Es mostren 594844 resultats

cokefier

cokefier

cokerie

cokerie

col


<title type="display">col</title>

Pronúncia: kɔ́l
    femení
  1. botànica cabbage.
  2. cols de (brot \ Brussel·les) Brussels sprouts.
  3. col arrissada kale.
  4. col vermella red cabbage.
  5. col (verda \ primerenca \ aloma) green cabbage.

col

col


<title type="display">col</title>

    femení
  1. botànica i agricultura [Brassica oleracea] col. Col de Brussel·les, col de Bruselas.
  2. col gegant botànica i agricultura berza.
  3. a qui no vol cols, dos plats al que no quiere caldo, la taza llena (o dos tazas, o tres tazas).

col

col


<title type="display">col</title>

Pronúncia: kɔl
    masculí
  1. [d’un récipient] coll. Une bouteille à long col, una ampolla de coll llarg.
  2. geografia [entre deux sommets] coll, collada f. Le col est fermé, el coll és tancat.
  3. anatomia coll. Le col du fémur, el coll del fèmur. Le col de l’utérus, el coll de l’úter (o uterí) .
    antigament cou.
  4. indústria tèxtil coll. Relever le col de sa veste, aixecar-se el coll de la jaqueta. Rabattre le col de son manteau, abaixar-se el coll de l’abric.
  5. col blanc oficinista m f (o empleat -ada d’oficina).
  6. col-bleu familiarment marí (o mariner).
  7. col boule indústria tèxtil coll alt molt ample.
    1. col dur coll dret.
    2. col roulé (ou rabattu) coll girat.
    3. faux col coll (postís). Mettre un faux col à une chemise, posar el coll a una camisa.
  8. sans faux col figuradament [bière] sense bromera. Un demi sans faux col, un xop de cervesa sense bromera.
  9. se hausser (ou se pousser) du col donar-se aires de grandesa (o donar-se to, o entonar-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

col

col

col

col


<title type="display">col</title>

    femení
  1. botànica [Brassica oleracea] col. Col de Bruselas, col de Brussel·les.
  2. entre col y col, lechuga figuradament i familiarment cada dia cols, amarguen.

col

col

<title type="display">col</title>

femení bot cavolo m. || a qui no vol cols, dos plats volente o nolente. || col borda bot cavolo selvatico. || col de Brussel·les bot cavoletto di Bruxelles. || col geganta bot cavolo verza.

col

col


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col</title>

Accessory
Etimologia: del ll. caulis ‘tija; col’ 1a font: s. XI
Body
    femení botànica i agricultura
    1. Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera).
    2. a qui no vol cols, dos plats Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres.
    3. cada dia cols, amarguen (o el caldo amarguen) figuradament i col·loquialment Frase amb què hom es queixa de la monotonia d’una mateixa cosa.
  1. col borda Nom aplicat a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col (Brassica oleracea ssp robertiana, B. balearica, etc.) i també a les cols subespontànies.

col

col

<title type="display">col</title>

    nom femení
  1. Una col és una planta grossa que té unes fulles verdes molt amples i arrugades que a vegades estan molt juntes i formen com una pilota. Es menja sovint bullida amb patates.
  2. Les cols de Brussel·les són unes cols petites que es cuinen senceres.

col