adjectiu tombal, sepulcral. Une inscription tombale, una inscripció tombal.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. que cau.
2. deixat anar. Cheveux tombants, cabells deixats anar.
3. à la nuit tombante cap al tard (o a entrada de nit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. caigut -uda, decaigut -uda.
masculí
2. [d’un vêtement, etc] caient.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. tomba. Une tombe couverte d’une grosse dalle, una tomba coberta per una gran llosa.
2. avoir un pied dans la tombe figuradament i familiarment tenir un peu a la tomba o al calaix (o ésser més mort que viu).
3. être (muet comme) une tombe figuradament [garder un secret] ésser una tomba.
   • suivre qqn dans la tombe seguir a la tomba [morir poc després].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament tomba f, sepulcre. Un tombeau en marbre, un sepulcre (una tomba) de marbre.
2. descendre au tombeau figuradament morir (o anar-se’n al calaix fam).
3. la mise au tombeau religió la sepultura de Crist.
4. le tombeau de [d’un artiste, d’un grand homme] homenatge poètic pòstum a.
5. mettre qqn au tombeau enterrar (o sepultar lit).
   • figuradament [provoquer la mort de qqn] portar al calaix (o a la tomba).
6. rouler à tombeau ouvert [conduire très vite] anar a tomba oberta (o de boig -oja, o com un -a boig -oja) [amb un vehicle].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. caiguda. La tombée de la neige, la caiguda de la neu.
2. à la tombée du jour (ou de la nuit) a entrada de fosc (o en caure el dia, o al primer foscant, o al primer llostre).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení túmul.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament caure. Ils sont tous tombés par (à) terre, van caure tots per terra (a terra). La foudre est tombée sur un arbre, va caure un llamp en un arbre. Ses cheveux tombaient, li queien els cabells. La température était tombée, la temperatura havia caigut.
2. [pendre] caure, arribar. Son manteau lui tombait jusqu’aux talons, l’abric li queia fins als talons.
3. [vent] caure, encalmar-se pron, amainar.
   • [la lumière du jour] caure. Le jour tombe, cau el dia (o comença a fer-se fosc). La nuit tombe, es fa de nit (o fosqueja). Le soir tombe, vespreja (o es fa vespre, o fosqueja, o llostreja).
4. [tel jour] caure (escaure’s, ensopegar-se) en. La fête tombe un samedi, la festa cau en dissabte.
5. [déchoir, chanceler] decaure, caure, minvar, trontollar. Son assurance commença à tomber, la seva seguretat va començar a trontollar.
6. [échouer] fracassar.
7. [arriver ; qqch] caure. Tomber bien, caure bé. Tomber à propos, caure oportunament (a l’hora). Tomber mal, caure malament. Tomber mal à propos, caure fora d’hora (inoportunament).
8. [paraître ; un journal, une information] sortir, arribar.
9. [survenir] deixar-se caure, caure. Il est tombé à l’université vers six heures, es va deixar caure per la universitat cap a les sis.
10. figuradament [déchoir] decaure, caure. Il est tombé bien bas, ha caigut ben avall .
    1. [choir moralement] caure, relliscar.
    2. [être arrêté] ésser enganxat -ada, caure.
11. bien tomber [vêtements] caure bé (o escaure).
    • [personnes] caure bé (o ésser simpàtic -a o agradable).
12. ce n’est pas tombé dans l’oreille d’un sourd figuradament no s’han perdut o desaprofitat (o no han estat vanes o debades) aquestes paraules (o no han caigut en sac foradat).
13. être tombé du lit figuradament i familiarment haver-se llevat de cop (o no estar del tot despert -a, o estar mig adormit -ida).
14. faire tomber fer caure (o tombar).
15. laisser tomber qqch deixar anar (o estar).
    • familiarment figuradament [renoncer] deixar córrer (o estar). Laisse tomber !, deixa-ho córrer!
16. laisser tomber qqn figuradament i familiarment deixar plantat -ada (o plantar o deixar, o no interessar-se per). Il a laissé tomber ses amis, no s’interessa pels amics.
17. ne pas être tombé de la dernière pluie figuradament i familiarment no ésser de la darrera fornada (o no mamar-se el dit, o tenir experiència).
18. tomber amoureux enamorar-se pron.
19. tomber à rien (ou à zéro) quedar-se en no res.
20. tomber au pouvoir (ou aux mains) de qqn caure en poder (o a les mans).
21. tomber bas [thermomètre, etc] baixar en picat.
    • figuradament caure molt avall.
22. tomber dans (ou en) caure en (o a). Tomber dans le désespoir, dans l’erreur, caure en la desesperació, en un error. Elle est tombée dans une erreur, ha caigut en un error. Elle tomba en syncope, caigué en síncope.
23. tomber dans le lac (ou dans l’eau) figuradament anar-se’n a l’aigua (o en orris).
24. tomber dans un (ou le) piège figuradament caure en un parany (o en una trampa).
25. tomber de fatigue, de sommeil figuradament i familiarment no aguantar-se (dret -a) de cansament, de son.
26. tomber de Charybde en Scylla figuradament anar de Caribdis a Scil·la (o fugir del foc i caure a les brases).
27. tomber des nues (ou de haut) figuradament [être surpris] quedar parat -ada (o de pedra).
    • figuradament [être stupéfait] caure dels núvols (o del cel).
28. tomber des mains figuradament [laisser échapper] caure de les mans.
29. tomber en arrêt quedar parat -ada (o aturat -ada).
30. tomber en disgrâce figuradament caure en desgràcia.
31. tomber en flammes caure encès -esa en flames.
32. tomber en lambeaux caure a trossos (o a parracs).
33. tomber en panne espatllar-se (o tenir pana) [un vehicle, una màquina].
34. tomber en ruine caure en la ruïna (o en la misèria).
35. tomber juste ésser (o sortir) exacte -a. La division tombe juste, la divisió surt exacta .
    • encertar-la. Tu es tombé juste !, l’has encertada!
36. tomber la tête la première caure de cap [amb el cap avançat].
37. tomber les quatre fers en l’air familiarment caure de panxa enlaire (o amb les potes enlaire).
38. tomber sous la dent figuradament caure (o venir o anar a parar) a la boca.
39. tomber sous le coup de la loi caure sota el pes de la llei.
40. tomber sous le sens figuradament caure-hi (o adonar-se’n).
verb intransitiu
41. [sur, dessus] caure damunt, abalançar-se sobre, abraonar-se damunt, atacar. Le malheur était toujours tombé sur elle, les desgràcies sempre li havien caigut damunt.
42. [trouver] trobar de sobte, ensopegar, topar amb. Elle était tombé sur ses lunettes, havia trobat de sobte les ulleres.
43. tomber dessus figuradament [qqn] saltar al damunt (o atacar, o matar fam, o escorxar viu fam). Si je ne fais pas ce travail, on va me tomber dessus, si no faig aquesta feina em mataran.
44. tomber sur qqn à bras raccourcis atacar amb violència (o abraonar-se sobre) algú.
45. tomber sur l’arrière marina, marítim calar de popa.
    • tomber sur l’avant [un navire] capficar (o amorrar, o calar de proa).
46. tomber sur un bec (ou un os) figuradament topar amb un os (o amb una dificultat).
verb transitiu
47. popularment tombar, fer caure.
48. esports [lutte] tombar, aterrar, fer caure.
49. tomber la veste familiarment treure’s (o llevar-se) la jaqueta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [voiture] bolquet, camió (o carro) de trabuc, tombarell, carriot.
2. construcció traginadora f de trabuc, dúmper.
3. [contenu] carretada f.
4. figuradament [le contenu] carretada f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [lutteur] lluitador -a que tomba (o que fa caure) [el seu adversari].
2. figuradament i familiarment [séducteur] seductor, conquistador fam.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç