adjectiu
1. bufador -a.
2. figuradament i familiarment espaterrant, que talla l’alè (la respiració).
masculí
3. popularment [pistolet] pipa f.
femení
4. tecnologia ventilador m [d’un alt forn].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. mineria sortida f de gas.
2. trou soufflard geologia souffleur.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí gastronomia suflé. Omelette soufflée, truita suflé. Soufflé de fromage, suflé de formatge .
• beignets soufflés bunyols de vent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action] bufada f. Elle a éteint toutes les bougies d’un seul souffle, ha apagat totes les espelmes d’una sola bufada.
2. [force] bufera f, buf, alè, aflat infr, flat infr.
3. [haleine] alè, alenada f, exhalació f, hàlit lit.
4. [respiration agitée] esbufec, buf, brufol, estufit infr.
5. [respiration] respiració f, esbufec. Un souffle saccadé, una respiració entretallada.
6. [haleine, capacité] respiració f, alè. Retenir son souffle, aguantar la respiració.
7. [mouvement de l’air] buf, bufada f, alenada f, bri (d’aire), oreig, ventijol. Pas un souffle de vent !, ni un buf de vent (ni un bri d’aire)
8. [exhalation] bafarada f.
9. [air] vent, aire, ventada f.
10. [déplacement d’air] ona f expansiva.
11. medicina buf. Un souffle au cœur, un buf al cor.
12. radiotècnia interferències f pl.
13. figuradament alè, bufera f, empenta f, pit, impuls. Perdre son souffle, perdre l’alè (bufera) .
    1. [endurance, hardiesse] valentia f, atreviment, barra f, penques f pl. Elle ne manque pas de souffle, és prou atrevida. Il avait un certain souffle !, ja en tenia ja d’atreviment (de barra)
    2. [force vive] alè, alenada f, hàlit lit. Le souffle vital, l’alè vital (de la vida).
14. figuradament [inspiration] geni, inspiració f.
15. avoir le souffle court no tenir bufera (o esbufegar-se).
16. dans un souffle en una alenada (o en un esbufec, o en una esbufegada).
17. effet de souffle [explosifs] efecte expansiu (o ona f expansiva).
18. être à bout de souffle estar sense alè (o haver quedat sense alè o sense bufera, o estar esbufegant).
    • figuradament no tenir esma (o forces, o estar esgotat -ada).
19. il n’a plus que le souffle figuradament només li queda l’alè (o amb prou feines respira, o està moribund -a).
    1. jusqu’au dernier souffle fins al darrer alè.
    2. ne tenir qu’à un souffle aguantar-se per un fil.
20. second souffle nova empenta f (o empenta f recobrada). Il avait trouvé son second souffle, havia recobrat l’empenta (tornava amb nova empenta).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action] bufament, bufada f.
2. [bruit] buf.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament bufar, manxar iròn. Le vent soufflait avec force, el vent bufava amb força.
2. [respirer, difficilement] esbufegar, bufar.
3. [reprendre haleine, faire une pause] prendre alè, respirar [una mica, una estona].
4. tecnologia [soufflet, orgue] manxar.
5. [le vent, etc] bufar, fer. Il soufflait un doux vent de mer, bufava (feia) un vent suau de mar.
6. comme s’il suffisait de souffler dessus familiarment com si tot fos bufar i fer ampolles.
7. regarder, voir d’où souffle le vent veure d’on bufa (o d’on ve) el vent.
   • [voir d’où vient le danger] mirar d’on venen els trets.
verb transitiu
8. bufar, apagar.
9. [un feu] ventar, manxar, bufar.
10. música bufar a [un instrument].
11. tecnologia bufar.
12. [un ballon, etc] inflar.
13. [une odeur, etc] pujar, venir. Une odeur forte de graillon soufflait de la cuisine, una fortor de greix venia de la cuina.
14. figuradament dir a l’orella (a cau d’orella, en veu baixa, xiuxiuejar).
    1. [révéler] bufar a l’orella, dir, deixar anar, amollar. Quelqu’un le lui a soufflé, algú li ho ha bufat a l’orella.
    2. [dicter] apuntar. Marie lui avait soufflé la réponse, la Maria li havia apuntat la resposta.
    3. [suggérer] dir, suggerir.
15. [détruire, dévaster] arrasar, rebentar, esbotzar.
16. figuradament i familiarment [voler, dérober] pispar, rampinyar, afanar.
17. jocs d’entreteniment bufar, menjar-se pron. Souffler un pion, une dame, bufar (menjar-se) un peó, una peça.
18. figuradament i familiarment [ahurir] deixar parat -ada (de pedra, esbalaït -ïda lit, de pasta de moniato pop).
19. ne pas souffler mot no badar boca (o no piular fam, o no dir ni piu fam).
20. souffler la fumée par la bouche, par le nez treure fum per la boca, pel nas.
21. souffler le chaud et le froid figuradament fer-ne una de freda i una de calenta (o dir-ne de tots colors, o dir tan aviat una cosa com una altra).
    • no saber què vol (o fer ballar el cap).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. conjunt m de manxes [d’una farga, d’un orgue].
2. soufflerie aérodynamique tecnologia túnel m aerodinàmic.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. manxa f.
2. [partie pliante] acordió. Soufflet de train, d’appareil photographique, acordió de tren, de màquina de fotografiar.
3. [gifle] bufetada f, bufet, bolet.
4. figuradament [outrage] bufetada f, ofensa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu literàriament bufetejar, fuetejar, fustigar. Souffleter les vices, fustigar els vicis .

1. antigament bufetejar, pegar bufetades a.
2. figuradament bufetejar. Le vent nous soufflette, el vent ens bufeteja.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. antigament [personne qui souffle] bufador -a.
2. teatre apuntador -a, consueta.
masculí
3. tecnologia [verrerie, etc] bufador -a de vidre.
4. ajudant -a d’aparellador.
5. geologia bufador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç