Es mostren 594844 resultats

combatre


<title type="display">combatre</title>

  1. v. intr.
    justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre.
    júnyer, íd.
    bornar, íd.
    escaramussar o fer escaramusses
    batallar
    guerrejar
    batre's
    rivalitzar (en coses de l'esperit)
    mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb algú)
    entrebatre's
    pugnar o estar en pugna
    lluitar (→)
    competir (esp. esportivament)
    Compareu: boxar o boxejar
  2. v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió.
    opugnar. Opugnar una opinió, una sentència.
    impugnar
    lliurar batalla a (o contra)
    entrar en lliça contra (algú)
    rompre una llança
    portar la contra (a algú), combatre'l.
    Compareu: refutar (un argument, una teoria, etc.).



© Manuel Franquesa

combatre

v intr justar , fer justes en un torneig També s'usa en sentit fig Justar, un escaquista, contra un altre júnyer , íd bornar , íd escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar en coses de l'esperit mesurar les seves o les meves, o les teves, etc forces amb algú entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar → competir esp esportivament Compareu boxar o boxejar v tr Lliurar combat contra algú o alguna cosa Combatre l'enemic, un error, una opinió opugnar Opugnar una opinió, una sentència impugnar lliurar batalla a o contra entrar en lliça contra algú rompre una…
Conjugador Català

combatre


<title type="display">combatre</title>

    1. INFINITIU

    1. combatre

    2. GERUNDI

    1. combatent

    3. PARTICIPI

    1. combatut
    2. combatuda
    3. combatuts
    4. combatudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. combato
      2. combats
      3. combat
      4. combatem
      5. combateu
      6. combaten

      2. IMPERFET

      1. combatia
      2. combaties
      3. combatia
      4. combatíem
      5. combatíeu
      6. combatien

      3. PASSAT

      1. combatí
      2. combateres
      3. combaté
      4. combatérem
      5. combatéreu
      6. combateren

      4. FUTUR

      1. combatré
      2. combatràs
      3. combatrà
      4. combatrem
      5. combatreu
      6. combatran

      5. CONDICIONAL

      1. combatria
      2. combatries
      3. combatria
      4. combatríem
      5. combatríeu
      6. combatrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. combati
      2. combatis
      3. combati
      4. combatem
      5. combateu
      6. combatin

      2. IMPERFET

      1. combatés
      2. combatessis
      3. combatés
      4. combatéssim
      5. combatéssiu
      6. combatessin

    6. IMPERATIU

    1. combat
    2. combati
    3. combatem
    4. combateu
    5. combatin

combatre

INFINITIU combatre GERUNDI combatent PARTICIPI combatut combatuda combatuts combatudes INDICATIU PRESENT combato combats combat combatem combateu combaten IMPERFET combatia combaties combatia combatíem combatíeu combatien PASSAT combatí combateres combaté combatérem combatéreu combateren FUTUR combatré combatràs combatrà combatrem combatreu combatran CONDICIONAL combatria combatries combatria combatríem combatríeu combatrien SUBJUNTIU PRESENT combati combatis combati combatem combateu combatin IMPERFET combatés combatessis combatés combatéssim combatéssiu combatessin IMPERATIU combat combati…
Diccionari Català Anglès

combatre


<title type="display">combatre</title>

Pronúncia: kumbátɾə
    verb transitiu
  1. to fight (contra against).
  2. combatre per la victòria to fight for victory.
  3. to attack.
  4. [tendència, etc.] to combat, fight, oppose.
  5. [esperit] to assail, harass.

combatre

verb transitiu to fight contra against combatre per la victòria to fight for victory to attack tendència, etc to combat , fight , oppose esperit to assail , harass
Diccionari Català Castellà

combatre


<title type="display">combatre</title>

    verb intransitiu
  1. combatir.
  2. figuradament [contra un perill, un mal] combatir.
    3. verb transitiu
  3. [algú] combatir. Combatre l'enemic, combatir al enemigo.
  4. figuradament [alguna cosa] combatir.

combatre

verb intransitiu combatir figuradament contra un perill, un mal combatir verb transitiu algú combatir Combatre l'enemic , combatir al enemigo figuradament alguna cosa combatir
Diccionari Català Alemany

combatre

combatre

verb transitiu també figuradament bekämpfen verb intransitiu kämpfen contra gegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

combatre

<title type="display">combatre</title>

verb intransitiu combattere, lottare, battersi pron, guerreggiare. || fig [contra un mal] lottare, battersi pron, combattere.

verb transitiu combattere, affrontare. Combatre l'enemic, combattere il nemico. || fig combattere, contrastare, attaccare, contestare.

combatre

verb intransitiu combattere, lottare, battersi pron , guerreggiare || fig contra un mal lottare, battersi pron , combattere verb transitiu combattere, affrontare Combatre l'enemic , combattere il nemico || fig combattere, contrastare, attaccare, contestare
DIDAC Diccionari escolar

combatre

<title type="display">combatre</title>

    verb
  1. Fer un combat. A la guerra es combat cos a cos.
  2. Lluitar contra un mal, una malaltia. Es parla, per exemple, de combatre la fam del món o d'un xarop que combat la tos.

combatre

verb Fer un combat A la guerra es combat cos a cos Lluitar contra un mal, una malaltia Es parla, per exemple, de combatre la fam del món o d'un xarop que combat la tos
Diccionari Català francès

combatre


<title type="display">combatre</title>

Pronúncia: kumbátɾə
    verb intransitiu
  1. combattre. Combatre contra l'enemic, combattre contre son ennemi. Combatre per la justícia, combattre pour la justice.
  2. figuradament [contra un perill, un obstacle] combattre tr. Combatre contra la fam, combattre la faim.
    3. verb transitiu
  3. [algú] combattre. Combatre un adversari, combattre un adversaire.
  4. figuradament [alguna cosa] s'attaquer à, combattre. Combatre un argument, combattre un argument. Combatre un incendi, una malaltia, combattre un incendie, une maladie.

combatre

verb intransitiu combattre Combatre contra l'enemic , combattre contre son ennemi Combatre per la justícia , combattre pour la justice figuradament contra un perill, un obstacle combattre tr Combatre contra la fam , combattre la faim verb transitiu algú combattre Combatre un adversari , combattre un adversaire figuradament alguna cosa s'attaquer à , combattre Combatre un argument , combattre un argument Combatre un incendi, una malaltia , combattre un incendie, une maladie
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combatre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combatre</title>

Etimologia: del ll. vg. *combattuere, íd., de procedència cèlt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics del país. Combatre per la justícia, per la glòria.
    2. figuradament Lluitar contra (un obstacle, un perill, un mal). Combatre contra la fam, contra els vicis.
  2. transitiu
    1. Lliurar combat (contra algú). Combatre un adversari.
    2. figuradament Lluitar (contra alguna cosa), oposar-se a, mirar de vèncer. Combatre un argument, un error. Combatre un incendi, una malaltia.

■ combatre

verb intransitiu Lliurar un combat o combats Combatre contra els enemics del país Combatre per la justícia, per la glòria figuradament Lluitar contra un obstacle, un perill, un mal Combatre contra la fam, contra els vicis transitiu Lliurar combat contra algú Combatre un adversari figuradament Lluitar contra alguna cosa, oposar-se a, mirar de vèncer Combatre un argument, un error Combatre un incendi, una malaltia
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

combattant
-ante


<title type="display">combattant</title>

Pronúncia: kɔ̃batɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu i masculí i femení
  1. combatent.
    2. masculí
  2. ornitologia batallaire.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

combattant
-ante

adjectiu i masculí i femení combatent masculí ornitologia batallaire © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç