<title type="display">pleuvoir</title>
Pronúncia: pløvwaʀ
-
verb impersonal
- ploure.
- figuradament ploure. Il pleuvait des malheurs, plovien desgràcies.
- ça pleut popularment plou (o sembla que plou).
- il va pleuvoir plourà (o ha de ploure, o vol ploure).
- pleuvoir à verse (ou à seaux, ou à torrents, ou à flots) ploure a bots i barrals.
- qu’il pleuve, qu’il vente tant si plou com si no (o com si fa sol, o com si neva). verb intransitiu
- figuradament ploure.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç