femení
1. cabellera.
2. astronomia cabellera.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ictiologia bagra f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. capçal del llit.
   • antigament [coussin] travesser.
2. arquitectura i cristianisme capçalera f, presbiteri.
3. mineria capçalera f.
4. au chevet de qqn vetllant algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. antigament [licou] cabestre, ronsal.
   • [bandage] capistre.
2. construcció jàssera f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. cabell. Il n’a plus de cheveux, ja no té cabells. Avoir le cheveu fin, tenir els cabells prims.
2. à un cheveu (de)... ... d’un pèl Cela a tenu à (ou il s’en est fallu) un cheveu, ha anat (o ha vingut) d’un pèl.
3. avoir mal aux cheveux tenir caparra (o estar encaparrat -ada) [pel fet d’haver begut].
4. cheveu d’ange gastronomia [confiture, vermicelle] cabell d’àngel.
5. cheveu-de-Vénus botànica adiant (herba f capil·lera).
   • cheveu de la Vierge flor f de marfull.
6. cheveux au vent cabells deixats anar.
7. échapper d’un cheveu salvar-se per un pèl.
8. faire dresser les cheveux sur la tête familiarment fer posar els cabells de punta (o drets) [de por].
9. faux cheveux cabells postissos (o cabellera f sing postissa).
10. il y a un cheveu hi ha un (petit) problema.
11. ne pas toucher à un cheveu no tocar-li un cabell (o no posar-li les mans al damunt).
12. ne tenir qu’à un cheveu aguantar-se per un cap de fil (o per un pèl).
13. prendre (ou couper) les cheveux en quatre filar molt prim (o primfilar).
14. s’arracher les cheveux estirar-se els cabells [de penediment, de desesperació].
15. se faire des cheveux (blancs) amoïnar-se (o fer-se mala sang).
16. se prendre aux cheveux estirar-se els cabells (o el monyo), o enganxar-se [barallar-se].
17. sortir en cheveux antigament sortir amb el cap descobert (o descofat -ada).
18. tiré par les cheveux agafat -ada pels cabells [un assumpte, un raonament].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí carnisser -a majorista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament música clavilla.
2. [tampon pour fixer un clou] tac m. Enfoncer, planter, fixer une cheville, clavar un tac.
3. [clavette] clàvia.
4. [pièce qui renforce] torelló m, metxa.
5. [boulon] pern m.
6. anatomia turmell m, garró m, clavilla.
7. [expression de remplissage dans un vers, expression inutile] reble m, falca.
8. avoir les chevilles qui enflent tenir fums (o ésser entonat -ada, o tibat -ada).
9. cheville ouvrière clavilla mestra [d’un carruatge].
   • figuradament persona clau (o ànima) [d’un afer, d’una associació, etc].
10. ne pas arriver (ou venir) à la cheville de qqn no arribar a la sola de la sabata a algú.
11. vente à la cheville venda a l’engròs [de carn].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. clavillar.
2. reblir, farcir [amb mots inútils].
3. avoir l’âme chevillée au corps figuradament tenir set vides com els gats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení clavilleta, clavilla petita.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música claviller.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç