femení patinet m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. vorera f, voravia f. Ils se promenaient sur les trottoirs, es passejaven per les voreres.
2. [chemin élevé] andana f, caminal, camí.
3. antigament pista f per a ensinistrar els cavalls, caminal.
4. faire le trottoir figuradament i familiarment fer cantonades.
5. trottoir cyclable carril bici.
6. trottoir roulant cinta f transportadora.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [perforation] forat. Percer, boucher un trou, fer, tapar un forat. Ils ont ménagé un trou dans le mur, han obert un forat a la paret.
2. [cavité, creux] clot, forat infr. Il a creusé un trou dans la terre, ha cavat un clot a terra.
3. [fondrière, nid-de-poule] sot. Il évitait les trous en conduisant, esquivava els sots conduint.
4. [abri] cau, amagatall. Le lièvre s’est réfugié dans son trou, la llebre es va refugiar al cau.
5. familiarment [endroit isolé] racó de món, forat.
6. [prison] garjola f. On l’a envoyé au trou, l’han enviat a la garjola.
7. jocs d’entreteniment i esports [espace libre] buit, espai lliure.
8. [manquant élément] buit, mancança f. J’ai un trou dans ma collection, tinc un buit a la col·lecció.
9. [moment de disponibilité] forat, espai (moment) lliure. Je vais voir si j’ai un petit trou ce soir, miraré si tinc un forat aquest vespre.
10. [dans une comptabilité] forat. Il a un trou de dix mille euros, té un forat de deu mil euros.
11. electricitat [charge positive dans un cristal] forat, buit.
12. c’est le trou noir figuradament és la desesperació total (o tot es veu negre).
13. faire le trou separar-se.
14. faire le trou normand familiarment beure entre plat i plat per fer baixar (o per fer lloc).
15. faire son trou figuradament i familiarment fer-se un lloc.
16. le trou de la serrure el forat del pany.
17. n’avoir pas les yeux en face des trous figuradament i familiarment no veure-hi de cap ull (o de cap bolla).
    • n’être jamais sorti de son trou no haver sortit mai del seu cau (o no haver deixat mai el seu racó, o no haver vist el món per un forat).
18. trou d’air aeronàutica bossa f d’aire (o buit, o depressió f).
19. trou d’eau gorg, toll, gorga f [part profunda d’un riu].
20. trou de mémoire buit (o llacuna f) de memòria.
21. trou d’homme espirall (o ull de bou).
22. trou du souffleur teatre coverol.
23. trou noir astronomia forat negre.
24. trous de nez familiarment forats del nas.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl trous-madames] joc de botxes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl trous-trous] calat [adornament].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. història i literatura trobador [en occità].
adjectiu
2. trobadoresc -a. La musique troubadour, la música trobadoresca.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [déconcertant, excitant] torbador -a, inquietant, trasbalsador -a, desassossegador -a, neguitejador -a. La présence troublante de la mort, la presència trasbalsadora de la mort.
2. infreqüent [qui altère l’organisme] trastornador -a, que trastorna, que altera.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [rendu trouble] enterbolit -ida. L’eau était troublée, l’aigua estava enterbolida.
2. [altéré] torbat -ada, alterat -ada, pertorbat -ada.
3. [très perturbé] trastornat -ada, pertorbat -ada, trastocat -ada.
4. [embarrassé] atabalat -ada, empegueït -ïda reg.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament i figuradament tèrbol -a. L’eau était trouble, l’aigua era tèrbola. Une affaire trouble, un afer tèrbol.
2. [flou, peu net] tèrbol -a, borrós -osa. Son image se voyait trouble, la seva imatge es veia tèrbola.
3. [qui ne voient pas clairement -yeux, etc] entelat -ada.
4. voir trouble no veure-hi bé (o veure-hi tèrbol).
masculí
5. pròpiament medicina trastorn, alteració f, trasbals, desordre, tropell. Les troubles de la vision, els trastorns de la visió.
6. [inquiétude] neguit, trasbals. Cette nouvelle avait causé en lui un grand trouble, aquella notícia havia causat en ell un gran trasbals.
7. [confusion] torbament, torbació f, atabalament, confusió f. Le trouble d’un candidat devant une épreuve orale, la torbació d’un examinand davant una prova oral.
8. dret [atteinte à l’exercice d’un droit] trastorn. Un trouble de possession, un trastorn de possessió.
9. plural [émeute] avalots, desordres, aldarulls, tropells, disturbis, trastorns. Des troubles politiques avaient éclaté, havien esclatat aldarulls polítics.
10. semer le trouble figuradament sembrar el desordre. Il avait semé le trouble dans le village, havia trasbalsat el poble.
11. trouble de fait dret trastorn per usurpació.
    • trouble de voisinage trastorn de veïnatge.
12. troubles de la parole trastorns de la parla.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení invariable
1. esgarriacries, desbaratador -a, torracollons vulg.
2. jouer les trouble-fêtes fer l’esgarriacries (o aixafar la guitarra).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç