Es mostren 594846 resultats

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

    masculí
  1. [acció i efecte de conèixer] conocimiento.
  2. [seny] conocimiento, juicio.
  3. [saber, ciència] conocimiento.
  4. [sentits] conocimiento. Perdre, cobrar el coneixement, perder, recobrar el conocimiento.
  5. dret examen judicial.
  6. marina, marítim conocimiento.
  7. amb coneixement con conocimiento.
  8. amb coneixement de causa con conocimiento de causa.
  9. perquè en prengueu coneixement para su conocimiento.
  10. tenir coneixement tener conocimiento.
  11. tenir tot el coneixement estar en su pleno conocimiento.

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

  1. Facultat i acte de conèixer.
    discerniment
    enteniment
    seny, sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest noi!
    senderi (fam.), íd.
    judici
    ús de raó
  2. saber
    ciència
  3. Consciència de la pròpia existència.
    consciència, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes.
    esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma.
    sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits. Perdre els sentits.
  4. examen.
  5. rebut.
  6. coneixença.
  7. Perdre el coneixement: → desmaiar -se.
    Fer perdre el coneixement: → estabornir.



© Manuel Franquesa

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

Pronúncia: kunəʃəmén
    masculí
  1. knowledge, good sense, understanding.
  2. medicina consciousness.
  3. parlar amb coneixement to know what one is talking about.
  4. obrar amb coneixement de causa to know what one is up to.
  5. perdre el coneixement to lose consciousness.
  6. recobrar el coneixement to regain consciousness.
  7. tenir coneixement d’alguna cosa to know (about) something.
  8. tenir coneixements d’alguna cosa to have knowledge of something, know something about something.
  9. posar alguna cosa en coneixement de to inform someone of something, bring something to someone’s attention.
  10. en tenir-se coneixement del que havia passat as soon as the event became known.
  11. coneixença.

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

    masculí
  1. Kenntnis f.
  2. també filosofia Erkenntnis f.
  3. Einsicht f.
  4. medicina Bewusstsein n.
  5. nàutica coneixement d'embarcament Konnossement n, Seefrachtbrief m.
  6. perdre el coneixement das Bewusstsein verlieren, bewusstlos werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coneixement

coneixement

<title type="display">coneixement</title>

masculí conoscimento, conoscenza f, cognizione f. || [seny] senno, sensatezza f, cognizione f, giudizio, discernimento. || [saber] conoscenza f, sapere. || [sentits] conoscenza f, conoscimento. Perdre el coneixement, perdere la conoscenza. || amb coneixement de causa con cognizione di causa. || perquè en prengueu coneixement per conoscenza. || tenir coneixement essere molto assennato -a (o giudizioso -a).

coneixement

coneixement

<title type="display">coneixement</title>

    nom masculí
  1. Una persona té coneixement quan pot conèixer i pot pensar. Les criatures molt petites es diu que encara no tenen coneixement.
  2. nom masculí plural
  3. Els coneixements d'una persona són les coses que sap. Les persones sàvies tenen molts coneixements.
  4. frase feta
  5. Una persona perd el coneixement quan es desmaia i no sent ni veu res.

coneixement

coneixement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coneixement</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_nei_xe_ment
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Acció de conèixer;
    2. l’efecte.
    1. filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
    2. filosofia Funció i acte intel·lectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix.
    3. perdre (o cobrar) el coneixement Desmaiar-se o tornar en si.
    1. Saber, ciència. Les branques del coneixement.
    2. coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
  1. dret
    1. Examen judicial de les actuacions.
    2. Declaració que fa una persona o un òrgan administratiu notificant que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu.
  2. dret marítim Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

Pronúncia: kunəʃəmén
    masculí
  1. [acció i efecte de conèixer] connaissance f.
    1. [seny] connaissance f.
    2. [saber, ciència] connaissances f pl, savoir. En totes les branques del coneixement, dans toutes les branches de la connaissance.
  2. [sentits] connaissance f. Perdre (cobrar) el coneixement, perdre (reprendre) connaissance.
  3. marina, marítim connaissement.
  4. dret connaissance f.
  5. amb coneixement de causa en connaissance de cause.
  6. prendre coneixement de prendre connaissance de.

coneixement

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

    femení
  1. [efecte de conèixer] conocimiento m.
  2. [relació, tracte] trato m, relación.
  3. amistad, conocido -da. Ampliar el cercle de coneixences, ampliar el círculo de amistades.
  4. a coneixença de [a coneguda de] al parecer (o a juicio) de.
  5. ésser de la coneixença de ser conocido de.
  6. fer coneixença amb (o fer la coneixença de) [algú] trabar relación con.
  7. posar en coneixença poner en relación (o en contacto).
  8. tenir coneixença amb [algú] tener relación con.
  9. tenir coneixença de [estar informat] tener conocimiento de.
  10. venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de venir en conocimiento de.

coneixença

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

  1. coneixement. Coneixement del món i dels homes.
    noció. No tenir noció d'una cosa.
    prenoció, coneixement anticipat d'una cosa.
    apercepció, acte intern de conèixer un objecte percebut.
    cognició, operació mental de conèixer.
    intel·lecció
    besllum, coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa.
    vernís (fig.), coneixença superficial d'una cosa. Tenir un vernís de literatura, de filosofia, etc.
    tintura, íd.
    consciència, coneixença intuïtiva de la pròpia existència. Ell no té consciència dels seus propis actes.
    notícia. Tenir notícia d'una cosa.
    esment, coneixença d'un fet. S'usa només en certes frases. Tenir (o haver) esment. Prendre's esment d'alguna cosa, adquirir-ne coneixença.
    cient (ant.), coneixença certa.
    sabuda. Venir una cosa a sabuda d'algú.
    presciència, coneixença de les coses futures.
    precognició, coneixença prèvia. Mot de l'argot filosòfic.
    notorietat, coneixença pública.
    Compareu: intuïció, experiència
  2. pl. Amb els seus freqüents viatges va adquirir extenses coneixences geogràfiques.
    rudiments
    saber
    noció (→)
  3. Persona amb la qual hom té tracte: → conegut.



© Manuel Franquesa

coneixença