adjectiu i masculí i femení
1. que paga. Spectateur payant, espectador que paga.
2. [qu’il faut payer] pagador -a, que s’ha de pagar. Parking payant, aparcament que s’ha de pagar (pagador).
3. figuradament rendible, lucratiu -iva.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. paga. Demain, c’est jour de paye, demà és dia de paga.
2. [salaire] paga, sou m, salari m. Il a déjà touché sa paye, ja ha cobrat la paga (el sou).
3. bulletin (ou feuille) de paye full m de salari (o de nòmina).
4. double paye paga doble.
5. haute paye sobresou m.
6. il y a (ou cela fait) une paye que... figuradament i familiarment fa una bona estona (o un munt de temps) que....

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí paiement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pagar. Payer un employé, ses impôts, pagar un empleat, els (seus) impostos. Ils me payent grassement, em paguen generosament. Il a payé sa moto trop chère, ha pagat massa cara la moto (ha comprat la moto massa cara, li ha costat massa la moto).
2. familiarment [inviter, offrir] pagar, convidar a. Je te paie un verre, et convido a una copa (a fer un toc) .
   • [corriger] fotre-li, arreglar. Je vais me le payer !, ja li fotré jo (ja l’arreglaré)!
3. il me le paiera ! figuradament i familiarment me la pagarà!.
   • je suis payé pour le savoir ! ja ho hauria de saber, jo, això!
4. payer à la tâche pagar per la feina.
5. payer à l’heure pagar per hores.
6. payer comptant (ou rubis sur l’ongle fam, ou payer recta ant) pagar al comptat (o bitllo-bitllo fam, o trinco-trinco fam).
7. payer de raisons dret donar explicacions.
   • donar excuses de mal pagador.
8. payer de sa poche familiarment pagar de la seva butxaca.
9. payer les pots cassés figuradament pagar els plats trencats (o la festa).
   • payer qqn en paroles entretenir (o fer passar) algú amb paraules.
10. payez contre ce chèque... economia pagueu contra aquest xec....
11. qui paie ses dettes s’enrichit qui paga el que deu tot el que resta és seu (o qui deu i paga s’enriqueix).
verb transitiu indirecte
12. [de] pagar (amb).
13. payer d’audace, d’effronterie figuradament donar prova d’audàcia, d’insolència.
14. payer d’ingratitude pagar (o premiar) amb ingratitud.
15. payer de retour figuradament pagar amb la mateixa moneda.
16. payer de sa peine pagar amb el seu esforç (o agrair els seus esforços).
17. payer de sa personne figuradament exposar-se (o jugar-se-la).
    • dedicar-se en persona a una feina.
18. payer de ses deniers pagar amb els seus diners.
19. payer de ses services pagar amb (o agrair) els seus serveis.
verb pronominal
20. comprar-se.
21. [être payé] pagar-se. Les commandes se payaient à la livraison, les comandes es pagaven al moment del lliurament.
22. [toucher, encaisser] cobrar tr. Paye-toi et rends-moi la monnaie, cobra i torna’m (dona’m) el canvi.
23. familiarment [s’offrir] pagar-se, clavar-se. Je vais me payer une vie de grand seigneur, em clavaré una vida de rei.
24. familiarment [se cogner contre qqch] estampar-se, fotre’s vulg. Il a failli se payer un arbre, ha estat a punt d’estampar-se contra un arbre.
25. se payer de figuradament acontentar-se (o tenir-ne prou) amb. Se payer de mots, acontentar-se amb paraules .
    • se payer du bon temps passar-la més bé (o passar bones estones, o xalar).
26. se payer la tête (ou la gueule) de qqn figuradament i familiarment prendre el número a (o aixecar la camisa a, o passejar-se, o rifar-se d’)algú.
27. se payer sur la bête familiarment cobrar trinco-trinco.
28. tout se paie figuradament tot es paga (o tot té un preu).
    • qui la fa la paga.
verb intransitiu
29. familiarment resultar, sortir a compte, pagar (o valer) la pena. Un métier qui payait bien, una feina que sortia a compte. C’est un coup qui paye, és una jugada que val la pena.
30. le crime ne paye pas el crim no surt mai a compte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení pagador -a. Mauvais payeur, mal pagador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [nation] país. Les pays européens, els països europeus.
2. [région] país, comarca f, regió f. Produit du pays, producte del país (de la comarca).
3. [lieu de naissance] país, terra f, pàtria f.
4. [village] poble. Un petit pays, un poblet.
5. avoir le mal du pays enyorar-se, tenir enyorança (o enyor).
6. être en pays de connaissance figuradament estar entre coneguts.
   • estar entre amics (o en un ambient favorable).
7. mal du pays enyorament.
8. se conduire comme en pays conquis figuradament no tenir miraments (o consideració).
   • voir du pays veure (o rodar, o córrer) món.



Vegeu també:
pays²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení familiarment i regionalisme paisà -ana, compatriota.


Vegeu també:
pays¹


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí plural geografia els Països Baixos.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu arranjat -ada com un paisatge natural.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. paisatge.
2. figuradament panorama, situació f. Le paysage culturel français, el panorama cultural francès.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç