Es mostren 48356 resultats

conductivité

conductivité

 

conduire


<title type="display">conduire</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥiʀ
    verb transitiu
  1. [guider, diriger] conduir, dirigir. Conduire les pas d’un enfant, conduir els passos d’un infant. Conduire une armée, une entreprise, conduir un exèrcit, una empresa.
  2. [un véhicle] conduir, portar, menar, guiar, dur. Il apprend à conduire, aprèn a conduir.
  3. conduir, menar, portar, dur. Ce chemin conduit au village, aquest camí mena al poble.
  4. [mener, entraîner] portar, acompanyar, aconduir. Conduire à l’autel, portar a l’altar. Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte, va acompanyar els seus convidats fins a la porta.
  5. física conduir, transmetre. Un corps qui conduit l’électricité, un cos que condueix l’electricitat.
  6. figuradament [amener] conduir, portar, menar, dur [a un resultat]. Il a conduit son équipe à la victoire, ha dut el seu equip a la victòria. Cela ne conduit à rien, això no condueix a res (no porta a enlloc) .
    • [induire] portar, induir. Conduire qqn à penser qqch, induir algú a pensar alguna cosa.
  7. conduire ses pas vers literàriament dirigir els passos vers (o dirigir-se a).
  8. verb pronominal
  9. conduir-se, portar-se, comportar-se, captenir-se. Bien se conduire, portar-se bé (o ser bon minyó fam, o fer bondat fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduire

 

conduit


<title type="display">conduit</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥi
    masculí
  1. pròpiament anatomia conducte. Conduit d’entrée, d’admission, conducte d’admissió. Conduits lacrimaux, conductes lacrimals.
  2. antigament música melodia f acompanyada de contrapunts.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduit

 

conduite


<title type="display">conduite</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥit
    femení
  1. conducció. La conduite d’un camion, la conducció d’un camió. La conduite d’un troupeau, la conducció d’un ramat.
  2. acompanyament m. Elle est chargée de la conduite d’un aveugle, s’encarrega de l’acompanyament d’un cec.
  3. [direction, transport] conducció. La conduite des troupes, la conducció de les tropes.
  4. [comportement] conducta, comportament m, capteniment m. Une bonne conduite, una bona conducta. Je ne sais pas quelle conduite adopter, no sé pas quina conducta adoptar. Il faut changer de conduite, cal canviar de comportament.
  5. [commandement] direcció, guiatge m, conducció. La conduite d’une affaire, la direcció d’un afer. Orchestre sous la conduite de X, orquestra sota la direcció de X.
  6. tecnologia [canalisation] conducció. Conduite de gaz, d’eau, d’électricité, conducció de gas, d’aigua, d’electricitat .
    • [tuyau] conducte m, canonada.
  7. acheter une conduite familiarment modificar (o millorar) la conducta (o fer més bondat, o esmenar-se).
  8. conduite forcée tecnologia conducció forçada [que porta l’aigua a les turbines].
  9. conduite intérieure antigament automòbil, automobilisme automòbil m tancat.
  10. faire la conduite à qqn familiarment acompanyar algú. Je vais vous faire un brin (un bout) de conduite, us acompanyaré una miqueta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduite

 

condyle

condyle

 

condylome

condylome

 

cône


<title type="display">cône</title>

Pronúncia: kon
    masculí
  1. geometria i anatomia con.
  2. cône de déjection geografia con de dejecció.
  3. masculí
  4. botànica con, pinya f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cône

 

confabulation

confabulation

 

confabuler

confabuler

 

confection

confection