Es mostren 48356 resultats

assidu
-ue

assidu
-ue

 

assiduité

assiduité

 

assidûment

assidûment

 

assiégeant
-ante

assiégeant
-ante

 

assiéger


<title type="display">assiéger</title>

Pronúncia: asjeʒe
    verb transitiu
  1. assetjar. Assiéger une ville, assetjar una ciutat.
  2. [entourer] assetjar, voltar, envoltar, rodejar. Ils étaient assiégés par la neige, estaven assetjats per la neu.
  3. figuradament [poursuivre] assetjar, perseguir, assaltar. Les maux qui nous assiègent, els mals que ens assetgen.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assiéger

 

assiette


<title type="display">assiette</title>

Pronúncia: asjɛt
    femení
  1. plat m. Assiette plate, creuse, plat pla, fondo.
  2. estabilitat, assentament m. L’assiette d’une poutre, l’estabilitat d’una biga.
  3. [équitation] estabilitat, equilibri m, assentament m.
  4. marina, marítim i aeronàutica estabilitat.
  5. dret base imposable.
  6. assiette anglaise gastronomia plat m fred.
  7. avoir une bonne assiette [équitation] (saber) muntar bé.
  8. l’assiette au beurre figuradament la moma (o una ganga) [font de profit].
  9. ne pas être dans son assiette familiarment no trobar-se bé.
  10. piqueur d’assiette antigament gorrer (o gorrista).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assiette

 

assiettée

assiettée

 

assignable

assignable

 

assignat

assignat

 

assignation


<title type="display">assignation</title>

Pronúncia: asiɲasjɔ̃
    femení
  1. assignació.
  2. dret citació.
  3. assignation à résidence fixació de la residència [d’un estranger].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assignation