Es mostren 48356 resultats

répudier

répudier

verb transitiu pròpiament dret repudiar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

répugnance


<title type="display">répugnance</title>

Pronúncia: ʀepyɲɑ̃s
    femení
  1. repugnància.
  2. desgana, manca d’interès. Faire qqch avec répugnance, fer una cosa amb desgana (de mala gana, a contracor).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répugnance

femení repugnància desgana, manca d’interès Faire qqch avec répugnance , fer una cosa amb desgana de mala gana, a contracor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

répugnant
-ante


<title type="display">répugnant</title>

Pronúncia: ʀepyɲɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. fastigós -osa, repugnant. Une odeur répugnante, una pudor repugnant (fastigosa).
  2. figuradament [exécrable] repugnant, que repugna, abjecte -a lit, execrable lit.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répugnant
-ante

adjectiu fastigós -osa, repugnant Une odeur répugnante , una pudor repugnant fastigosa figuradament exécrable repugnant, que repugna, abjecte -a lit , execrable lit © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

répugner


<title type="display">répugner</title>

Pronúncia: ʀepyɲe
    verb transitiu indirecte
  1. [à] oposar-se pron (a), resistir-se pron (a), repugnar (de) lit. Il ne répugnait pas à participer à cette réunion, no es resistia pas a participar a aquella reunió.
  2. [dégoûter] repugnar lit, desagradar, no agradar, fer fàstic fam, desplaure lit. Il lui répugnait d’avoir à quémander, li desagradava d’haver de pidolar (de fer el pidolaire).
    3. verb transitiu
  3. literàriament fer fàstic a, repugnar a. La saleté de la chambre répugnait tous les visiteurs, la brutícia de l’habitació repugnava a tots els visitants.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répugner

verb transitiu indirecte à oposar-se pron a, resistir-se pron a, repugnar de lit Il ne répugnait pas à participer à cette réunion , no es resistia pas a participar a aquella reunió dégoûter repugnar lit , desagradar, no agradar, fer fàstic fam , desplaure lit Il lui répugnait d’avoir à quémander , li desagradava d’haver de pidolar de fer el pidolaire verb transitiu literàriament fer fàstic a, repugnar a La saleté de la chambre répugnait tous les visiteurs , la brutícia de l’habitació repugnava a tots els visitants © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

répulsif
-ive


<title type="display">répulsif</title>

Pronúncia: ʀepylsif -iv
    adjectiu
  1. repulsiu -iva. Forces répulsives, forces repulsives.
  2. figuradament repulsiu -iva, repugnant.
    3. masculí
  3. repel·lent. Répulsif à moustiques, repel·lent de mosquits.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répulsif
-ive

adjectiu repulsiu -iva Forces répulsives , forces repulsives figuradament repulsiu -iva, repugnant masculí repellent Répulsif à moustiques , repellent de mosquits © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

répulsion


<title type="display">répulsion</title>

Pronúncia: ʀepylsjɔ̃
    femení
  1. repulsió. Répulsion d’un aimant, repulsió d’un imant.
  2. figuradament repulsió, repugnància.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répulsion

femení repulsió Répulsion d’un aimant , repulsió d’un imant figuradament repulsió, repugnància © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

réputation


<title type="display">réputation</title>

Pronúncia: ʀepytasjɔ̃
    femení
  1. reputació, fama, anomenada. Mauvaise (bonne) réputation, mala (bona) reputació (fama).
  2. connaître qqn, qqch de réputation conèixer algú, una cosa d’oïda.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réputation

femení reputació, fama, anomenada Mauvaise bonne réputation , mala bona reputació fama connaître qqn , qqch de réputation conèixer algú, una cosa d’oïda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

réputé
-ée

réputé
-ée

adjectiu famós -osa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

réputer


<title type="display">réputer</title>

Pronúncia: ʀepyte
    verb transitiu
  1. considerar, reputar infr. On le répute idiot, el consideren idiota.
  2. être réputé considerar-se.
    • tenir fama de. Elle est réputée (pour) ne pas travailler beaucoup, té fama de no treballar gaire.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réputer

verb transitiu considerar, reputar infr On le répute idiot , el consideren idiota être réputé considerar-se • tenir fama de Elle est réputée pour ne pas travailler beaucoup , té fama de no treballar gaire © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

réqualification

réqualification

femení requalificació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç