Es mostren 935 resultats

malveillant
-ante

malveillant
-ante

 

malvoyant
-ante


<title type="display">malvoyant</title>

Pronúncia: malvwajɑ̃ -ɑ̃t
masculí i femení medicina persona que no hi veu bé, que té la visió disminuïda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

malvoyant
-ante

 

mandant
-ante

mandant
-ante

 

manifestant
-ante

manifestant
-ante

 

manquant
-ante


<title type="display">manquant</title>

Pronúncia: mɑ̃kɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. que manca, que falta. Voici la somme manquante, aquesta és la quantitat que manca.
  2. heràldica mancant.
  3. le chaînon manquant la baula (o l’anella f) perduda de la cadena.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

manquant
-ante

 

marchant
-ante

marchant
-ante

 

marquant
-ante


<title type="display">marquant</title>

Pronúncia: maʀkɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. remarcable, notable, destacable, memorable, destacat -ada. Un événement marquant, un esdeveniment memorable.
  2. cartes marquantes jocs d’entreteniment trumfos m [cartes que valen punts].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

marquant
-ante

 

marrant
-ante


<title type="display">marrant</title>

Pronúncia: maʀɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. popularment divertit -ida. Elle m’a raconté une histoire très marrante, m’ha explicat una història molt divertida.
  2. popularment estrafolari -ària, graciós -osa. Il avait un aspect très marrant, tenia un aspecte molt graciós .
    1. collonut -uda (sorprenent, insuportable). T’es vrainent marrante avec tes manies, ets collonuda tu amb les teves manies.
    2. estrany -a, curiós -osa, sorprenent. C’est marrant qu’il ne soit pas venu, és (ben) estrany que no hagi vingut.
  3. ce n’est pas marrant no fa (gens de) gràcia (o no és gens divertit).
  4. t’es marrant toi si... vas bé, cirerer, si... T’es marrant toi, si tu crois que je vais faire ton travail, vas bé, cirerer, si et penses que et faré la feina.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

marrant
-ante

 

massacrant
-ante


<title type="display">massacrant</title>

Pronúncia: masakʀɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu insuportable. Elle était d’une humeur massacrante, estava d’un humor insuportable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

massacrant
-ante

 

méchant
-ante


<title type="display">méchant</title>

Pronúncia: meʃɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. [qui cherche à faire du mal, nuisible] dolent -a, mal -a. Un homme méchant (un méchant homme), un home dolent.
  2. [malveillant] malvat -ada, malintencionat -ada, pervers -a, malparit -ida fam.
  3. [aspect, expression] malèvol -a, feridor -a, ofensiu -iva, punyent. Un regard méchant, una mirada malèvola.
  4. [qui se conduit mal - un enfant] dolent -a, entremaliat -ada.
  5. [agressif ; animal] perillós -osa, ferotge, feroç. Chien méchant, gos perillós.
  6. [désagréable, dangereux] perillós -osa, lleig -etja, mal -a, molt dolent -a. Une méchante affaire, un mal afer, un assumpte lleig. Être de méchante humeur, tenir molt mal humor (un humor de mil dimonis).
  7. literàriament [qui ne vaut rien] dolent -a, mal -a..., desastrós -osa, nefast -a. Un méchant livre, un mal llibre. Un méchant poète, un mal poeta.
  8. antigament [insignifiant] pobre -a, trist -a.
  9. familiarment [extraordinaire] de cal déu, de ca l’ample. J’ai une méchante faim, tinc una gana de ca l’ample .
    ce n’est pas bien méchant no passa res (o no cal patir).
  10. être méchant comme une teigne (ou comme la gale) ésser més dolent -a que la pesta (o que la tinya).
  11. être plus bête que méchant familiarment ésser més totxo -a que dolent -a.
    • no tenir malícia [algú].
  12. une personne méchante una persona dolenta (o una mala bèstia fam).
  13. masculí i femení
  14. dolent -a, malvat -ada, mala persona. Les bons et les méchants, els bons i els dolents.
  15. faire le méchant enfurismar-se (o alçar la veu).
    • protestar (o no creure, o no obeir, o resistir-s’hi).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

méchant
-ante