femení vehemència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu vehement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi literàriament vehementment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu vehicular. Langue véhiculaire, llengua vehicular.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí figuradament automòbil, automobilisme vehicle.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [voiturer] transportar amb un vehicle, vehicular infr.
2. [transmettre] vehicular.
3. figuradament comunicar, transmetre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. religió [jour précédant une solemnité] vigília, vetlla, vespra reg. La veille de Noël, la vigília de Nadal.
2. [jour précédent] vigília, dia abans. Elle est venue la veille à la maison, va venir el dia abans a casa.
3. [garde de nuit] guàrdia, vetlla. Les soldats prenaient la veille, els soldats feien guàrdia.
4. [moment, état sans sommeil] vetlla. Ils avaient consacré de longues veilles à la pière, havien dedicat llargues vetlles a l’oració. La veille et le sommeil, la vetlla i el son.
5. plural vetlles, vetllades. Après de longues veilles consacrées à l’étude, després de llargues vetllades dedicades a l’estudi.
6. à la veille de [juste avant] en vigílies de (o poc abans de). À la veille de la Grande Guerre, personne ne savait rien, en vigílies de la Gran Guerra ningú no sabia res.
7. être à la veille de figuradament [faire qqch] estar a punt de. On était à la veille de perdre cette occasion, estàvem a punt de perdre l’ocasió.
8. homme de veille marina, marítim home de guaita.
9. poste de veille marina, marítim post de guaita.
10. radar de veille radar de vigilància.
11. veille technologique vigilància tecnològica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. vetllada. Les longues veillées d’hiver, les llargues vetllades d’hivern.
2. [d’un malade, d’un mort] vetlla. Veillée funèbre, vetlla d’un difunt.
3. faire la veillée d’armes figuradament història i ciències militars fer la vetlla d’armes.
4. veillée d’armes història i ciències militars vetlla d’armes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. vetllar. Ils avaient veillé toute la nuit, havien vetllat tota la nit. Elle veillait au chevet du malade, vetllava a la capçalera del malalt.
2. [être de garde] vetllar, vigilar, estar de guàrdia.
3. [rester en éveil, vigilant] estar despert -a (a l’aguait).
verb transitiu
4. [un malade, un mort] vetllar. Elle était restée veiller sa sœur malade, s’havia quedat a vetllar sa germana malalta.
5. infreqüent [surveiller qqn] vigilar.
verb transitiu indirecte
6. [à] [qqch] vetllar (per). La police devait veiller à ce que personne n’entre dans la salle, la policia havia de vetllar perquè ningú no entrés a la sala .
   • [prendre soin de] mirar (per), procurar (de), vigilar (de). Veillons à garder le calme, procurem de mantenir la calma.
7. [sur] [qqn] vetllar (per), vigilar. Il veillait sur elle nuit et jour, vetllava per ella nit i dia .
   • antigament [qqch] ocupar-se pron (de).
8. veiller au grain figuradament vigilar (o estar alerta, o a l’aguait).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. [qui veille] vetllador -a, vetllaire.
2. [gardien] vigilant, guarda.
3. veilleur de nuit vigilant nocturn -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç