Es mostren 48356 resultats

soupçonneusement

soupçonneusement

 

soupçonneux
-euse


<title type="display">soupçonneux</title>

Pronúncia: supsɔnø -øz
    adjectiu
  1. [personne] recelós -osa, malfiat -ada, desconfiat -ada, suspicaç.
  2. [regard, etc] recelós -osa, suspicaç, de malfiança, de desconfiança.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupçonneux
-euse

 

soupe


<title type="display">soupe</title>

Pronúncia: sup
    femení
  1. gastronomia sopa. Une soupe à l’oignon, una sopa de ceba .
    1. familiarment [nourriture] menjar m, halar m, manduca. À la soupe !, a menjar (a taula)!
    2. antigament llesca de pa sucada.
  2. familiarment ciències militars explosiu m.
  3. aller à la soupe familiarment amorrar-se a la mamella.
  4. comme un cheveu sur la soupe figuradament fora d’hora (o a deshora, o com una bomba fam, o de trascantó).
    1. cracher dans la soupe familiarment fer escarafalls (o fer uix de tot, o fer el desmenjat, o fer-se molt el senyor, o no mocar-se amb mitja màniga).
    2. manger la soupe sur la tête de qqn passar més d’un pam a (o ésser molt més alt -a que) algú.
    3. par ici la bonne soupe això deixeu-ho per a mi (o deixeu-ho per a nosaltres).
    4. s’emporter (ou monter) comme une soupe au lait enfilar-se per no res (o tenir cops de geni, o encendre’s com la pólvora).
  5. servir la soupe à qqn figuradament defensar sempre (o ésser l’escolà d’amén d’)algú.
  6. soupe populaire sopa popular (o olla dels pobres).
  7. soupe primordiale biologia sopa primordial.
  8. un gros plein de soupe familiarment lard (un gros lard).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupe

 

soupente


<title type="display">soupente</title>

Pronúncia: supɑ̃t
    femení
  1. golfes pl.
  2. [sous un escalier] sota escala.
  3. construcció corretja, bigueta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupente

 

souper


<title type="display">souper</title>

Pronúncia: supe
    verb intransitiu
  1. fer el ressopó, ressopar infr.
  2. regionalisme sopar.
  3. en avoir soupé figuradament estar-ne tip -a (o fart -a, o fins al coll).
  4. masculí
  5. ressopó.
  6. regionalisme sopar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

souper

 

soupeser


<title type="display">soupeser</title>

Pronúncia: supəze
    verb transitiu
  1. sospesar.
  2. figuradament [évaluer] sospesar, avaluar, valorar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupeser

 

soupeur
-euse


<title type="display">soupeur</title>

Pronúncia: supœʀ -øz
masculí i femení antigament gastronomia persona que participa en sopars o en ressopons.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupeur
-euse

 

soupier
-ière


<title type="display">soupier</title>

Pronúncia: supje -jɛʀ
    masculí i femení
  1. infreqüent i familiarment sopaller -a, soper -a.
  2. femení
  3. sopera.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupier
-ière

 

soupir


<title type="display">soupir</title>

Pronúncia: supiʀ
    masculí
  1. sospir. Un soupir de soulagement, un sospir d’alleujament. Pousser un soupir, fer (exhalar) un sospir.
  2. música silenci d’una negra.
  3. rendre le dernier soupir figuradament fer (o exhalar) el darrer sospir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

soupir

 

soupirail
-aux

soupirail
-aux