masculí
1. afecte, estimació f.
2. estimació f, fort lligam. L’attachement des paysans au terroir, l’estimació (el fort lligam) dels pagesos per la terra (a la terra).
3. afecció f, estimació f, interès. Attachement au travail, afecció a (interès per) la feina.
4. lligam estret, fidelitat f, constància f. L’attachement à ses idées, la fidelitat a les idees pròpies.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. lligar. Attachez ce paquet avec une ficelle, lligueu aquest paquet amb un cordill.
2. fermar, estacar. Il avait attaché l’âne à la porte de la maison, havia fermat l’ase a la porta de la casa.
3. fixar, subjectar.
4. cordar(-se). Je dois attacher mes lacets, m’haig de cordar (fer els cordons de) les sabates.
5. clavar. Ils attachaient leurs regards sur son visage, clavaven les mirades en el seu rostre.
6. figuradament lligar, vincular, unir. Les souvenirs l’attachent à son pays, els records el lliguen al seu país .
   1. destinar, agregar, afectar. Elle l’a attaché à son service, l’ha destinat al seu servei.
   2. atorgar, atribuir, acordar, donar. Il ne faut pas attacher trop d’importance à ce qu’il a dit, no s’ha de donar massa importància al que ha dit.
7. interessar, captivar. C’est une lecture qui attache, és una lectura que captiva.
verb intransitiu
8. familiarment enganxar-se pron, aferrar-se pron, agarrar-se pron. Le riz a attaché, l’arròs s’ha enganxat.
verb pronominal
9. atreure’s, guanyar-se. Elle a su s’attacher ses enfants, ha sabut guanyar-se els seus fills.
10. aferrar-se, enganxar-se. La boue s’est attachée à mes bottes, el fang se m’ha enganxat a les botes.
11. cordar-se, lligar-se. Cette chemise s’attache derrière, aquesta camisa es corda per darrera.
12. vincular-se, relacionar-se, associar-se. Les avantages qui s’attachent au poste, els avantatges associats al càrrec.
13. dedicar-se, consagrar-se. S’attacher à l’éducation de ses enfants, dedicar-se intensament a l’educació dels seus fills.
14. unir-se, vincular-se, agafar afecte (estimació), encapritxar-se. Ils s’étaient beaucoup attachés à la ville, havien agafat molt d’afecte a la ciutat.
15. esforçar-se per, posar molt d’interès en.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí entomologia dermèstid.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu atacable, combatible.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení atacant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament atac m. Lancer une attaque, llançar un atac. Donner le signal d’attaque, donar el senyal d’atac. Avoir une attaque d’épilepsie, tenir un atac d’epilèpsia.
2. assalt m, assaltament m. Préparer l’attaque d’une place forte, preparar l’assalt a una plaça forta. Attaque à main armée, assalt a mà armada.
3. attaque-surprise atac m sorpresa.
4. être (ou se sentir) d’attaque familiarment estar (o sentir-se) en forma (o trobar-se amb forces), o anar (o estar) valent -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament música atacar. Attaquer par surprise, atacar per sorpresa.
2. dret intentar. Attaquer qqn en justice, intentar un procés contra algú.
3. atacar, escometre, encetar. On a attaqué tout de suite le sujet, hem atacat de seguida el tema.
4. familiarment atacar, passar a. Maintenant on va attaquer le dessert, ara atacarem (passarem a) les postres.
verb pronominal
5. [à] pròpiament i figuradament atacar tr, combatre tr. Il ne faut pas s’attaquer aux plus faibles, no s’han d’atacar els més febles. S’attaquer aux préjugés, combatre els prejudicis.
6. escometre, emprendre, abordar. S’attaquer à un travail, escometre una feina. S’attaquer à un problème, abordar un problema.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. endarrerit -ida, retardatari -ària.
2. figuradament endarrerit -ida, retardat -ada. Des idées attardés, idees endarrerides. Un enfant attardé, un infant retardat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. endarrerir-se, retardar-se.
2. atardar-se, entretenir-se. Il s’est attardé un peu au bar, s’ha entretingut una mica al bar.
3. entretenir-se, aturar-se, parar-se. S’attarder à l’étude de petits détails, entretenir-se en l’estudi de petits detalls.
verb transitiu
4. infreqüent retardar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu infreqüent assolible, assolidor -a, accessible.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç