Es mostren 594828 resultats

coneixement

<title type="display">coneixement</title>

    nom masculí
  1. Una persona té coneixement quan pot conèixer i pot pensar. Les criatures molt petites es diu que encara no tenen coneixement.
    2. nom masculí plural
  2. Els coneixements d'una persona són les coses que sap. Les persones sàvies tenen molts coneixements.
    3. frase feta
  3. Una persona perd el coneixement quan es desmaia i no sent ni veu res.

coneixement

nom masculí Una persona té coneixement quan pot conèixer i pot pensar Les criatures molt petites es diu que encara no tenen coneixement nom masculí plural Els coneixements d'una persona són les coses que sap Les persones sàvies tenen molts coneixements frase feta Una persona perd el coneixement quan es desmaia i no sent ni veu res
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coneixement</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xe_ment
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de conèixer;
    2. l’efecte.
    1. filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
    2. filosofia Funció i acte intel·lectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix.
    3. perdre (o cobrar) el coneixement Desmaiar-se o tornar en si.
    1. Saber, ciència. Les branques del coneixement.
    2. coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
  4. dret
    1. Examen judicial de les actuacions.
    2. Declaració que fa una persona o un òrgan administratiu notificant que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu.
  5. dret marítim Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.

■ coneixement

masculí Acció de conèixer l’efecte filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu filosofia Funció i acte intellectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix perdre o cobrar el coneixement Desmaiar-se o tornar en si Saber, ciència Les branques del coneixement coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té dret Examen judicial de les actuacions Declaració que…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

Pronúncia: kunəʃəmén
    masculí
  1. [acció i efecte de conèixer] connaissance f.
    1. [seny] connaissance f.
    2. [saber, ciència] connaissances f pl, savoir. En totes les branques del coneixement, dans toutes les branches de la connaissance.
  2. [sentits] connaissance f. Perdre (cobrar) el coneixement, perdre (reprendre) connaissance.
  3. marina, marítim connaissement.
  4. dret connaissance f.
  5. amb coneixement de causa en connaissance de cause.
  6. prendre coneixement de prendre connaissance de.

coneixement

masculí acció i efecte de conèixer connaissance f seny connaissance f saber, ciència connaissances f pl , savoir En totes les branques del coneixement , dans toutes les branches de la connaissance sentits connaissance f Perdre cobrar el coneixement , perdre reprendre connaissance marina, marítim connaissement dret connaissance f amb coneixement de causa en connaissance de cause prendre coneixement de prendre connaissance de
Diccionari Català Castellà

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

    femení
  1. [efecte de conèixer] conocimiento m.
  2. [relació, tracte] trato m, relación.
  3. amistad, conocido -da. Ampliar el cercle de coneixences, ampliar el círculo de amistades.
  4. a coneixença de [a coneguda de] al parecer (o a juicio) de.
  5. ésser de la coneixença de ser conocido de.
  6. fer coneixença amb (o fer la coneixença de) [algú] trabar relación con.
  7. posar en coneixença poner en relación (o en contacto).
  8. tenir coneixença amb [algú] tener relación con.
  9. tenir coneixença de [estar informat] tener conocimiento de.
  10. venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de venir en conocimiento de.

coneixença

femení efecte de conèixer conocimiento m relació, tracte trato m , relación amistad , conocido -da Ampliar el cercle de coneixences , ampliar el círculo de amistades a coneixença de a coneguda de al parecer o a juicio de ésser de la coneixença de ser conocido de fer coneixença amb o fer la coneixença de algú trabar relación con posar en coneixença poner en relación o en contacto tenir coneixença amb algú tener relación con tenir coneixença de estar informat tener conocimiento de venir o arribar , o pervenir a coneixença de venir en conocimiento de
Diccionari de sinònims Franquesa

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

  1. coneixement. Coneixement del món i dels homes.
    noció. No tenir noció d'una cosa.
    prenoció, coneixement anticipat d'una cosa.
    apercepció, acte intern de conèixer un objecte percebut.
    cognició, operació mental de conèixer.
    intel·lecció
    besllum, coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa.
    vernís (fig.), coneixença superficial d'una cosa. Tenir un vernís de literatura, de filosofia, etc.
    tintura, íd.
    consciència, coneixença intuïtiva de la pròpia existència. Ell no té consciència dels seus propis actes.
    notícia. Tenir notícia d'una cosa.
    esment, coneixença d'un fet. S'usa només en certes frases. Tenir (o haver) esment. Prendre's esment d'alguna cosa, adquirir-ne coneixença.
    cient (ant.), coneixença certa.
    sabuda. Venir una cosa a sabuda d'algú.
    presciència, coneixença de les coses futures.
    precognició, coneixença prèvia. Mot de l'argot filosòfic.
    notorietat, coneixença pública.
    Compareu: intuïció, experiència
  2. pl. Amb els seus freqüents viatges va adquirir extenses coneixences geogràfiques.
    rudiments
    saber
    noció (→)
  3. Persona amb la qual hom té tracte: → conegut.



© Manuel Franquesa

coneixença

coneixement Coneixement del món i dels homes noció No tenir noció d'una cosa prenoció , coneixement anticipat d'una cosa apercepció , acte intern de conèixer un objecte percebut cognició , operació mental de conèixer intellecció besllum , coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa vernís fig, coneixença superficial d'una cosa Tenir un vernís de literatura, de filosofia, etc tintura , íd consciència , coneixença intuïtiva de la pròpia existència Ell no té consciència dels seus propis actes notícia Tenir notícia d'una cosa esment , coneixença d'un fet S'usa només en certes frases Tenir…
Diccionari Català Anglès

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

Pronúncia: kunəʃɛ́nsə
    femení
  1. knowledge, understanding, good sense.
  2. relationship between people.
  3. fer la coneixença d’algú to meet someone, get to know someone.
  4. posar dues persones en coneixença to introduce two persons to each other.
  5. coneixença carnal carnal knowledge.

coneixença

femení knowledge , understanding , good sense relationship between people fer la coneixença d’algú to meet someone , get to know someone posar dues persones en coneixença to introduce two persons to each other coneixença carnal carnal knowledge
Diccionari Català Italià

coneixença

<title type="display">coneixença</title>

femení conoscenza, conoscimento m. || [relació] conoscenza, rapporto m, relazione. || [amistat] conoscente inv, conoscenza. Ampliar el cercle de coneixences, ampliare il cerchio delle conoscenze (o dei conoscenti). || a coneixença de secondo il parere di, a mio (o tuo, o loro) giudizio. || ésser de la coneixença de essere un conoscente di. || fer coneixença amb (o fer la coneixença de) far conoscenza con (o far la conoscenza di). || posar en coneixença far conoscere, presentare. || venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de venire a conoscenza di.

coneixença

femení conoscenza, conoscimento m || relació conoscenza, rapporto m , relazione || amistat conoscente inv , conoscenza Ampliar el cercle de coneixences , ampliare il cerchio delle conoscenze o dei conoscenti || a coneixença de secondo il parere di, a mio o tuo, o loro giudizio || ésser de la coneixença de essere un conoscente di || fer coneixença amb o fer la coneixença de far conoscenza con o far la conoscenza di || posar en coneixença far conoscere, presentare || venir o arribar , o pervenir a coneixença de venire a conoscenza di
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coneixença</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xen_ça
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. tenir coneixença de Estar informat d’un fet.
    3. venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de Informar-se, tenir notícia, d’un fet.
  2. plural Allò que és conegut, sabut, racionalment. En l’estat actual de les nostres coneixences. Posseeix unes coneixences universals.
    1. Relació, tracte, entre persones. Com que no hi havia gaire coneixença, no es feien gaire.
    2. ésser (algú) de la coneixença de Ésser conegut d’algú altre.
    3. fer coneixença amb (o fer la coneixença de) Esdevenir algú conegut d’algú altre.
    4. posar en coneixença Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra.
    5. tenir coneixença amb Tenir o haver tingut relació, tracte, una persona amb una altra.
  4. Conegut, persona amb la qual hom té o ha tingut tracte. Ampliar el cercle de coneixences. Té molta coneixença entre l’aristocràcia.
  5. a coneixença de locució prepositiva A coneguda de.

■ coneixença

femení Efecte de conèixer tenir coneixença de Estar informat d’un fet venir o arribar , o pervenir a coneixença de Informar-se, tenir notícia, d’un fet plural Allò que és conegut, sabut, racionalment En l’estat actual de les nostres coneixences Posseeix unes coneixences universals Relació, tracte, entre persones Com que no hi havia gaire coneixença, no es feien gaire ésser algú de la coneixença de Ésser conegut d’algú altre fer coneixença amb o fer la coneixença de Esdevenir algú conegut d’algú altre posar en coneixença Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra tenir…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

    femení
  1. Kenntnis f, Wissen n.
  2. Bekanntschaft f.
  3. en l'estat actual de les nostres coneixences bei unserem gegenwärtigen Kenntnisstand.
  4. fer la coneixença d'(algú) jemandes Bekanntschaft machen.
  5. saludar les coneixences seine Bekanntschaften begrüßen.
  6. tenir coneixença d'(una cosa) von etwas Kenntnis erlangen bzw haben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coneixença

femení Kenntnis f , Wissen n Bekanntschaft f en l'estat actual de les nostres coneixences bei unserem gegenwärtigen Kenntnisstand fer la coneixença d'algú jemandes Bekanntschaft machen saludar les coneixences seine Bekanntschaften begrüßen tenir coneixença d'una cosa von etwas Kenntnis erlangen bzw haben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

coneixença

<title type="display">coneixença</title>

    nom femení
  1. Tenim coneixença d'una cosa quan sabem que existeix i sabem com és. Abans de Colom, els europeus no tenien coneixença d'Amèrica.
  2. Una coneixença és una persona coneguda. Els artistes tenen moltes coneixences.

coneixença

nom femení Tenim coneixença d'una cosa quan sabem que existeix i sabem com és Abans de Colom, els europeus no tenien coneixença d'Amèrica Una coneixença és una persona coneguda Els artistes tenen moltes coneixences