adjectiu literàriament torturador -a, turmentador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. tecnologia roscar.
2. [percer] foradar.
3. figuradament [tourmenter] torturar, turmentar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. foradador -a.
2. figuradament torturador -a, turmentador -a.
masculí
3. roscador -a.
femení
4. mecànica roscadora.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení de Tarba.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi geografia Tarba.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí fes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. tard. Remettre un rendez-vous à plus tard, ajornar la cita per a més tard.
2. au plus tard com a màxim de tard (o a tot estirar, o al més tard). L’article sera terminé dans une semaine au plus tard, l’article estarà acabat d’aquí a una setmana com a màxim.
3. le plus tard el màxim de tard (o al final de tot).
4. mieux vaut tard que jamais val més tard que mai.
5. pas plus tard qu’hier familiarment no fa gaire. Il me l’a dit pas plus tard qu’hier, m’ho ha dit no fa gaire.
6. tard dans la nuit a alta hora (o a altes hores) de la nit.
7. tard dans la soirée a darrera hora de la tarda (o cap al tard, o a hora baixa).
8. sur le tard infreqüent cap al tard (o a hora baixa).
   • [à un âge avancé] a una edat avançada (o a la maduresa, o a l’edat madura, o amb els anys, o amb l’edat). On acquiert de l’expérience sur le tard, l’experiència s’adquireix amb els anys.
9. tôt ou tard tard o d’hora (o prest o d’hora).
10. trop tard ! massa tard (o has fet tard)!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. trigar, tardar, fer-se esperar. Cette lettre a beaucoup tardé, aquesta carta ha trigat molt.
2. [mettre beaucoup de temps] entretenir-se. Tu ne dois pas tarder, il faut te décider, no t’has d’entretenir, t’has de decidir.
verb transitiu indirecte
3. [à] tardar (a), trigar (a). Il ne tardera pas à découvrir la vérité, no trigarà (pas) a descobrir la veritat.
4. [à qqn] antigament fer-se-li eterna l’espera de.
5. il (ou le temps) me tarde de, que estic neguitós -osa (o impacient) per. Il me tardait que le projet soit achevé, estava impacient per acabar (veure acabat) el projecte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui vient tard] tardà -ana, tardaner -a. Ses remords étaient un peu tardifs, els seus remordiments eren una mica tardans.
2. antigament i poèticament [lent à agir] tardívol -a, tardaner -a.
3. fruits tardifs fruita f sing tardana (o fruits darrerencs).
4. légumes tardifs tardanies f (o tardaneries f).
5. heure tardive hora avançada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. antigament, irònicament i despectivament tardígrad -a.
masculí plural
2. zoologia tardígrads.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç