verb transitiu socórrer, auxiliar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí socorrisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení socorrista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. socors, auxili, ajuda f, ajut, assistència f. Ils allaient au secours de la ville assiégée, anaven en socors de la ciutat assetjada. Elle demandait du secours, demanava socors. Une équipe de secours, un equip de socors. Reserver des fonds pour le secours aux indigents, reservar fons per a l’ajut als indigents.
2. au secours ! auxili (o socors, o via fora)!
3. être d’un grand secours à qqn ésser alguna cosa d’un gran ajut a algú. Ses connaissances ne lui ont pas été d’aucun secours, les seves coneixences no li han pas estat de gran ajut (no li han pas servit de gaire).
4. les secours de la religion els auxilis de la religió.
5. Notre-Dame du Bon Secours [avec la majuscule] la Mare de Déu dels Desemparats.
6. poste de secours punt (o lloc) de socors.
   • medicina dispensari.
7. premiers secours primers auxilis.
8. secours mutuel ajut mutu (o ajuda f mútua, o assistència f mútua).
9. sortie (ou issue) de secours sortida (o eixida reg) d’emergència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. sotragada, sotrac m, batzegada. Une secousse tellurique, una sotragada tel·lúrica. Les secousses du train m’empêchaient de boire aisément, els sotracs del tren m’impedien de beure còmodament.
2. [en agitant] sacsejada. Il le réveilla d’une secousse, el va despertar d’una sacsejada.
3. [en tiraillant] estrebada.
4. [commotion sociale] commoció, sotrac m, sotragada.
   • [psychologique] sotragada, batzegada, sotrac m.
5. familiarment [étreinte sexuelle] rebregada, sacsejada, cardada.
6. il n’en fiche pas une secousse familiarment no fot brot vulg (o no fa re de re).
7. prendre une secousse [électrique] enrampar-se [amb el corrent elèctric].
8. secousse musculaire medicina estrebada muscular.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. secret -a.
2. la (police) secrète la (policia) secreta.
3. services secrets serveis secrets.
masculí
4. secret. Découvrir (dévoiler, trahir) un secret, revelar un secret.
5. [mystère] secret, misteri. Les secrets de la nature, els secrets de la natura.
6. tecnologia secret.
7. à secret de seguretat. Une serrure à secret, un pany de seguretat.
8. en (ou dans le) secret en secret (o d’amagat, o d’amagatotis fam).
9. le secret de Polichinelle familiarment el secret de la sàrria (o de n’Ametller, que el sap un de cada carrer).
10. mettre au secret [un détenu, etc] incomunicar.
11. mettre qqn dans le secret de qqch posar algú al corrent d’una cosa.
12. secret-défense alt secret (o secret militar).
13. secret de la confession cristianisme secret de confessió.
14. secret d’État pròpiament i figuradament secret d’Estat.
15. secret professionnel secret professional.
femení
16. cristianisme secreta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí secretatge, acció f de secretar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. secretari -ària. Secrétaire de direction, secretari -ària de direcció.
2. zoologia serpentaire.
3. secrétaire d’administration secretari -ària d’administració.
4. secrétaire de mairie secretari -ària municipal.
5. secrétaire de rédaction secretari -ària de redacció.
6. secrétaire d’État secretari -ària d’estat.
7. secrétaire général secretari -ària general.
masculí
8. secreter, escriptori, canterano, arquimesa infr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení infreqüent secretaria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. secretariat, secretaria f.
2. [études] secretariat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç