Es mostren 48356 resultats

voter


<title type="display">voter</title>

Pronúncia: vɔte
    verb intransitiu
  1. [exprimer son opinion par son vote] votar, anar a votar fam. Elle ne vote plus, ja no vota. Ils votent vert, voten verd.
  2. voter avec les (ou ses) pieds figuradament mostrar la seva oposició amb l’absencia.
    voter des deux mains familiarment aprovar amb entusiasme.
  3. voter par assis ou levés votar per drets o asseguts.
  4. voter pour [un candidat, un parti] votar per (o a favor de).
  5. voter utile practicar el vot útil.
  6. verb transitiu
  7. votar. Ils ont déjà voté la loi, ja han votat la llei.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voter

 

votif
-ive


<title type="display">votif</title>

Pronúncia: vɔtif -iv
adjectiu votiu -iva. Offrande, messe votive, ofrena, missa votiva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

votif
-ive

 

vôtre


<title type="display">vôtre</title>

Pronúncia: votʀ
    pronom
  1. vostre -a. Mon père et le vôtre, el meu pare i el vostre. Mes amis et les vôtres, els meus amics i els vostres .
    • el (la) seu -eva. Mon ami et le vôtre, el meu amic i el seu.
  2. à la bonne vôtre ! a la vostra salut! [brindant]
  3. il faut que vous y mettiez du vôtre us hi heu d’esforçar.
  4. les vôtres els vostres.
  5. le vôtre les vostres coses.
  6. vous avez fait des vôtres n’heu fet de les vostres.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vôtre

 

votre


<title type="display">votre</title>

Pronúncia: vɔtʀ vo
    adjectiu [pl vos]
  1. el (la) vostre -a. Votre ami, el vostre amic. Vos amis, els vostres amics. Ce sont vos cousines, són les vostres cosines .
    • el (la) seu -eva. Votre maison, la seva casa.
  2. en votre nom en nom vostre.
  3. pour votre gouverne pel vostre bon govern [pel vostre capteniment].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

votre

 

vouer


<title type="display">vouer</title>

Pronúncia: vwe
    verb transitiu
  1. infreqüent cristianisme [promettre faire le vœu de] fer prometença de.
  2. figuradament [promettre solennellement] prometre solemnement.
  3. [manifester, exprimer] professar. L’affection qu’on lui avait voué, l’afecte que li havien professat.
  4. [à] religió i història consagrar (a), encomanar (a). Il avait voué son enfant aux dieux de l’Olympe, havia consagrat el seu fill als déus de l’Olimp .
    cristianisme [un saint] encomanar (a), posar sota l’advocació (de).
  5. figuradament [consacrer] consagrar, destinar. Il avait voué tous ses jours au bonheur de son enfant, havia dedicat tots els seus dies a la felicitat del seu fill .
    • [souhaiter, destiner à] pronosticar, prometre, vaticinar [alguna cosa a algú]. Il vouait tout le monde aux plus terribles calamités, pronosticava a tothom les calamitats més terribles.
  6. être voué à qqch estar destinat -ada a alguna cosa. Il y a des gens qui sont voués à des situations terribles, hi ha gent que està destinada a situacions terribles .
    • [être condamné] estar condemnat -ada a. Une église vouée à la démolition, una església condemnada a la demolició.
  7. verb pronominal
  8. consagrar-se, dedicar-se. Ils se vouaient à une activité frénétique, es consagraven a una activitat frenètica.
  9. [se placer sous la protection de qqn] encomanar-se a.
  10. ne plus, ne (pas) savoir à quel saint se vouer figuradament (ja) no saber a quin sant encomanar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vouer

 

vouge


<title type="display">vouge</title>

Pronúncia: vuʒ
    masculí
  1. història [arme ancienne] visarma f.
    • [épieu] venable, dardell.
  2. regionalisme [serpe] podadora f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vouge

 

vouivre

vouivre

 

vouloir


<title type="display">vouloir</title>

Pronúncia: vulwaʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament voler. Je ne veux pas qu’elle vienne, no vull que vingui. Il ne voulait pas vous offenser, no us volia (pas) ofendre. Qu’est-ce que tu veux que je fasse ?, què vols que faci? Fais ce que tu voudras, fes el que vulguis. Tant que vous voudrez, mentre ho voldreu així. Je ne sais pas ce que tu me veux, no sé pas què vols de mi. Je lui voudrais une autre tête, voldria que fes una altra cara.
  2. infreqüent [exiger, demander] voler, demanar, requerir. Tout ce travail veut du temps, tota aquesta feina vol temps.
  3. [exiger] preconitzar, requerir, exigir. Cette théorie veut que tous les essais soient exécutés simultanément, aquesta teoria requereix que totes les proves s’hagin de realitzar simultàniament.
  4. infreqüent [admettre] acceptar, admetre, concedir, poder admetre.
  5. [de] acceptar, admetre, interessar intr. Je ne veux pas de tes excuses, no accepto les teves excuses (les teves excuses no m’interessen).
  6. en vouloir tenir ambició (o ésser voluntariós -osa i agressiu -iva, o tenir ganes de brega).
  7. en vouloir à qqn voler mal a algú.
    • estar disgustat -ada amb (o voler fer retrets a, o estar ressentit -ida amb, o tenir mania a) algú. Elle lui en voulait de ses dernières paroles, estava ressentida per les seves darreres paraules. Ne m’en veuille pas, no t’enrabiïs (no t’empipis) per això.
  8. en vouloir à qqch voler (o cercar). On n’en voulait qu’à son influence, només volien la seva influència .
    infreqüent fer retrets a, retreure, criticar. Ils en voulaient à sa façon de vivre, li retreien la seva manera de viure.
  9. je veux ! familiarment i tant (que sí)!
  10. je veux bien ! irònicament ja m’ho sembla (o ja ho veig, ja)!
  11. je veux bien familiarment [faire qqch] puc (o no em costaria). Je veux bien admettre que mon comportement n’ait pas été correct, puc (no em costaria) admetre que el meu comportament no ha estat bo.
  12. je veux bien que... em sembla bé (o no em fa res, o no tinc cap inconvenient) que...
  13. que veux-tu ! què vols fer-hi!
  14. qu’on le veuille ou non vulgues que no (o tant si es vol com si no es vol).
  15. sans le vouloir sense voler.
  16. s’en vouloir de qqch fer-se retrets (o retreure’s, o estar penedit -ida, o saber greu) de. Je m’en voulais d’avoir accepté, em retreia d’haver acceptat.
  17. se vouloir pretendre ésser. Une analyse qui se voulait objective, una anàlisi que pretenia ésser objectiva.
  18. si on veut si es vol.
  19. si tu veux si vols (o no et dic que no).
  20. si vous voulez me suivre si voleu (o si sou tan amable de) seguir-me.
  21. veuillez vous donner la peine de... preneu-vos la molèstia de...
  22. voulez-vous ! [vous taire] voleu callar!.
    • [vous arrêter] voleu parar (o estigueu)!
  23. voulez-vous avoir l’obligeance de... ? tingueu l’amabilitat de...
  24. vouloir bien voler prou (o voler ja, o voler bonament, o fer el favor de, o dignar-se a). Je voulais bien être moins dur, jo prou que volia ésser menys dur. Si elle voulait bien m’aider, si ella fes el favor d’ajudar-me .
    • [elliptiquement] consentir-hi (o acceptar-ho bonament, o estar-hi d’acord, o semblar-li bé, o no fer-li res fam, o abellir-li lit). On peut y aller en voiture si vous voulez bien, hi podem anar amb cotxe si hi esteu d’acord.
  25. vouloir dire voler dir (o significar).
  26. vouloir du bien, du mal à qqn voler bé, mal a algú. Je ne voulais du mal à personne, no volia pas mal a ningú.
  27. masculí
  28. literàriament voler, voluntat f. Il voulait interpréter son vouloir, volia interpretar la seva voluntat.
  29. bon vouloir bona voluntat f (o bones intencions f pl).
  30. mauvais vouloir mala voluntat f (o males intencions f pl).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vouloir

 

voulu
-ue


<title type="display">voulu</title>

Pronúncia: vuly
    adjectiu
  1. [exigé, requis] volgut -uda, exigit -ida, requerit -ida, oportú -una. Au moment voulu, al moment oportú.
  2. [délibéré] volgut -uda, deliberat -ada. C’est voulu, és volgut.
  3. en temps voulu al temps oportú (o en el temps previst).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voulu
-ue

 

vous


<title type="display">vous</title>

Pronúncia: vu
    pronom
  1. vosaltres [com a subjecte, sovint no es tradueix]. Vous parlez trop, parleu massa. Il a apporté un cadeau pour vous, va portar un regal per a vosaltres.
  2. [forme de respect] vós, vostè. Vous avez déjà parlé, vós ja heu parlat (vostè ja ha parlat).
  3. [objet direct] us, -vos. Je vous donnerai la clé, us donaré la clau. Je vous vois très bien, us veig molt bé .
    1. el la. Je vous vois très bien, el veig molt bé.
    2. [objet indirect] li. Il ne veut pas vous donner la clé, no li vol donar la clau.
  4. de vous à moi entre nosaltres [confidencialment].
  5. vous deux, vous trois vosaltres dos -ues, tres.
  6. vous-même(s) vós mateix -a (vosaltres mateixos -es).
  7. masculí
  8. vós, vostè. Il emploie toujours le vous avec ses parents, tracta sempre de vós els seus pares.
  9. dire vous tractar de vós (de vostè). Elle m’a dit vous tout d’un coup, de sobte em va tractar de vostè.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vous