verb transitiu
1. [porter en avant] avançar, allargar, acostar, atansar. Elle avança la main, va avançar (allargar) la mà. Avance-moi une chaise, acosta’m (atansa’m) una cadira.
2. [temps] avançar. Avancer une montre, avançar un rellotge.
3. [faire progresser] avançar, fer avançar. Cela n’avancera pas nos affaires, això no farà (pas) avançar els nostres negocis.
4. avançar, bestreure. Avancer de l’argent, avançar (bestreure) diners.
5. [une affirmation] avançar, aventurar.
6. à quoi cela vous avancerait-il ? què hi guanyaríeu?
verb intransitiu
7. [aller en avant] avançar. Avancer lentement, avançar lentament.
8. [faire saillie] sortir, sobresortir. Le balcon avançait d’un mètre, el balcó sortia un metre.
9. [temps] avançar. La nuit avance, la nit avança.
10. [être en avance] avançar-se pron. Sa montre avance, el seu rellotge avança.
11. [progresser] avançar. Avancer dans son travail, avançar en la feina.
12. [obtenir un avancement] pujar, ascendir.
13. avancer dans endinsar-se en. Le cap avançait dans la mer, el cap s’endinsava en la mar.
14. avancer de deux pas avançar dues passes.
15. ne pas avancer d’une semelle figuradament no avançar ni un pas.
verb pronominal
16. avançar-se, anticipar-se. Elle s’avança pour nous saluer, s’avançà per saludar-nos.
17. [faire saillie] sortir intr, sobresortir intr.
18. [temps] avançar intr.
19. figuradament arriscar-se, anar massa enllà, aventurar-se. Elle s’avance en affirmant qu’il ne va pas venir, va massa enllà afirmant que (ell) no vindrà.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení antigament afront m, vexació, insult m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

preposició
1. abans de. L’examen est avant juillet, l’examen és abans del juliol. L’école est avant la mairie, l’escola és abans de l’ajuntament.
2. avant de abans de. Réfléchissez avant de parler, reflexioneu abans de parlar.
3. avant Jésus-Christ (ou av J-C) abans de Crist (a C).
4. avant peu dintre de poc (o d’aquí a poc temps).
5. avant tout (ou toute chose) [d’abord] abans que res (o primer de tot).
adverbi
6. abans. Elle se trouve mieux qu’avant, es troba més bé que abans.
7. [précédé de assez, bien, fort, plus, si, trop] endins, fondo, tard, a fons. Entrer plus avant dans un bois, endinsar-se més en un bosc. Ne creusez pas trop avant, no caveu massa fondo. ll y est allé fort avant dans la nuit, hi va anar molt tard (a altes hores de la nit). Pousser ses investigations plus avant, anar més a fons en les seves investigacions.
8. avant que abans que. Il faut finir avant qu’elle vienne, hem d’acabar abans que ella vingui.
9. en avant endavant (o avant). Elle se pencha en avant, es va inclinar endavant.
10. en avant de davant de (o al capdamunt de).
11. mettre qqch (qqn) en avant escudar-se en alguna cosa (en algú).
12. figuradament
    1. regarder en avant mirar endavant.
    2. se mettre en avant posar-se al davant (o en evidència).
masculí
13. davant, part f de davant, part f anterior. L’avant d’une voiture, la part de davant d’un cotxe. Vous serez mieux à l’avant, anireu més bé (al) davant.
14. esports davanter -a.
15. marina, marítim proa f.
16. ciències militars front.
17. aller de l’avant pròpiament i figuradament anar endavant (o avançar).
adjectiu invariable
18. de davant, del davant, davanter -a. La roue avant, la roda de davant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia avantport.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí arquitectura partidor d’aigües, esperó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable anatomia avantbraç.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl avants-centres] esports davanter centre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable arquitectura volada f, sortint.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí precursor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. poèticament precursor -a.
masculí
2. antigament postilló.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç