adjectiu
1. dret litigant, pledejador -a.
2. les parties plaidantes les parts litigants.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. dret pledejar, litigar.
   • advocar, defensar una causa. L’avocat a bien plaidé, l’advocat ha fet una bona defensa.
2. figuradament intercedir, advocar.
verb transitiu
3. defensar.
4. plaider le faux pour savoir le vrai dir una mentida per saber una veritat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. dret pledejant, pledejador -a, litigant.
2. antigament [chicaneur] pledejaire, busca-raons.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret advocació, defensa, al·legat m, al·legació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. dret defensa f judicial, informe de la defensa.
2. figuradament intercessió f, defensa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. plaga, nafra, ferida.
2. figuradament pena.
   • [fléau] plaga, flagell m.
3. c’est une vraie plaie ! familiarment és insuportable.
4. les dix plaie d’Égypte història i religió les deu plagues d’Egipte.
5. mettre le doigt sur la plaie figuradament tocar el punt flac.
   1. remuer (ou retourner) le couteau (ou le poignard, ou le fer) dans la plaie burxar la ferida.
   2. rouvrir une plaie reobrir la ferida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení dret demandant, querellant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pla -ana.
2. de plain-pied a peu pla.
   • figuradament a un mateix nivell.
masculí
3. cossi d’adoberia.
femení
4. plana, pla m, planúria, planícia.
5. la plaine el pla (o la terra baixa).
6. la plaine liquide poèticament la mar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música cant pla.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. plànyer, compadir. Je ne la plains pas, no la planyo. Il aime à être plaint, li agrada que el planyin.
2. [déplorer] lamentar(-se), deplorar, queixar-se pron. Il plaignait le sort de ses camarades, lamentava la sort dels seus companys.
3. infreqüent [dépenser avec parcimonie] escatimar, plànyer. Il n’a pas plaint le sel, no ha escatimat la sal.
4. être à plaindre ésser de plànyer (o digne de compassió, o haver de plànyer). Elle n’est vraiment pas à plaindre, no se l’ha pas de plànyer.
5. ne pas plaindre sa peine no escatimar-hi (o no plànyer-hi) esforços.
verb pronominal
6. [regretter] plànyer-se, queixar-se, lamentar-se, doldre’s. Il se plaint de maux de tête, es queixa de mals de cap.
7. [protester de qqch] queixar-se. Il n’a pas à se plaindre, no té motiu per a (raó de) queixar-se.
8. dret plainte porter plainte.
9. je ne m’en plains pas no em sap pas greu.
   • no en tinc queixa [d’algú].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç