adjectiu
1. invertit -ida, capgirat -ada, de cap per avall. Je voyais les arbres renversés dans l’eau du lac, veia els arbres capgirats (de cap per avall) dins l’aigua de l’estany. Un cône renversé, un con invertit.
2. [qu’on a fait tomber] tombat -ada, tirat -ada per terra.
3. [qu’on a répandu] abocat -ada.
4. ciències militars a la funerala.
5. figuradament trasbalsat -ada, descompost -a, desconcertat -ada, estupefacte -a, de pedra fam.
6. chevron renversé heràldica xebró capgirat.
7. crème renversée gastronomia flam m.
8. écriture renversée escriptura (o lletra) inclinada a l’esquerra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action de mettre à l’envers] inversió f, capgirament.
2. [changement de sens] inversió f (de sentit), canvi de sentit.
3. [chavirement] bolcada f, bolca f, bolc, trabucament.
4. [démolition] aterrament, enderrocament.
5. [bouleversement] capgirament, regirament, remenament.
6. [rejet en arrière, d’une partie du corps] inclinació f (cap) enrere. Le renversement de la tête, la inclinació del cap enrere.
7. figuradament [d’un gouvernement, etc ; action] enderrocament.
   1. [d’un gouvernement, etc ; effet] caiguda f.
   2. [ruine] esfondrament, capgirell, aterrament.
   3. [changement de situation] capgirament, capgirell.
8. matemàtiques [d’une fraction, etc] inversió f.
9. aeronàutica capgirament.
10. appareil à renversement tecnologia aparell d’inversió.
11. renversement de la vapeur figuradament marxa f enrere.
12. renversement d’un accord música inversió f d’un acord.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [mettre la tête en bas] capgirar, revessar infr, posar de cap per avall. Renverser un sac afin de le vider complètement, capgirar un sac per tal de buidar-lo completament.
2. [vider, culbuter un récipient] bolcar, trabucar, girar.
3. [répandre un liquide] abocar, vessar.
4. [faire mouvoir en sens inverse] invertir (el sentit de), revessar infr, canviar de sentit. On doit renverser le courant, s’ha d’invertir el sentit del corrent.
5. [faire tomber, jeter à terre] tombar, fer caure, tirar a terra. Il l’a renversé d’un croc-en-jambe, l’ha fet caure fent-li la traveta.
6. [une voiture] atropellar, esclafar.
7. [incliner en arrière] tirar enrere, decantar endarrere. Il lui renversa la tête pour mieux l’embrasser, li va tirar el cap enrere per a besar-la més bé.
8. figuradament [une phrase, etc] girar.
   1. [inverser l’ordre, les sens, les choses] capgirar.
   2. [un gouvernement, etc] enderrocar, fer caure, aterrar.
   3. familiarment fer caure de cul, espaterrar, deixar de pedra.
9. renverser la vapeur mecànica canviar de sentit.
   • figuradament [une action quelconque] fer marxa enrere.
verb intransitiu
10. marina, marítim canviar de (el) sentit.
verb pronominal
11. abocar-se, escampar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu bobinar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí bobinador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [congé] acomiadament, comiat. Le renvoi d’un employé, l’acomiadament d’un empleat.
2. [expulsion] expulsió f.
3. retorn. Renvoi d’une lettre, d’une marchandise, retorn d’una carta, d’una mercaderia.
4. reflexió f. Le renvoi d’un rayon, la reflexió d’un raig.
5. [dans un texte] remissió f, crida f.
6. dret remissió f.
7. mecànica retorn. Poulie de renvoi, politja de retorn.
8. [éructation] rot. Faire un renvoi, fer un rot.
9. [ajournement] ajornament, perllongament infr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. fer tornar, enviar fam.
2. engegar. Elle est toujours fâchée et ne fait que renvoyer tout le monde, sempre està empipada i no para d’engegar tothom.
3. dret [chasser, congédier] engegar, despatxar, fer fora, acomiadar, donar comiat a.
   • absoldre. Renvoyer un accusé, absoldre un acusat. Renvoyer d’accusation, absoldre d’una acusació.
4. expulsar, fer fora, despatxar. Elle a été renvoyée de l’école, l’han expulsada de l’escola.
5. retornar. Renvoyer un cadeau, une lettre, retornar un regal, una carta.
6. [relancer] tornar. Renvoyer un ballon, tornar una pilota.
7. [réfléchir] reflectir. Miroir qui renvoie la lumière, mirall que reflecteix la llum.
8. [adresser] enviar, adreçar, remetre.
9. remetre. Une note qui renvoie à la page 12, una nota que remet a la pàgina 12.
10. [ajourner] ajornar, diferir, perllongar infr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení reocupació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu reocupar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu tornar a operar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç