adjectiu
1. figuradament teatre còmic -a. Un visage comique, una cara còmica.
masculí
2. còmic -a. C’est un bon comique, és un bon còmic.
3. comicitat f. Avoir le sens du comique, tenir el sentit de la comicitat.
4. c’est le comique de la troupe figuradament és el pallasso de la colla.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. comitè. Le comité d’entreprise, el comitè d’empresa.
2. comissió f. Le comité de fêtes, la comissió de festes.
3. comité de lecture comitè de lectura.
4. en petit comité familiarment en petit comitè. On va traiter cette question en petit comité, tractarem aquesta qüestió en petit comitè.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música coma.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. ciències militars comandant -a.
2. marina, marítim capità -ana.
3. aeronàutica comandant -a.
4. commandant d’armes comandant de guarnició.
5. commandant de place comandant de plaça.
adjectiu
6. familiarment manaire.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [ordre du client] comanda. Il faut faire une commande au fournisseur, cal fer una comanda al proveïdor.
2. [ordre de qqn] encàrrec. Ouvrage de commande, obra d’encàrrec.
3. marina, marítim cable d’amarratge.
4. tecnologia comandament m, control m. Commande manuelle, automatique, comandament manual, automàtic. Commande à distance, comandament (o control) a distància. Commande numérique, control numèric.
5. à la commande amb (o en el moment) de la comanda.
6. carnet de commandes cartera f de comandes.
7. de commande antigament imposat -ada (o obligatori -òria).
   • forçat -ada (o fals -a). Un sourire de commande, un somriure fals.
8. sur commande per encàrrec. Travail fait sur commande, feina feta per encàrrec.
9. tenir les (leviers de) commande(s) portar les regnes (o el timó) de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. comandament, manament. Avoir le commandement de l’armée, tenir el comandament de l’exèrcit.
2. religió manament. Les chrétiens doivent observer les commandements, els cristians han d’observar els manaments.
3. dret requeriment, manament. Faire commandement à qqn de payer, requerir algú perquè pagui.
4. ciències militars [autorité de l’armée] comandament. Le haut commandement des armées, l’alt comandament dels exèrcits .
   1. comandància f.
   2. [ordre] ordre, crit de comandament.
5. esports [placé en tête dans une course] capdavant. Groupe de commandement, grup capdavanter.
6. à mon commandement... ciències militars atenció.... À mon commandement, tirez!, atenció, dispareu!
7. bâton de commandement bastó de comandament.
8. commandement à payer dret requeriment de pagament.
9. commandement au sifflet comandament a cop de xiulet.
10. poste de commandement ciències militars post de comandament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament ciències militars manar, comandar. Elle n’aime pas qu’on la commande, no li agrada que la manin. Le colonel commandant le régiment, el coronel que comanda el regiment. Qui est-ce qui commande ici?, qui mana aquí?
2. pròpiament ciències militars manar, ordenar. Commander le silence, manar silenci. Le général commanda l’attaque, el general ordenà l’atac .
   • dirigir. Il a commandé la manœuvre, ha dirigit la maniobra.
3. mecànica comandar, accionar. La pédale qui commande les freins, el pedal que comanda els frens.
4. figuradament manar, demanar, exigir, imposar, inspirar, atreure. Il faut faire ce que les circonstances commandent, cal fer el que manen (o demanen) les circumstàncies. Son geste commanda l’attention, el seu gest va atreure l’atenció .
   • [dominer par son élévation] dominar, senyorejar, presidir. Sur la colline, le clocher commandait la plaine, des de dalt del turó el campanar dominava la plana.
5. demanar, fer una comanda, encarregar, comanar, encomanar. Ils ont déjà commandé les meubles, ja han encarregat els mobles. Elle a commandé un taxi, ha demanat un taxi. Commander un travail à qqn, encarregar una feina d’algú. Il avait commandé un costume, havia encarregat un vestit.
6. sans vous commander antigament i popularment si no us fa res (o si no és una molèstia, o si em voleu fer el favor).
verb transitiu indirecte
7. [à] manar. Il lui commanda de se taire, li va manar que callés.
8. dominar, controlar, refrenar, domar, reprimir. Il ne commande pas à ses instincts, no domina els seus instints. Elle commande à tout, ella ho controla tot. Commander à ses passions, refrenar les seves passions.
verb pronominal
9. dominar-se.
10. [constituer un lieu de passage obligé] comunicar-se. Toutes les pièces se commandent, totes les habitacions es comuniquen.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení història comanadoria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí comanador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení dret i economia comanditari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç