Es mostren 48356 resultats

regréer

regréer

 

regreffer

regreffer

 

régresser


<title type="display">régresser</title>

Pronúncia: ʀegʀese
    verb intransitiu
  1. experimentar una regressió, anar endarrere.
  2. medicina remetre, regressar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

régresser

 

régressif
-ive

régressif
-ive

 

régression

régression

 

regret


<title type="display">regret</title>

Pronúncia: ʀ(ə)gʀɛ
    masculí
  1. recança f, pesar, contrarietat f. Il le quitta avec regret, el va deixar amb recança.
  2. [nostalgie] enyorança f, enyor lit. Le regret du pays natal, l’enyorament del país natal.
  3. [contrition] plany, penediment, retret.
  4. à regret a contracor (o amb recança).
  5. à mon grand regret... amb una gran contrarietat (o amb molta recança)...
  6. avoir des regrets tenir una recança (o recar-li o saber-li greu alguna cosa).
  7. je suis au regret de vous annoncer... em trobo amb la penosa situació d’haver-vos d’anunciar...
  8. l’abbaye de Monte-à-regret antigament, popularment i irònicament el patíbul m (o el cadafal m).
  9. regrets éternels enyorança f sing eterna.
  10. se faire des regrets de penedir-se (o fer-se retrets) de.
  11. tous mes regrets em sap molt de greu (o em dol profundament).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

regret

 

regrettable


<title type="display">regrettable</title>

Pronúncia: ʀ(ə)gʀetabl
    adjectiu
  1. lamentable, de doldre. Un incident regrettable, un incident lamentable. Voilà qui est regrettable, això sí que és de doldre.
  2. [dont la présence est regrettée] enyorable.
  3. il est regrettable que és de doldre (o sap greu, o és una llàstima) que.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

regrettable

 

regretter


<title type="display">regretter</title>

Pronúncia: ʀ(ə)gʀeete
    verb transitiu
  1. recar-li, lamentar, doldre-li, quedar-se pron amb recança. Je regrette que tu ne sois pas venue, em dol (em reca) que tu no haguessis vingut.
  2. saber greu, penedir-se pron, estar pesarós -osa. Il regrette de vous avoir fait attendre, li sap greu d’haver-vos fet esperar. Vous le regretterez !, us en penedireu! Je regrette, je ne suis pas du quartier, em sap greu, no soc del barri.
  3. enyorar, sentir recança (enyorament) per, trobar a faltar. Il regrettait l’air pur de la montagne, enyorava l’aire pur de la muntanya.
  4. je regrette... perdona (o em sap greu), però... Je regrette, je n’ai pas dit ça, perdona, però no ho he pas dit això.
  5. regretter son argent infreqüent recar-li els diners.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

regretter

 

regrèvement

regrèvement

 

regrimper

regrimper