Es mostren 48356 resultats

ride


<title type="display">ride</title>

Pronúncia: ʀid
    femení
  1. pròpiament i figuradament arruga.
  2. [ondulation] ondulació. Les rides de l’eau du bassin, les ondulacions de l’aigua de la bassa.
  3. marina, marítim acollador m.
  4. ne pas prendre une ride figuradament no fer-se vell -a (o no envellir).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ride

 

rideau


<title type="display">rideau</title>

Pronúncia: ʀido
    masculí
  1. pròpiament i figuradament cortina f. Ferme, ouvre les rideaux, tanca, obre les cortines. Un rideau d’arbres, de pluie, una cortina d’arbres, de pluja.
  2. teatre teló. Lever, baisser le rideau, aixecar, abaixar el teló.
  3. [d’un meuble, d’une porte] persiana f, porta f corredissa.
  4. au lever du rideau teatre en alçar-se (o aixecar-se) el teló.
  5. doubles rideaux cortines interiors.
  6. être, tomber en rideau figuradament i familiarment estar en pana (o espatllat -ada), espatllar-se.
  7. lever de rideau teatre mena d’entremès.
  8. obturateur à rideau fotografia obturador de plaques.
  9. rideau, rideau ! familiarment teatre [d’impatience] que comenci!, que comenci!.
    1. despectivament [de mécontentement] fora!, fora!
    2. prou (o ja està bé, o ja n’hi ha prou)!
  10. rideau de fer teatre teló metàl·lic.
    història teló d’acer (o de ferro).
  11. rideau de feu ciències militars cortina f de foc.
  12. rideau de perles cortina f de rosari (o de denes).
  13. rideau métallique, de fer porta f (persiana f) metàl·lica, de ferro.
  14. rideaux de bonne femme familiarment cortinetes f (o quiquetes).
  15. rideaux de troupes ciències militars cortina f sing de tropes.
  16. rideaux transparents cortinetes f (o estors) transparents.
  17. tirer le rideau sur qqch figuradament estendre (o tirar) un vel sobre una cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rideau

 

ridelle

ridelle

 

rider


<title type="display">rider</title>

Pronúncia: ʀide
    verb transitiu
  1. arrugar.
    • [l’eau] ondular.
  2. marina, marítim acollar, tibar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rider

 

ridicule


<title type="display">ridicule</title>

Pronúncia: ʀidikyl
    adjectiu
  1. ridícul -a.
  2. [insignifiant] ridícul -a, irrisori -òria, derisori -òria.
  3. rendre qqn ridicule ridiculitzar algú.
  4. masculí
  5. ridícul, ridiculesa f.
  6. tourner qqn en ridicule posar en ridícul (o ridiculitzar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ridicule

 

ridiculiser

ridiculiser

 

ridoir

ridoir

 

ridule

ridule

 

rien


<title type="display">rien</title>

Pronúncia: ʀjɛ̃
    adverbi
  1. res. Elle fut incapable de rien dire, fou incapaç de dir res. Il n’a peur de rien, no té por de res. Je ne pense à rien, no penso en res. Rien à dire, (no hi ha) res a dir.
  2. [en réponse] no res. Que fais-tu ? rien, què fas? No res.
  3. cela (ou ça) ne fait rien no hi fa res (o no té importància).
  4. ce n’est pas rien ! irònicament déu-n’hi-do (odéu-n’hi-doret)!
  5. ce n’est rien no és res (o no passa res).
  6. comme rien com si res [fàcilment].
  7. comme si de rien n’était com si no passés res (o tot rient rient).
  8. compter pour rien no tenir importància.
  9. de rien de res (o no es mereixen, o no s’ho val). Merci ! — de rien, gràcies! —de res (no es mereixen, no s’ho val) .
    • de no res. Vivre de rien, viure de no res.
  10. de rien (du tout) de no res. C’est un homme de rien, és un home de no res (un perdulari, un qualsevol).
  11. deux (ou trois) fois rien dues (o tres) vegades res (o res de res).
  12. en moins de rien en un no res (o en un tres i no res).
  13. en rien de cap manera (o gens).
  14. il n’en est rien no és res d’això (o això no és veritat).
  15. je n’y suis pour rien jo no hi tinc res a veure, amb això.
  16. ne... rien de moins que... no... altra cosa (o res més) que...
  17. n’être bon à rien no ésser bo -ona per a res.
  18. n’être rien no ésser ningú (o ésser un no res o un -a qualsevol).
  19. n’être rien à qqn no ésser res (o no ésser parent) d’algú.
  20. on ne fait rien pour rien ningú no fa res per res.
  21. plus rien res més. Plus rien ne compte que sa volonté, no compta res més que la seva voluntat (només compta la seva voluntat).
  22. pour rien per no res. Se déranger pour rien, preocupar-se per no res .
    • per a res. Ne compter pour rien, no comptar per a res.
  23. rien d’autre res més.
  24. rien de res de. À l’ouest rien de nouveau, res de nou a l’oest. N’avoir rien de mieux à faire, no tenir res de millor a fer.
  25. rien de plus, rien de moins ni més ni menys.
  26. rien de rien (ou du tout) res de res.
  27. rien moins que només (o tan sols). Il ne voulait rien moins que parler, només volia parlar.
  28. rien que només (o res més que). Jurez-vous de dire toute la vérité, rien que la vérité ?, jureu de dir tota la veritat, només la veritat?
  29. sans avoir l’air de rien com aquell qui no vol res.
  30. un bon à rien un -a inútil.
  31. masculí
  32. filosofia no-res.
  33. zero. Trente à rien, trenta a zero.
  34. en un rien de temps rien (en moins de rien).
  35. les petits riens les petites coses f.
  36. pour un rien (de riens) per (un) no res. Se fâcher pour un rien, empipar-se per no res.
  37. un rien un no res (o una fotesa f, o una bagatel·la f). Un rien les amuse, un no res els diverteix (es diverteixen amb no res).
  38. un rien de una miqueta de (o un poquet de, o un pèl de, o un polsim de).
  39. un rien du tout antigament un -a no res (o un -a qualsevol, o una persona menyspreable).
  40. adverbi
  41. antigament, popularment i irònicament no poc. Il fait rien chaud, ce matin, no fa poca calor, aquest matí.
  42. lleugerament, molt poc, una miqueta. Une veste un rien trop grande, una americana lleugerament (una miqueta) massa gran.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rien

 

rieur
-euse


<title type="display">rieur</title>

Pronúncia: ʀ(i)jœʀ -øz
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament rialler -a.
  2. (ou mouette rieuse) ornitologia gavina riallera.
  3. masculí i femení
  4. persona f que riu, persona f riallera.
  5. avoir, mettre les rieurs de son côté fer riure els presents a costa de l’adversari.
    figuradament tenir, posar els presents a favor seu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rieur
-euse