verb intransitiu espetegar, esclafir [la llengua].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. medicina consentiment, cascadura f, estrebada f [d’un múscul].
2. electricitat espetec.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu popularment empipador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. familiarment [avec le plat de la main] plantofada, palmellada.
2. [gifle, en général] bolet m, bufa, galtada, galeta, bufet m, clatellada, clatellot m, mastegot m.
3. figuradament [coup, échec, etc] clatellada, clatellot m, patacada, mastegot m.
4. [personnes payées pour applaudir] claca.
5. [d’une chaussure] empenya.
6. avoir une tête à claques familiarment tenir cara de bufetada (o d’hòstia pop).
7. donner une claque dans le dos à qqn donar un copet a l’esquena a algú [en senyal d’amistat].
8. en avoir sa claque figuradament estar-ne ben tip (o fart, o fins al capdamunt).
9. être une tête à claques familiarment ser un capsigrany (o un poca-solta).
masculí
10. clac [capell].
11. popularment casa f de barrets (o de putes), bordell.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. esclafit, espetec. Le claquement du fouet, l’espetec del fuet.
2. petament. Un claquement de doigts, un petaments de dits.
3. picament, cop. Il partit après un claquement de talons, se’n va anar després de picar de talons.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. tancar entre quatre parets, emparedar, aparedar.
verb pronominal
2. tancar-se, recloure’s [a casa].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. esclafir, petar, espetegar. Le drapeau claquait au vent, la bandera esclafia (o espetegava) al vent. Faire claquer ses doigts, sa langue, fer petar els dits, la llengua. La porte a claqué, la porta ha petat.
2. picar. Faire claquer ses talons, picar de talons (o talonejar).
3. aplaudir, picar de mans.
4. familiarment petar-se pron, rebentar-se pron [un objecte].
   1. fer un pet, petar [fracassar un afer].
   2. familiarment petar [morir].
   3. gastar [diners].
   4. claquer du bec tenir cassussa (o fam, o estar en boca).
verb transitiu
5. familiarment clavar un bolet, bufetejar, galtejar. Qu’il arrête ou je le claque, que pari o el bufetejo.
6. fer petar. Partir en claquant la porte, anar-se’n fent petar la porta (o anar-se’n amb un cop de porta).
7. familiarment rebentar-se pron, polir-se pron, liquidar [una fortuna]. Elle a claqué son héritage, s’ha polit l’herència .
   • esllomar, rebentar [fatigar]. Elle avait l’air claqué, se la veia (o semblava) rebentada.
8. claquer la porte donar (o clavar) un cop de porta.
verb pronominal
9. familiarment cascar-se. Se claquer un muscle, cascar-se un múscul.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia cadell [peça d’un molí].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. clacar, claquejar [la cigonya].
2. cloquejar, escatainar, escainar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. cinematografia claqueta.
2. [de danse] claqueta.
3. xancleta.
4. plural claqué m sing.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç