masculí
1. economia canvi, bescanvi. Bureau de change, agència de canvi. Opérations de change, operacions de canvi.
2. donner le change despistar els gossos de caça.
   • figuradament [à qqn] aixecar la camisa a (o enredar).
3. prendre le change [les chiens de chasse] despistar-se.
   • figuradament deixar-se aixecar la camisa (o enredar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu canviable, mudable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. canviant.
2. [personne] voluble, inconstant, mudadís -issa, mudable.
3. [couleur] tornassolat -ada [color, reflex].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [modification] canvi. Changement d’état, canvi d’estat. Changement d’adresse, canvi d’adreça. Changement d’humeur, canvi d’humor.
2. changement à vue teatre canvi de decorat a la vista [dels espectadors].
   • figuradament canvi sobtat (o canvi a ulls veients) [d’algú].
3. changement de train canvi (o transbord, o transbordament) de tren.
4. changement en mieux millora f.
5. changement en mal empitjorament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. canviar. Changer une chose pour une autre, canviar (o mudar) una cosa per una altra.
2. canviar, mudar. Changer de couleur, canviar (o mudar) de color. Changer un enfant, un malade, canviar un nen, un malalt.
3. [de l’argent] canviar, descanviar, bescanviar.
4. canviar l’aspecte de, fer semblar diferent. Cet habit vous change, aquest vestit us fa semblar diferent (o us canvia l’aspecte).
5. changer en convertir en (o transformar en).
6. changer qqch en bien (ou en mieux) millorar (o anar millor) alguna cosa.
7. changer qqch en mal (ou en pire) empitjorar (o anar pitjor) alguna cosa.
verb transitiu indirecte
8. [de] canviar. Changer d’air, canviar d’aires. Changer de travail, canviar de feina. Changer d’opinion, canviar d’opinió.
9. changer de vitesse automòbil, automobilisme canviar de marxes (o de velocitats).
verb pronominal
10. canviar-se.
11. canviar-se, mudar-se [de roba].
12. se changer en convertir-se (o transformar-se) en.
13. se changer les idées distreure’s (o esbargir-se, o desemboirar-se).
verb intransitiu
14. canviar.
15. ça change ! familiarment això és diferent!
16. pour changer per variar iròn (o com de costum). Et pour changer il n’est pas venu, i, per variar, no va venir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. economia canvista, canviador -a.
masculí
2. dispositiu que permet canviar o descanviar. Changeur automatique de disque, canviador automàtic de discos. Changeur de monnaie, descanviador de monedes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení construcció llata de ràfec.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. canonge.
2. mener une vie de chanoine figuradament fer vida de canonge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení canongessa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament cançó.
2. cant m. La chanson du vent, el cant del vent. La chanson du grillon, el cant del grill.
3. c’est toujours la même chanson familiarment sempre és la mateixa cançó (o és la cançó de l’enfadós).
4. chanson à boire cançó de taverna.
5. chanson pastorale pastorel·la.
6. l’air ne fait pas la chanson l’hàbit no fa el monjo.
7. voilà une autre chanson familiarment això són figues d’un altre paner (o això ja és una altra cosa).
plural
8. figuradament i antigament [propos futiles] romanços m, cançons.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç