femení jocs d’entreteniment bola. Faire la vole, fer bola.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu robat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [envol] volada, vol m, voladissa. Les oiseaux s’étaient éparpillés dans la volée, els ocells s’havien escampat en una voladissa.
2. [groupe d’oiseaux] vol m, volior, bandada, ramada, estol m, esbart m. Une épaisse volée d’hirondelles, una nodrida volior d’orenetes.
3. [de personnes] colla, esbart m. Une volée d’enfants, un esbart d’infants.
4. Suïssa regionalisme [élèves d’une même promotion] fornada.
5. infreqüent [rang, qualité] nissaga, paratge m.
6. [objets lancés] descàrrega. Une volée de flèches, una descàrrega de fletxes.
7. marina, marítim [tir de canons] andanada.
8. [mouvement violent] batzegada, embranzida, patacada. Les volées du marteau retentissaient dans la rue, les batzegades del martell ressonaven pel carrer.
9. [suite de coups] pallissa, allisada, fart m de llenya, estomacada, atupada, atonyinada, pentinada, gec m, raig m. Prendre (recevoir) une bonne volée, rebre una bona allisada.
10. [cloches] pic m, toc m.
11. esports volea.
12. [d’un escalier] tram m d’escala. Une volée de marches, un tram de graons.
13. mecànica cadell m.
    • [support de la poulie d’une grue] ploma, braç m.
14. tecnologia fusell m, arbre m.
15. marina, marítim arjau m, canya [del timó].
16. à la volée antigament [d’un seul coup, sans hésiter] d’una revolada. Il a fermé la porte à la volée, va tancar la porta d’una revolada .
    • [à la légère] a la babalà.
17. à la (ou à toute) volée al vol. Dancer les cloches à toute volée, llançar les campanes al vol .
    • amb força (o ben fort, o escampant o llançant ben lluny). Il lançait les balles à toute volée, tirava les pilotes ben lluny.
18. attraper à la volée agafar al vol (o copsar). Il avait attrapé la balle à la volée, havia agafat la pilota al vol.
19. de haute volée d’alt paratge (o d’alta nissaga).
    • [de grande envergure] de gran importància.
20. donner la volée à un oiseau deixar anar (o en llibertat) un ocell.
21. d’une seule volée d’una (sola) tirada.
22. gifler à toute volée clavar un bon ventallot (o bufetejar).
23. prendre sa volée pròpiament i figuradament arrencar (o prendre, o alçar, o aixecar) el vol.
24. volée de coups de bâton (ou de trique) figuradament i familiarment gec m o fart m o raig m de garrotades (o de llenya o de bastonades o d’hòsties vulg).
    1. volée de bois vert gec m de garrotades.
    2. repassada (o pentinada, o estirada d’orelles).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení biologia volèmia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. volar. Un oiseau qui vole à ras du sol, un ocell que vola arran de terra.
2. figuradament volar, córrer, anar corrents, anar volant, passar corrents. Il volait d’un bout à l’autre de la salle à manger, volava d’una punta a l’altra del menjador. Le temps volait, el temps volava.
3. ça vole bas figuradament i familiarment (això) no té nivell (o és de baixa volada, o no mata).
4. voler à tire-d’aile anar amb un esbatec d’ales (o d’una volada).
5. voler dans les plumes à qqn [se disputer] estirar-se el monyo (o els cabells, o anar a cops de bec, o a estiracabells).
6. voler de ses propres ailes figuradament valdre’s per un mateix (o volar sol).
7. voler en éclats esclatar (o fer-se miques, o esmicolar-se, o esclatar en mil bocins, o quedar fets miques, o petar fam en mil trossos).
   • figuradament anar-se’n en orris (o quedar destrossat -ada).
8. voler en l’air (ou au vent) voleiar (o mantenir-se en l’aire).
9. voler en rase-mottes volar arran de terra.
10. vouloir voler avant d’avoir des ailes figuradament començar la casa per la teulada.
verb transitiu
11. pròpiament i figuradament robar, furtar, pispar fam, afanar fam, rampinyar fam. Il a volé de l’argent, ha robat diners. Il s’est fait voler son portefeuille, li han robat la cartera .
    1. [copier, plagier] prendre, robar, furtar, plagiar, copiar fam, pispar fam, afanar fam, rampinyar fam. Elle m’a volé cette idée, ella m’ha robat (pres, copiat) aquesta idea.
    2. familiarment [duper, tricher] estafar, escamotejar. Elle m’a volé un point, m’ha estafat un punt (en el joc).
12. antigament caçar amb un ocell de presa. Il volait les perdrix avec un faucon, caçava les perdius amb un falcó.
13. il ne l’a pas volé figuradament i familiarment ja li està bé (o s’ho ha ben guanyat).
    • il nous a volé comme dans un bois ens ha atracat sense pietat (o sense compassió, o sense consideració, o ens ha ben estafat).
14. qui vole un œuf vole un bœuf qui roba un ou roba un bou (o qui fa un cove fa un cistell, o de l’ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca, o qui en fa un, en fa vint-i-un).
15. voler un baiser robar un petó.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [fauconnerie] falconeria.
2. figuradament i familiarment lladregada, lladreria, robatori m, rapinya, roberia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’une fenêtre, d’un hublot] finestró, porticó, ventalló.
2. [d’une porte, d’une fenêtre] batent, fulla f.
3. [d’une boutique] taula f, post f.
4. antigament [à trier des graines] taula f.
5. [d’un retable] ala f, cos lateral.
6. [partie] part f, cos. Permis de conduire en trois volets, permís de conduir en tres cossos.
7. figuradament part f. Projet en plusieurs volets, projecte en diverses parts.
8. tecnologia [d’une roue à aubes] ala f, paleta f.
   1. [panneau articulé] ala f.
   2. [dans une canalisation] comporta f, vàlvula f.
9. aeronàutica flap. Volet de freinage, flap de frenada.
10. trier su le volet figuradament triar amb molta cura (o meticulosament, o filant molt prim).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. volander -a.
2. figuradament fortuït -a, casual, volander -a. Des pensées voletantes, pensaments volanders.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. voletejar.
2. figuradament i literàriament voleiar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení gastronomia reixa per a escórrer formatges.
• reixa rodona per a pastissos.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç