<title type="display">commettre</title>
Pronúncia: kɔmɛtʀ
-
verb transitiu
- cometre, fer. Elle a commis un délit, ha comès un delicte. Il a commis une imprudence, ha comès (o ha fet) una imprudència.
- cometre, perpetrar. Commettre un crime, un meurtre, cometre un crim, un assassinat.
- familiarment i irònicament perpetrar. C’est moi qui ai commis cet ouvrage horrible, soc jo qui ha perpetrat aquesta obra horrible.
- [désigner, nommer] nomenar, comissionar. Il a été commis à une inspection, ha estat nomenat per a una inspecció.
- antigament [mettre en danger] comprometre.
- marina, marítim [confectionner un cordage] cordar torçar formant corda, conxar . verb pronominal
- literàriament comprometre’s, sentir-se compromès -esa [fent-se amb gent de mala mena]. Se commettre avec des fripons, comprometre’s en companyia de bergants.
- cometre’s, fer-se. Il se commet des atrocités pendant les guerres, es cometen atrocitats durant les guerres.
- commis d’office dret d’ofici. Avocat commis d’office, advocat d’ofici.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç