femení
1. podridura, putrefacció.
2. [qui est pourri] podrimener m.
3. agricultura podriment m.
4. corrupció.
5. [personnes] porqueria, podrit -ida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. persecució, perseguiment m infr, empait m, encalçament m lit, encalç m lit. Une poursuite policière en voiture, una persecució policial amb cotxe.
2. [continuation] continuació, prossecució. La poursuite des négociations, la continuació de les negociacions.
3. figuradament [recherche] percaçament m lit, percaç m lit, persecució, encalç m lit.
4. dret demanda, diligències pl. Une poursuite judiciare, una demanda judicial.
5. esports persecució.
6. teatre projector m.
7. plural antigament [assiduités] diligències, gestions urgents.
8. à la poursuite de a l’encalç de lit (o en persecució de).
   • figuradament [des honneurs, de la fortune, etc] a la recerca de (a l’encalç de lit, o a la percaça de lit).
9. se mettre à la poursuite de posar-se a perseguir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí esports [cycliste] perseguidor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. dret demandant. La partie poursuivante, la part demandant.
masculí i femení
2. perseguidor -a.
3. poursuivant d’armes història i ciències militars ajudant de l’herald.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. perseguir, empaitar, encalçar lit. Ils avaient poursuivi tous les fuyards, havien perseguit (empaitat) tots els fugitius.
2. figuradament perseguir, percaçar lit, encalçar lit. C’est le but que je poursuis, és l’objectiu que persegueixo .
   1. [continuer] continuar, prosseguir. Il poursuivait sa marche, continuava la marxa (continuava caminant). Poursuivez ! Cela m’intéresse, continueu que això m’interessa.
   2. [persévérer, insister] perseverar, insistir. Il ne faut pas abandonner, il faut poursuivre, no s’ha pas d’abandonar, cal perseverar. Ils poursuivaient sur le même sujet, insistien en el mateix tema.
   3. [mener] dirigir, portar. Elle poursuivait les recherches sur cette maladie, dirigia (portava) les recerques sobre aquesta malaltia.
3. dret demandar, perseguir judicialment, procedir contra. Je vais le poursuivre en justice, el demandaré davant la justícia (el perseguiré judicialment). On la poursuivait au civil (civilement), la demandaven (procedien contra ella) pel civil (civilment).
verb pronominal
4. continuar intr, prosseguir intr, prolongar-se, perllongar-se lit. Le drame se poursuivait, el drama continuava.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. amb tot, tanmateix, però, això no obstant lit, no obstant això lit, nogensmenys lit, malgrat això lit. Elle a beaucoup de travail, pourtant elle y arrivera, té molta feina; amb tot, ho aconseguirà.
2. et pourtant això no obstant (o i tanmateix, o i no és pas que). Il a une voiture très rapide et pourtant sûre, té un cotxe molt ràpid i tanmateix segur.
3. mais pourtant però això no obstant (o però tanmateix). Une peau blanche mais pourtant sale, una pell blanca però bruta tanmateix.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [périmètre] perímetre. Le terrain fait cent mètres de pourtour, el terreny fa cent metres de perímetre.
2. [périphérie] contorn, perifèria f. Le pourtour de la place est pavé, el perímetre de la plaça està empedrat.
3. pourtour du chœur arquitectura deambulatori.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dret recurs.

1. pourvoi en cassation recurs de cassació.
2. [requête] petició f (o requesta f).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu indirecte
1. [à] satisfer, proveir, subvenir (a). Pourvoir aux besoins de qqn, satisfer les necessitats d’algú. Il doit pourvoir à l’entretien de toute la famille, ha de subvenir al manteniment de tota la família.
verb transitiu
2. [donner à] proveir, procurar. On l’a pourvu d’un nouvel emploi, l’han proveït d’una nova feina.
3. [munir] proveir, fornir, subministrar. Pourvoir l’armée de provisions, proveir (fornir) l’exèrcit de provisions.
4. [un poste] proveir, cobrir. Ils ont pourvu le poste de directeur, van cobrir (proveir) la plaça de director.
5. antigament [établir] situar, col·locar.
6. figuradament [doter] dotar. La nature l’a pourvue d’une grande intelligence, la natura l’ha dotada d’una gran intel·ligència.
7. (bien) pourvu ben col·locat -ada (o situat -ada).
verb pronominal
8. proveir-se (de), procurar-se. Il s’est pourvu d’aliments pour un mois, es va proveir d’aliments per a un mes.
9. dret recórrer, interposar un recurs, presentar recurs.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. proveïdor -a, provisor -a.
2. [de drogue] traficant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç