verb transitiu
1. reconfortar.
2. figuradament reconfortar, conhortar, confortar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. recognoscible, reconeixedor -a.
2. être reconnaissable [qqn] reconèixer-se. Il était à peine reconnaissable, amb prou feines se’l reconeixia (se’l podia reconèixer).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. reconeixement m.
2. [gratitude] reconeixença, agraïment m, reconeixement m, gratitud.
3. dret reconeixement m.
4. avoir une vive reconnaissance à qqn de qqch estar vivament (o molt) agraït -ïda a algú per una cosa.
5. en reconnaissance de reconeixement. On a envoyé un hélicoptère en reconnaissance, han enviat un helicòpter de reconeixement.
6. en reconnaissance de en reconeixença (o en prova de gratitud, o en mostra d’agraïment) per.
7. la reconnaissance du ventre l’agraïment m d’una persona o un animal envers aquell qui l’alimenta.
8. patrouille de reconnaissance ciències militars patrulla de reconeixement.
9. reconnaissance de dette dret escriptura de reconeixement d’un deute.
10. reconnaissance d’enfant dret reconeixement m de la filiació.
11. reconnaissance des formes informàtica reconeixement m de formes.
12. reconnaissance du mont-de-piété resguard m (o rebut m) del mont de pietat.
13. signe de reconnaissance senyal distintiu d’una persona.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. agraït -ïda, reconeixent.
2. je vous serai reconnaissant de bien vouloir... us agrairia que volguéssiu...

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [identifier] reconèixer.
2. [distinguer] distingir. Ces jumeaux sont impossibles à reconnaître, aquests bessons són impossibles de distingir.
3. [chercher à connaître] reconèixer.
4. [admettre, connaître] reconèixer. Il a reconnu ses erreurs, ha reconegut els seus errors.
5. [concéder] concedir, atorgar. Il faut lui reconnaître une certaine confiance, cal atorgar-li una certa confiança.
6. [découvrir, constater] descobrir, constatar, adonar-se pron de.
7. [accepter la validité de] reconèixer. Il ne voulait pas reconnaître son enfant, no volia reconèixer el seu fill.
8. [remercier] reconèixer, agrair.
9. on ne le reconnaît plus familiarment està desconegut (o no el coneixeries).
verb pronominal
10. [trouver une qualité de soi-même dans une autre personne] trobar-se, reconèixer-se.
11. pròpiament i figuradament [se retrouver] orientar-se, no perdre’s.
12. [s’identifier] reconèixer-se.
13. [s’avouer] reconèixer-se. Elle s’était reconnue coupable, s’havia reconegut culpable.
14. [à] [une qualité] conèixer-se (per), distingir-se (per).
15. ne plus s’y reconnaître figuradament embolicar-se (o perdre-s’hi).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu reconegut -uda. Un fait reconnu, un fet reconegut. Une artiste reconnue, una artista reconeguda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu pròpiament i figuradament reconquerir, reconquistar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení reconquesta, reconquista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu reconsiderar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu tornar a consolidar, reconsolidar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç