Es mostren 594827 resultats

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

  1. Fer-se de dia.
    llostrejar o llustrejar
    néixer el dia
    esclarir-se el dia (≠ aclarir-se)
    fer-se de dia
    trencar l'alba. Apa, lleva't, que l'alba ja trenca.
    apuntar l'alba
    rompre l'alba (rompre, v. intr. = rompre's)
    a punta d'alba (loc. adv.)
  2. escassejar.



© Manuel Franquesa

clarejar

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. clarejar
    1. GERUNDI

    2. clarejant
    1. PARTICIPI

    2. clarejat
    3. clarejada
    4. clarejats
    5. clarejades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. clarejo
      3. clareges
      4. clareja
      5. claregem
      6. claregeu
      7. claregen
      1. IMPERFET

      2. clarejava
      3. clarejaves
      4. clarejava
      5. clarejàvem
      6. clarejàveu
      7. clarejaven
      1. PASSAT

      2. claregí
      3. clarejares
      4. clarejà
      5. clarejàrem
      6. clarejàreu
      7. clarejaren
      1. FUTUR

      2. clarejaré
      3. clarejaràs
      4. clarejarà
      5. clarejarem
      6. clarejareu
      7. clarejaran
      1. CONDICIONAL

      2. clarejaria
      3. clarejaries
      4. clarejaria
      5. clarejaríem
      6. clarejaríeu
      7. clarejarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. claregi
      3. claregis
      4. claregi
      5. claregem
      6. claregeu
      7. claregin
      1. IMPERFET

      2. claregés
      3. claregessis
      4. claregés
      5. claregéssim
      6. claregéssiu
      7. claregessin
    1. IMPERATIU

    2. clareja
    3. claregi
    4. claregem
    5. claregeu
    6. claregin

clarejar

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

Pronúncia: kləɾəʒá
    verb intransitiu
  1. to brighten, become (bright \ light), dawn, break.
  2. ja clareja the dawn is coming up, the day is breaking.
  3. [escassejar] to be (scarce \ rare).
  4. un brou que clareja a broth that is rather thin.

clarejar

clarejar

<title type="display">clarejar </title>

Body
    v intr
  1. Començar a hèr-se de dia.
  2. Hèr-se o vier transparent un teishut, ua color...

  3. Català: clarejar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

clarejar

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

    verb intransitiu
  1. [fer-se de dia] clarear.
  2. clarear. La lluna clareja, la luna clarea.
  3. [un color] ser claro. Aquest vermell clareja molt, este rojo es muy claro.
  4. [un bosc] ser claro.
  5. [ésser translúcid] transparentarse pron. Les orelles li claregen de prim que està, las orejas se le transparentan de tan flaco que está.
  6. [un teixit] clarearse pron. La brusa et clareja, de tan vella, la blusa se te clarea, de tan vieja.
  7. [ésser rar] escasear, ser raro, no abundar.
  8. en clarejar [el dia] al clarear el día, al rayar el alba.

clarejar

clarejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarejar</title>

Accessory
Etimologia: de clar 1a font: s. XIV
Body
    verb intransitiu
  1. Tirar a clar, especialment fer-se de dia. S’han llevat quan tot just clarejava.
    1. Ésser lluminós. La lluna clareja.
    2. figuradament Quan somriu, la cara li clareja.
  2. Tenir un color poc pujat. Aquella roba era massa fosca, però aquesta clareja molt.
    1. Ésser clar, no espès. On l’alzinar clareja comença el camí. Un puré que clareja.
    2. Ésser poc compacte, translúcid. La faldilla et clareja, de tan vella. Les orelles li claregen, de prim que està.
  3. Ésser rar, escàs. Els idealistes purs més aviat claregen.

clarejar

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

    verb intransitiu
  1. hell (oder Tag) werden.
    • tagen.
  2. scheinen, leuchten (besonders Mond).
  3. matt, blass oder (zu) hell sein.
  4. sich lichten.
  5. klar oder dünn sein.
  6. rar oder selten sein.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

clarejar

clarejar

<title type="display">clarejar</title>

verb intransitiu [fer-se de dia] albeggiare, fare giorno. || [ésser lluminós] risplendere, brillare, irradiare luce. || [un color] essere chiaro (o tenue, o poco intenso). || [un bosc] diradare, diradarsi pron, essere poco denso (o poco fitto). || [ésser translúcid] essere traslucido (o trasparente, o diafano). || [ésser rar] essere raro -a, scarseggiare. || en clarejar sul far del giorno.

clarejar

clarejar

<title type="display">clarejar</title>

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer-se de dia. Quan ets a muntanya, és bonic llevar-se d'hora i veure com clareja.
  2. Un color o una roba clareja quan té tons clars, poc forts.
  3. Una cosa clareja quan és poc espessa, poc densa. Els boscos claregen quan s'hi han tallat molts arbres.

clarejar

clarejar


<title type="display">clarejar</title>

Pronúncia: kləɾəʒá
    verb intransitiu
  1. [fer-se de dia] poindre, se lever pron. Quan claregi, partirem, au lever (au point) du jour, nous partirons.
  2. [donar claror] éclairer. La lluna clareja, la lune éclaire .
    figuradament s'éclairer pron. Quan somriu, la cara li clareja, quand il sourit, son visage s'éclaire.
  3. [un color] être clair -e.
  4. [un bosc] devenir clair -e.
  5. [ésser translúcid] devenir transparent -e, s'éclaircir pron. La faldilla ja et clareja, de tan gastada, ta jupe est tellement usée qu'elle en devient transparente .
    • être transparent -e. Les orelles li claregen de prim que està, ses oreilles sont transparentes, tant il est maigre.
  6. [ésser rar] se raréfier pron, être rare, se faire rare pron.

clarejar