Es mostren 48356 resultats

plainte


<title type="display">plainte</title>

Pronúncia: plɛ̃t
    femení
  1. [gémissement] gemec m, queixa, lament m.
  2. [protestation] queixa, plany m, lament m, clam m.
  3. dret denúncia, querella, clam m.
    1. déposer une plainte contre qqn presentar una denúncia contra algú.
    2. porter plainte presentar una denúncia (o querella, o querellar-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plainte

 

plaintif
-ive

plaintif
-ive

 

plaintivement

plaintivement

 

plaire


<title type="display">plaire</title>

Pronúncia: plɛʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] agradar (a), plaure lit (a). Elle cherchait à plaire au directeur, procurava agradar (plaure) al director. Ce film m’a beaucoup plu, aquesta pel·lícula m’ha agradat molt.
  2. familiarment agradar (a), anar bé (a). Cela te plaît ?, t’agrada (et va bé) això?
  3. [faire envie, tenter] agradar (a), venir de gust (a), tenir ganes de. Ça te plairait d’aller au cinéma ?, et vindria de gust anar al cinema?
  4. cela vous plaît à dire literàriament podeu anar dient.
  5. il commence à me plaire irònicament m’estic posant nerviós -osa.
  6. verb intransitiu
  7. agradar, caure bé, ésser agradable (amable). Elle plaît, és agradable.
  8. [réussir] agradar, tenir èxit. La pièce a plu, l’obra ha agradat.
  9. verb pronominal
  10. [soi-même] agradar-se.
  11. [deux personnes] agradar-se, estimar-se.
  12. [prendre plaisir à] agradar intr, complaure’s lit. Il se plaît à dire qu’il est intelligent, li agrada (es complau a) dir que és intel·ligent.
  13. [trouver du plaisir] agradar intr, trobar-se (sentir-se) bé. Il se plaît beaucoup au village, li agrada molt el (es troba molt bé al) poble.
  14. [animaux] viure bé. Le gibier se plaît dans les bois, la caça viu bé pels boscos.
  15. [plantes] fer-se bé. La vigne se plaît sur les coteaux, la vinya s’hi fa bé, pels costers.
  16. verb impersonal
  17. voler, venir de gust, plaure lit. Je ferai ce qui vous plaira, faré el que vulgueu (el que us plagui).
  18. à Dieu ne plaise que... Déu no vulgui (o no plagui a Déu) que...
  19. plaise... dret [no es tradueix]. Plaise à la Cour déclarer..., aquest Tribunal declara...
  20. plaise (ou plût) à Dieu, aux dieux, au ciel que... Déu vulgui, els déus vulguin que...
  21. plaît-il ? infreqüent com (o què)?
  22. s’il vous (te) plaît si us (et) plau (o per favor).
    familiarment [avertissement] si no et (us, li) sap greu. J’ai le passeport en règle, s’il vous plaît, tinc el passaport en regla, si no li sap greu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaire

 

plaisamment


<title type="display">plaisamment</title>

Pronúncia: plɛzamɑ̃
    adverbi
  1. [d’une manière amusante] de manera divertida.
  2. literàriament agradablement, plaentment.
  3. antigament [de manière ridicule] ridículament, de manera estrafolària.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaisamment

 

plaisance


<title type="display">plaisance</title>

Pronúncia: plɛzɑ̃s
    femení
  1. de plaisance d’esplai (o de plaer). Navigation de plaisance, navegació de plaer (esportiva).
  2. nom propi
  3. [avec la majuscule] geografia Piacenza.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaisance

 

plaisancier
-ière

plaisancier
-ière

 

plaisant
-ante


<title type="display">plaisant</title>

Pronúncia: plɛzɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. agradable, plaent.
  2. [amusant] divertit -ida, faceciós -osa.
  3. masculí
  4. antigament plaga m f, bromista m f. Faire le plaisant, fer el plaga.
  5. literàriament part f divertida, aspecte divertit.
  6. mauvais plaisant bromista m f de mal gust.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaisant
-ante

 

plaisanter


<title type="display">plaisanter</title>

Pronúncia: plɛɑ̃te
    verb intransitiu
  1. fer broma, bromejar, estar de broma. Je plaisante, ce n’est pas vrai, estic de broma, no és veritat.
  2. ne pas être d’humeur à plaisanter no estar per brocs (o per romanços).
  3. verb transitiu
  4. burlar-se pron de, riure’s pron de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaisanter

 

plaisanterie


<title type="display">plaisanterie</title>

Pronúncia: plɛzɑ̃tʀi
    femení
  1. facècia, plasenteria, acudit m, humorada, broma.
  2. cela passe la plaisanterie familiarment això passa de mida.
  3. entendre (ou comprendre) la plaisanterie entendre (o aguantar bé) les bromes.
  4. mauvaise plaisanterie (ou plaisanterie lourde) broma pesada (o de mal gust).
  5. par plaisanterie de broma (o per riure).
  6. plaisanterie à part (ou sans plaisanterie) bromes a part (o seriosament, o de debò, o poca broma fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

plaisanterie