femení
1. carboneria.
2. carbonarisme.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. carbonós -osa.
2. mouches charbonneuses mosques que transmeten l’orb.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. carbonífer -a.
masculí i femení
2. carboner -a.
masculí
3. marina, marítim carboner.
4. botànica cualbra f, puagra f.
femení
5. carbonera, pila de carbó, sitja.
6. ornitologia mallerenga carbonera, primavera, ferreret m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. trossejar [tallar la carn malament].
2. familiarment operar com un -a carnisser -a [fer malament una operació quirúrgica].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cansaladeria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení cansalader -a, botifarrer -a, porcater -a, porquer -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. botànica card.
   1. assotacrist.
   2. cardigassa f.
2. [au sommet d’un mur] punxes f pl.
3. chardon à foulon botànica cardot paraire (o escardot).
   1. chardon béni card sant.
   2. chardon bleu card panical (o espinacal, o panical) [dels Alps].
   3. chardon doré cardot [carlina].
   4. chardon étoilé card estrellat (o obriülls, o candells, o floravia f, o narrioles, o blanquielles f pl).
   5. chardon Marie cardot (o card gallofer).
   6. chardon-roland (ou roulant) espinacal (o panical, o card panical).
4. être aimable comme un chardon figuradament i despectivament ésser com un card (o com un cardot, o com un cactus) [poc amable].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ornitologia cadernera f, cardina f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mena de sabatilla de quadres.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament càrrega. Charge de cavalerie, càrrega de cavalleria. Charge d’une arme à feu, càrrega d’una arma de foc. Charges familiales, càrregues familiars.
2. [impôt] càrrega, impost m.
3. [fonction, poste] càrrec m.
4. dret càrrec m. Il y a des charges très graves contre lui, hi ha càrrecs molt greus contra ell.
5. [mandat, mission] missió, obligació. Il a charge de tout faire, té l’obligació de fer-ho tot.
6. [imitation] escarn m, escarni m, caricatura, imitació.
7. teatre exageració, sobreactuació.
8. à charge a càrrec de [algú]. Cette famille a deux personnes à charge, aquesta família té dues persones a càrrec seu. Les frais sont à votre charge, les despeses són a càrrec vostre.
9. à charge de a condició que. À charge pour vous de payer, a condició que vostè pagui. À charge de revanche, en revenja.
10. à la charge ! figuradament ciències militars a la càrrega!
11. charge de notaire notaria [ofici].
12. être à charge figuradament pesar (o molestar). Ce travail lui était à charge, aquesta feina li pesava.
13. être à la charge de qqn viure a càrrec d’algú.
    • assumir alguna cosa algú [especialment una despesa].
14. faire la charge de qqn imitar algú (o escarnir algú).
15. la charge de la preuve dret la càrrega de la prova.
16. mettre à la charge de qqn donar la culpa a algú.
17. prendre en charge figuradament fer-se càrrec (o encarregar-se) de.
    • [des frais] assumir.
18. prendre en charge un passager recollir un passatger.
19. revenir à la charge figuradament tornar a la càrrega (o insistir).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç