femení barrancada, rierada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. empassar(-se), encanyonar. Je ne peux rien avaler, no (em) puc empassar res.
2. engolir, menjar. Elle n’a plus faim : elle ne peut plus rien avaler, ja no té gana: ja no pot engolir (menjar) res més.
3. figuradament menjar-se pron, devorar. Il va l’avaler tout cru, se’l menjarà cru (de viu en viu). Elle est très ambitieuse, elle veut tout avaler, és molt ambiciosa, vol menjar-s’ho tot .
   1. empassar-se pron, devorar.
   2. suportar, tolerar.
   3. empassar-se pron, pair.
4. avaler des bourdes combregar amb rodes de molí.
5. avaler des couleuvres empassar-s’ho [suportar ofenses sense protestar].
   • empassar-s’ho (o creure-s’ho) tot.
6. avaler la mer et ses poissons familiarment menjar-se un bou sencer.
7. avaler ses mots figuradament menjar-se les paraules.
8. avaler son acte (ou son bulletin) de naissance (ou sa chique) figuradament i familiarment estirar la pota (o tòrcer el coll, o anar-se’n al calaix, o a l’altre barri, o fer l’ànec, o morir-se).
9. avoir avalé sa langue figuradament i familiarment no piular (o no dir res, o haver-se menjat [o empassat] la llengua, o no tenir llengua, o haver-se-li menjat la llengua el gat). Tu ne veux rien dire? est-ce que tu as avalé ta langue?, com és que no dius res? que se t’ha menjat la llengua el gat?
10. avoir l’air d’avoir avalé sa canne ou son parapluie figuradament semblar que s’hagi empassat el paraigua (o anar molt tibat -ada).
11. ne pas pouvoir avaler qqn figuradament no poder aguantar (o no poder suportar, o tenir entravessat -ada) algú.
12. tout avaler empassar-s’ho (o devorar-ho) tot.
    • figuradament [être crédule] empassar-s’ho tot (o tenir bona barra, o bon davallant).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu pròpiament i figuradament avalar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení avalador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení avalador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí familiarment [gosier] davallador, davallant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. avançament m, avanç m, avançada. Une avance bancaire, un avançament bancari.
2. antigament [saillie] sortint m.
3. [temps] anticipació, avanç m. Elle est arrivée avec une heure d’avance (une heure à l’avance), va arribar amb una hora d’anticipació (una hora abans).
4. avantatge m, avançada. La première voiture gardait deux tours d’avance sur la seconde, el primer cotxe mantenia dues voltes d’avantatge al segon.
5. economia avançada, bestreta. Le salarié peut demander une avance, l’assalariat pot demanar una avançada.
6. tecnologia avanç m. Vitesse d’avance de l’outil, velocitat d’avanç de l’eina. Avance à l’allumage d’un moteur, avanç a l’encesa d’un motor.
7. à l’avance abans. Le déjeuner était prêt une heure à l’avance, el dinar estava a punt una hora abans .
   • per endavant (anticipadament, amb antelació). Réserver à l’avance, reservar amb antelació.
8. avoir de l’avance (ou être en avance) sur portar avantatge a (o en).
9. d’avance per endavant. Payer d’avance, pagar per endavant. Merci d’avance, gràcies per endavant.
10. en avance avançat -ada (o amb anticipació, o abans d’hora). Le train est parti en avance, el tren va marxar abans d’hora. Elle a des idées très en avance, ella té idees molt avançades.
11. la belle avance ! irònicament sí que has avançat (o sí que hi has guanyat)!
12. par avance per endavant.
plural
13. primers passos m, acostament m sing.
14. [dans le domaine amoureux] insinuacions. Rester froid devant les avances de qqn, no immutar-se davant les insinuacions d’algú.
15. inversions. Récupérer ses avances, recuperar les seves inversions (els fons invertits).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. avançat -ada. À une heure avancée de la nuit, a una hora avançada de la nit. Elle était d’un âge très avancé, era d’una edat molt avançada. Idées avancées, idees avançades.
2. [un mets] passat -ada.
3. vous voilà bien avancé ! irònicament avance (la belle avance!).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. arquitectura sortint m.
2. mineria extrem m (fons m) d’una galeria.
3. ciències militars avançada.
4. pesca cap m de la llinya.
5. [fait d’avancer] avançada, progressió.
6. figuradament [proposition positive] avanç m, avançament m. Il y a eu des avancées, hi ha hagut avanços.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. avançament, avanç.
2. augment, ascens.
3. avancement à l’ancienneté ascens per antiguitat.
4. avancement d’hoirie dret anticipació f d’herència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç