’oca.
    1. mettre qqn au pas fer posar algú al pas.
    2. figuradament fer passar algú per l’adreçador (o fer anar dret, o posar algú a ratlla).
  34. moteur pas à pas electricitat motor pas a pas.
  35. ne pas faire un pas sans... figuradament no poder fer un pas que no.... Elle ne fait pas un pas sans qu’il soit derrière elle, no pot fer un pas que no el tingui darrere.
  36. ne pas quitter qqn d’un pas figuradament no deixar de petja algú.
    pas à pas pas a pas (o a poc a poc, o a poc a poquet).
  37. pas de porte (ou pas-de-porte) dret paga i senyal.
  38. pas de tir aeronàutica lloc de llançament.
  39. prendre le pas sur qqn passar al davant a algú.
    figuradament passar la mà per la cara a algú.
  40. revenir (ou retourner) sur ses pas pròpiament i figuradament tornar sobre els seus passos (o tornar enrere, o girar cua).
  41. rouler au pas automòbil, automobilisme anar a poc a poc (o xano-xano fam).
  42. salle des pas perdus figuradament sala dels passos perduts.
  43. se mettre au pas ciències militars posar-se al pas.
  44. se tirer (ou sortir) d’un mauvais pas figuradament sortir d’un mal pas (o d’una situació difícil, o d’un tràngol).



  45. Vegeu també:
    pas2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pas1

 

pas2


<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: pa
    adverbi
  1. [en corrélation avec ne] [no es tradueix]. Il ne parle pas, ell no parla. Elle n’est pas venue, ella no ha vingut. Elle m’a dit de ne pas le faire, em va dir que no ho fes .
    • [par élision] familiarment no. Pas beaucoup, no gaire. Pas encore, no encara (encara no). Pourquoi pas ?, per què no? Je sais pas, no ho sé. Que m’importe qu’ils me comprennent ou pas, no em preocupa que em comprenguin o no. C’est pas mal, no està malament. C’est pas grave, no té importància. C’est un homme pas sérieux, no és un home seriós. Je suis pas médecin, no soc metge.
  2. absolument pas ni pensaments (o de cap manera).
  3. ce n’est pas que no és (pas) que.
  4. même pas (ou pas même) ni tan sols. Elle n’est pas même venue nous saluer, ni tan sols ens ha vingut a saludar.
  5. (ou n’est-ce pas) ? oi (o no, o veritat)? Tu viendras, pas ?, (tu) vindràs, oi?
  6. pas certainement segur que no (o de cap de les maneres, o i tant que no, o és clar que no).
  7. pas de chance ! no hi ha cap possibilitat!
  8. pas d’histoires ! no vull embolics (o no estic per brocs, o no estic per romanços)!
  9. pas du tout de cap de les maneres (o en absolut).
    • gens. Il ne faisait pas chaud du tout, no feia gens de calor.
  10. pas grand-chose no és gran cosa (o no és gaire res, o no res).
  11. pas mal [avec négation] bastant bé (o no malament). Cela ne lui ira pas mal du tout, això li anirà bastant bé (això no li anirà malament del tot). Comment vas tu ? — pas mal, com estàs? —bastant bé .
    familiarment [sans négation] bastant (o molt, o força, odéu-n’hi-do). Elle a appris pas mal de choses, ha après moltes coses. Il s’en fiche pas mal !, déu-n’hi-do com se’n fot!
  12. pas possible ! no és possible (o no pot ser)!
  13. pas un ni un -a. Pas un geste ou je tire !, ni un gest (no et moguis) o disparo! .
    familiarment [personne] ningú. Elle connait comme pas une les problèmes de son bureau, coneix com ningú els problemes del despatx.



  14. Vegeu també:
    pas1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pas2

 

pas-d’âne


<title type="display">pas-d’âne</title>

Pronúncia: pɑdɑn
    masculí invariable
  1. botànica fàrfara f, pota f de cavall, pota f d’egua.
  2. antigament guardamà.
  3. tecnologia badall.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pas-d’âne

 

pas-de-géant

pas-de-géant

 

pascal
-ale


<title type="display">pascal</title>

[m pl -als (-aux)]
Pronúncia: paskal -o
    adjectiu
  1. religió pasqual. Agneau, cierge pascal, anyell, ciri pasqual.
  2. masculí [pl -s]
  3. física i informàtica pascal.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pascal
-ale

 

paso doble

paso doble