femení familiarment i despectivament guisofi m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. gastronomia estofat, guisat. Un ragoût de veau, un estofat de vedella.
2. figuradament picantor f, picant, salsa f.
3. même ragoût perd tout son goût cada dia cols amarguen.
4. ragoût de pattes de cochon Quebec regionalisme gastronomia peus pl de porc.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. apetitós -osa.
2. figuradament agradable.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. enllestir, polir, allisar, igualar.
2. [retaper] restaurar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu marina, marítim segar-se pron.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tecnologia rayon.
2. antigament i literàriament física rayon.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí arquitectura cor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ciències militars, esports i automòbil, automobilisme raid.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [tendu] tibant, tes -a. Une corde raide, una corda tibant (tesa). Elle a les cheveux raides, té els cabells tesos.
2. [engourdi] encarcarat -ada, test -a, reixinxolat -ada, rígid -a, enterc -a, enravenat -ada, enrederat -ada. J’ai les jambes raides de fatigue, tinc les cames encarcarades de cansament.
3. [abrupt] dret -a, rost -a, costerut -uda, sobtat -ada. Une pente raide, un pendent dret.
4. figuradament i familiarment pelat -ada, eixut -a, escurat -ada.
   • [fort en alcool] fort -a.
5. popularment fort -a, gros -ossa, difícil d’empassar [difícil de creure].
   • gruixut -uda, picant. Il disait des mots assez raides, deia paraules força gruixudes.
6. familiarment [ivre] torrat -ada.
7. literàriament [guindé] encarcarat -ada, tibat -ada, enravenat -ada, test -a infr.
8. figuradament rígid -a, recte -a. Il avait une morale trop raide, tenia una moral massa rígida.
9. avoir une jambe raide tenir una cama ranca (o anar ranc -a, o ranquejar d’una cama).
10. être raide figuradament i familiarment [être ivre] anar torrat -ada (o anar gat -a o pet, o estar pitof -a, o portar un pet o una torradora).
    • [drogué] anar drogat -ada.
11. être raide comme la justice ésser molt tibat -ada (o molt entonat -ada).
12. être raide comme un manche à balai [qqn] anar dret -a (o tibat -ada) com un rave (o anar tot -a enravenat -ada, o més tibat -ada que una escombra).
    • [qqch] ésser dret -a (o encarcarat -ada) com un ciri.
13. se tenir raide aguantar fort (o fermament).
adverbi
14. [rapidement] de cop. La poudre claqua raide, la pólvora va petar de cop.
15. [brusquement] en sec, sobtadament, de sobte. Le sentier montait raide, el corriol pujava en sec (de sobte).
16. [complètement] del tot, totalment. Il est raide défoncé, està totalment enfonsat.
17. étendre qqn raide mort familiarment deixar estès -esa a terra (o estassat -ada, o esterrecat -ada).
    • tomber raide mort caure estès -esa (o en rodó, o quedar-s’hi, o morir de pet).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [rigidité] rigidesa.
2. [dans un tissu, une corde, etc] tibantor.
3. [inclinaison] pujada, costa, inclinació, desnivell m.
4. [dans les mouvements] encarcarament m.
5. figuradament [fermeté] fermesa, tenacitat, dretura.
   1. [dans les idées, dans les relations] encarcarament m, rigidesa, tibantor.
   2. [de caractère] rigidesa, rectitud, severitat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç