Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

■ complir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complir</title>

Etimologia: del ll. complēre ‘omplir, completar, dur a terme’, der. de plere 1a font: s. XIV, Llull

verb

[p p complert -a o complit -ida]

1. transitiu Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc., executar completament (la cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions.
2. intransitiu Executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Mai no compleix amb les seves obligacions.
usat absolutament Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat. És un treballador que compleix.
pronominal Referint-se a una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc. S’ha complert el teu pronòstic.
transitiu Atènyer en tal temps (una edat determinada). Demà compleix tres anys.
intransitiu Finir una durada determinada. Avui compleix el termini establert.

■ complir

verb p p complert -a o complit -ida transitiu Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc, executar completament la cosa promesa, desitjada, manada, etc Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions intransitiu Executar completament el propi deure, les pròpies promeses Mai no compleix amb les seves obligacions usat absolutament Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat És un treballador que compleix pronominal Referint-se a una predicció, un desig, etc, esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc S’ha complert el teu pronòstic…

complir

<title type="display">complir</title>

verb transitiu

erfüllen.
ausführen.
befriedigen.
[Dienstzeit] ableisten.
complir anys seinen Geburtstag feiern.
complir els seus deures (la seva obligació) seine Pflicht (Verpflichtung) erfüllen.

verb intransitiu

seine Pflicht tun.
zu Ende gehen.
• ablaufen.

verb reflexiu

sich erfüllen, in Erfüllung gehen.

complir

verb transitiu erfüllen ausführen befriedigen Dienstzeit ableisten complir anys seinen Geburtstag feiern complir els seus deures la seva obligació seine Pflicht Verpflichtung erfüllen verb intransitiu seine Pflicht tun zu Ende gehen • ablaufen verb reflexiu sich erfüllen, in Erfüllung gehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

complir

<title type="display">complir</title>

Pronúncia: kumplí

[participi complert o complit]

verb transitiu

[promesa, desig, contracte, amenaça, etc.] to carry out, fulfil.
[encàrrec] to comply with.
[llei] to observe, obey.
[ambició] to fulfil, realize.
[sentència] to serve.
[anys, etc.] to reach, attain, complete.
avui compleix vint anys he’s twenty today.
quan compleixis els trenta anys when you’ll be thirty, when you reach the age of thirty.

verb intransitiu

[termini] to end, expire.
[pagament] to fall due.
[criat, etc.] to do one’s duty
complir amb l’església to fulfil one’s religious obligations.

verb pronominal

[profecia, etc.] to be fulfilled, come true.

complir

participi complert o complit verb transitiu promesa, desig, contracte, amenaça, etc to carry out , fulfil encàrrec to comply with llei to observe , obey ambició to fulfil , realize sentència to serve anys, etc to reach , attain , complete avui compleix vint anys he’s twenty today quan compleixis els trenta anys when you’ll be thirty , when you reach the age of thirty verb intransitiu termini to end , expire pagament to fall due criat, etc to do one’s duty complir amb l’església to fulfil one’s religious obligations verb pronominal profecia, etc to be fulfilled…

complir

<title type="display">complir</title>

[! Conjugació: O a l'arrel; també complert, complerta, complerts, complertes]

verb

Fer el que s'ha dit o promès o el que una persona ha manat. No ens podem fiar de les persones que no compleixen les seves promeses.
Fer anys una persona. No tothom pot complir cent anys.

usat amb pronom

Una profecia, un desig, una il·lusió, etc., es compleix quan passa o es realitza.

incomplir

complir

Conjugació O a l'arrel també complert, complerta, complerts, complertes verb Fer el que s'ha dit o promès o el que una persona ha manat No ens podem fiar de les persones que no compleixen les seves promeses Fer anys una persona No tothom pot complir cent anys usat amb pronom Una profecia, un desig, una illusió, etc, es compleix quan passa o es realitza incomplir

complir

<title type="display">complir</title>

Pronúncia: kumplí

verb transitiu

[una promesa] tenir.
1. [un desig] accomplir, exécuter.
2. [una obligació] accomplir, remplir, s'acquitter de. Complir els seus deures, remplir son devoir (s'acquitter de ses obligations).
3. usat absolutament faire son travail. És un criat que no compleix, c'est un domestique qui ne fait pas son travail.
4. [la llei] respecter.
[edat] avoir. Ahir va complir cinc anys, hier il a eu cinq ans. Té divuit anys complerts, il a dix-huit ans révolus (accomplis).

verb intransitiu

[un termini] échoir. Avui compleix el termini establert, aujourd'hui échoit le terme établi.
[amb un deure] accomplir, remplir, s'acquitter de. Complir amb les seves obligacions, accomplir son devoir. Complir amb tothom, ne manquer à personne.

verb pronominal

[una predicció, un desig] s'accomplir, se réaliser. Que la vostra voluntat es compleixi, que votre volonté se réalise.

complir

pp complert o complit verb transitiu una promesa tenir un desig accomplir , exécuter una obligació accomplir , remplir , s'acquitter de Complir els seus deures , remplir son devoir s'acquitter de ses obligations usat absolutament faire son travail És un criat que no compleix , c'est un domestique qui ne fait pas son travail la llei respecter edat avoir Ahir va complir cinc anys , hier il a eu cinq ans Té divuit anys complerts , il a dix-huit ans révolus accomplis verb intransitiu un termini échoir Avui compleix el termini establert , aujourd'hui échoit le terme établi…