Es mostren 594827 resultats

clar
| clara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. clarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Que fa o que rep una llum, una claror, que res no enfosqueix. Una sala molt clara. Un sol molt clar.
    2. Dit especialment del temps, del cel, etc., serens. Fer un dia clar.
    3. ésser clar Ésser de dia.
    4. fer-se clar Fer-se de dia.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que és d’un matís poc pujat, que no és fosc. Color clar. Uns cabells d’un castany clar.
    2. En pintura, dit del color que hom barreja amb el blanc, amb predomini d’aquest. Verd, blau, gris, clar.
    3. els clars d’una pintura Parts de tons clars, poc pujats, o que tenen llum pròpia, que ressalten damunt altres tons més foscs.
  3. adjectiu
    1. Dit d’un objecte brillant, polit, del qual res no entela la brillantor. Un brillant clar.
    2. per analogia Una pell clara.
  4. adjectiu Dit d’un líquid pur, límpid, no enterbolit. Una aigua clara. Un oli clar.
  5. adjectiu figuradament Dit d’un so que és distintament perceptible, no acompanyat de sorolls que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara.
    1. adjectiu Que deixa passar la claror per intervals, que no és compacte. Una pineda molt clara. Un teixit clar.
    2. adjectiu No espès ni dens. Una sèmola clara. Una xocolata clara.
    3. masculí En una processó, en un escrit, en un sembrat, etc., lloc on alguna d’aquestes coses és interrompuda, on apareixen buits.
    4. masculí En una conferència, un discurs, etc., interval en què el conferenciant, l’orador, etc., deixa de parlar.
    5. sembrar clar Sembrar espaiat.
  6. adjectiu plural
    1. Rars, comptats, escassos. Clares vegades la poden veure. Els homes dignes són clars.
    2. més clars que els campanars Dit d’allò que només ve de tard en tard.
  7. adjectiu figuradament
    1. Fàcil de discernir, d’entendre, que no és confús ni obscur. Un perfil clar. Una lletra clara. Un escriptor clar. Uns comptes clars.
    2. és clar És segur, evident.
    3. ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) Ésser molt clar (un afer).
    4. fer clar Aclarir, explicar.
    5. posar (o deixar, o treure) en clar Aclarir o explicar clarament (un afer).
  8. adjectiu figuradament
    1. Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista, una oïda, clara.
    2. tenir el cap clar Tenir una intel·ligència desperta.
  9. adjectiu figuradament Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no ofereix dubtes. És un home clar, no diu res que no pensi. Com més amics, més clars.
    1. adverbi D’una manera clara. Si es posa ulleres hi veurà més clar.
    2. a la clara locució adverbial Manifestament, sense embuts.
    3. cantar clar figuradament Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
    4. parlar clar (o clar i net, o clar i català) figuradament Dir les coses clarament.
    5. veure-hi clar Percebre distintament.
  10. adjectiu marina, marítim Dit del cap que no és embolicat.
  11. masculí ciències militars Escrit que hom codificarà o xifrarà per fer-ne un criptograma.
  12. masculí indústria tèxtil Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir per on passen els fils d’ordit.
  13. clar! marina, marítim Expressió que indica l’absència d’obstacles que destorbin la maniobra d’un vaixell.
  14. clar de lluna Claror de la lluna. Al clar de lluna.

clar
| clara

clar
-a

clar

    adjectiu
  1. claro -ra. Una sala molt clara, una sala muy clara.
  2. [serè] claro -ra, despejado -da. Un dia clar, un día claro.
  3. [pàl·lid] claro -ra.
  4. [transparent] claro -ra. L'aigua és molt clara, el agua es muy clara.
  5. [perceptible, entenedor] claro -ra. Una veu clara, una voz clara. Un escriptor clar, un escritor claro.
  6. [poc compacte, poc espès] claro -ra.
  7. [vista, oïda] claro -ra.
  8. [franc] claro -ra, franco -ca.
  9. clar com (o més clar que) claro como, tan claro como, más claro que. Clar com l'aigua, más claro que el agua.
  10. és clar! ¡claro! (o ¡claro está!, o ¡claro que sí!, o ¡pues claro!)
  11. és clar que [és demostrat que] está claro (o visto) que. És clar que no pot ser, está claro que no puede ser.
  12. és clar que [naturalment que] claro que, desde luego que. És clar que vindré!, ¡claro que vendré!
  13. és clar que sí! ¡claro que sí!
  14. ésser clar ser de día.
  15. fer clar [aclarir] aclarar.
  16. fer-se clar [fer-se de dia] hacerse de día, clarear, amanecer.
  17. posar (o deixar, o treure) en clar poner en claro.
  18. que resti (o quedi) ben clar que... que quede bien claro que..., que conste que... Que quedi ben clar que jo no vull, que quede bien claro que yo no quiero.
  19. masculí
  20. [d'una pintura] claro.
  21. [en un escrit, un discurs, un sembrat, etc] claro.
  22. clar de lluna claro de luna.
  23. adverbi
  24. [clarament] claro, claramente. Parlar clar, hablar claro.
  25. a la clara a las claras, por lo claro p fr.
  26. clar i català (o clar i net, o clar i ras) [parlar] claro, a las claras, en plata.

clar
-a

clar1

<title type="display">clar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. Que rep molta llum o que fa llum. Un dia clar és un dia amb sol i sense núvols. Una habitació o una casa és clara quan hi entra molta llum del sol.
  2. Un color clar és poc pujat de to, s'acosta al blanc. És el contrari del fosc.
  3. L'aigua és clara quan és pura i transparent i no té brosses que l'embrutin.
  4. Que és poc dens, poc espès. Un bosc clar té pocs arbres. La xocolata desfeta pot ser clara o espessa.
  5. Diem que una cosa és clara quan tothom l'entén de seguida. Una persona és clara quan escriu i parla de manera senzilla i diu les coses tal com són.
  6. Diem que una persona té el cap clar quan raona molt bé i entén perfectament les coses.
  7. nom masculí
  8. Un clar de lluna és la resplendor que fa la lluna.
  9. interjecció
  10. Diem és clar quan donem una cosa per certa i sabuda. -Ets la mare de la teva filla? -És clar!
  11. frase feta
  12. fer-se clar és fer-se de dia, començar a sortir el sol.
aclarir, claredat, clarícia



Vegeu també:
clar2

clar1

clar2

clar2

clar, -a

<title type="display">clar, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Plen de lum.
  2. De color pas guaire escur o bric escur.
  3. Qu’ei entenedor, comprenible.

  4. Català: 1. clar -a, lluminós -osa; 2. clar -a; 3. clar -a, planer -a, entenedor -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

clar, -a

clara

clara

femení [de l'ou] clara.

clara

Clara

Clara

clara


<title type="display">clara</title>

    femení
  1. [del huevo] clara, blanc de l'ou m.
  2. [falta en una tela] clariana, pelada.
  3. [del pelo] clariana, clapa.
  4. [de un bosque] clariana, clar m.
  5. [de la lluvia] clariana.

clara

clara

clara

Clara

Clara